Serafín Heredia dos Santos avui fa dotze anys. Ahir va saber que formaria part de l'exitosa Black Music Big Band que dirigeix Adrià Bauzó. Ell mateix li ho va dir, per sorpresa, durant l'acte de presentació de la Fundació Girona Est a l'Auditori davant de quasi dos centenars d'empresaris i representants institucionals i d’entitats esportives, socials i culturals gironines i catalanes. El petit Serafín, que viu a Girona Est, havia pujat a l’escenari per tocar el baix en una peça musical durant la posada en escena de la Fundació. La notícia va rebre un sonor aplaudiment dels presents.
La Fundació Girona Est ha nascut per això. Perquè els infants d'aquesta zona de la ciutat (on hi ha els barris de Font de la Pólvora, Vila-roja, Grup Sant Daniel, La Creueta i Mas Ramada) tinguin igualtat «d’oportunitats», tal com havia ressaltat en els parlaments inicials el president de la Fundació, Jaume Sanabras.
«Lluitarem perquè els nens puguin tenir les mateixes oportunitats, que no abandonin els estudis, que es treguin l’ESO»
Com també d’un altre jove del barri: Kayetan Samba Boiro. Que va començar a l’escola esportiva de Girona Est i que va fitxar pel Girona FC. Actualment juga al Quart. El seu pare, Ibrahima Boiro, va explicar que a l’escola esportiva el seu fill hi ha après valors com ara el «treball en equip». És un dels valors que la Fundació va impulsar al barri, amb activitats extraescolars esportives, culturals i educatives. Idees com humilitat, cooperació, solidaritat, companyerisme o respecte. Així ho van explicar Gerard Arderiu de l’escola esportiva i Maria Esparza, de la Fundació Ricky Rubio, que també actua a Girona Est.
«Estem orgullosos d’oferir valors com el respecte, la cooperació, la humilitat o el treball en equip»
Les famoses activitats extraescolars, implantades teòricament arreu, són «en realitat, un luxe», va dir Sanabras. Que va apuntar que fins fa poc a Girona Est no existien. «Des de la Fundació lluitarem perquè els nens puguin tenir les mateixes oportunitats, que puguin treure’s l’ESO, que no abandonin els estudis», va assenyalar.
La Fundació, en realitat, va néixer l'abril del 2019, però l'impacte de la pandèmia va anar retardant la presentació pública fins al dia d'ahir. En un acte presentat pel periodista Josep Puigbó, Jaume Sanabras va desgranar quina és la idea de la Fundació d'un projecte que està previst que duri tres dècades perquè considera que en els projectes socials «calen mirades llargues».
Acostar el centre i l’est
L’alcaldessa, Marta Madrenas, va descriure la fundació com «un espai que ha de dotar d’esperança» als infants del barri per trobar «nous horitzons i noves oportunitats». Va admetre que part de la ciutat no coneix Girona Est: «Hem d’acostar la Girona del centre i de l’Eixample cap a l’Est a través de valors universals com l’esport, la cultura o l’educació». I va dir que cal «capgirar la realitat i que coneguin aquest barri i trencar estereotips». I va concloure que des de les institucions «tot i les ganes, segurament algunes coses que hem fet a l’Est han sortit més bé però altre més malament».
La presidenta del col·lectiu d'empresaris de la Fundació FemCat, va exposar també els eixos que es volen tirar endavant en aquest barri . FemCat treballa des del 2004 en l’elaboració de propostes i en la generació d’iniciatives on l’empresa i la societat vagin de la mà i que ajudin al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
«Cal capgirar la realitat, trencar estereotips i que la Girona del centre conegui aquest barri»
Cultura o comunicació
Durant la presentació es van succeir multitud d’intervencions per posar en valor el projecte de la Fundació. A més de l’àmbit esportiu ja esmentat, una altra de les grans línies d’actuació és la cultura amb projectes musicals i teatrals.
El director de la Black Music Big Band i saxofonista i arranjador, Adrià Bauzó, fa de professor de música al sector i va explicar que ofereixen valors de transformació amb instruments com el piano i la guitarra i que pugui servir per integrar-se a projectes de ciutat. I aquí és on va anunciar el fitxatge de Serafín Heredia. Per la Fundació Catalunya la Pedrera, Èlia Farré, va explicar el projecte escoles Tàndem que estan executant a Girona Est i una nova iniciativa sobre competències lingüístiques.
En l’àmbit educatiu, van intervenir Jordi Barretina de Can Ruti i Quim Mataró de la Salle van explicar el programa de mentoratge. Mataró va exposar que quants més infants tingui «èxit fora del barri, l’autoestima creixerà». «Els joves són els que empoderant el barri, l’hauran de canviar», va puntualitzar.
Finalment, es va conversar sobre la comunicació. Per l’Ajuntament, Enric Manuel del pla Comunitari, va posar l’accent en el silenci informatiu que, al seu parer, pateixen els habitants d’aquest sector. «El que passa en aquest barri, molts cops no arriba a la resta de la població», va lamentar. «Aquí tenim heroïnes anònimes que s’aixequen a les sis del matí per anar a treballar i no tornen a casa fins a les vuit del vespre i que, a vegades, no tenen ni tant sols, llum», va recordar. De fet, els mitjans de comunicació van rebre «només els interessen les notícies dolentes», va dir fins i tot el presentador i periodista Josep Puigbó.
També van intervenir a l’acte dues veïnes implicades en la coordinar la comunicació de la Fundació Girona Est, Nassi El Boughlamy i Sara Berdahem, que van explicar que el seu objectiu és «comunicar en positiu» totes les activitats que s’estan fent al sector.
Finalment, va intervenir el fotoperiodista de National Geographic Tino Soriano, a qui la Fundació -amb el patrocini de la Fundació Lluís Coromina- va encarregar que fes fotos del barri. Soriano es va desfer en elogis cap als habitants de Girona Est i va ressaltar que li havia sorprès «la quotidianitat i solidaritat» dels veïns després de anar a captar imatges durant un any. L’objectiu: reflectir l’essència del barri.
«M’ha sorprès la quotidianitat i la solidaritat de la gent que hi ha en aquest barri»
«Nico» Zapata i Bernat Rubió
A continuació, Jaume Sanabras va iniciar un apartat de reconeixements cap a dues persones. En primer terme, cap a Nicolasa Zapata -«Nico»- per la seva tasca educativa al barri des de fa anys i que s’acaba de jubilar. Una feina diària que no ha sortit massa a la llum però que ha permès conscienciar el veïnat sobre l’escolarització. Ella acompanyava els infants a la parada del bus perquè anessis a classe i ha fet de mediadora, entre d’altres. Una labor discreta que fa uns mesos ja li va valer el reconeixement de l’associació Xarxa Dones Girona. També de la comunitat gitana catalana. «Nico» ahir no va poder rebre la distinció de la Fundació per una indisposició.
L’altra persona a qui es va reconèixer és al gerent voluntari de la Fundació Girona Est, Bernat Rubió, que va pujar a l’escenari visiblement emocionat i amb alguna llàgrima sota els ulls. Sanabras va indicar que Rubió va ser qui va aixecar la mà quan es va demanar una persona que s’encarregués del «dia a dia» de la Fundació. El gerent va apuntar que, de fet, «totes de la Fundació són imprescindibles» i admetent que manllevava una frase de Sanabras va dir que «junts som més forts i junts anem més lluny».
Pràcticament per cloure l’acte a l’Auditori, va intervenir el vicepresident primer de la Diputació, Pau Presas. El representant provincial va lloar la iniciativa de la Fundació en la seva aposta cap a la gent jove del barri i va dir que col·laboraran per «teixir una xarxa sòlida».
A continuació, els assistents van pujar a diversos autobusos i van desplaçar-se fins al pavelló de Vila-roja. Allà hi havia previst un dinar i la projecció de fotografies de Tino Soriano.
Torrent i el «treball conjunt»
Abans però, va intervenir el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. El representant del govern català va dir que estava molt satisfet pel treball conjunt del sector públic i el privat amb iniciatives com aquesta però també per lluitar per sortir de la crisi generada per la pandèmia de la Covid. «Hem de ser capaços de transformar-nos», va dir i va remarcar que «no hi ha progrés possible si no és amb treball conjunt».
Al conjunt dels cinc barris que formen la denominada Girona Est (Vila-Roja, Mas Ramada, La Creueta, Grup Sant Daniel i Font de la Pólvora) hi viuen unes 4.200 persones en una superfície de 1,5 km² . Tal com s’assenyala des de la mateixa Fundació, la zona «històricament ha quedat poc visible i es caracteritza per tenir alts índexs d’abandonament escolar, economia submergida i rendes baixes».
