L’assalt violent a l’habitatge d’una dona de 91 anys que va tenir lloc a Sant Jordi Desvalls arribarà a judici la setmana que ve a l’Audiència de Girona. Un jurat popular serà l’encarregat de decidir si l’acusat va perpetrar el robatori i va colpejar la dona sabent que podia matar-la.
La víctima estava sola a l’habitatge en el moment dels fets, entre les 14:00 i les 15:30 hores del 25 de novembre de 2019, quan una o dues persones van entrar a casa seva i van propinar-li diversos cops amb una violència «desmesurada» i especialment a la cara, segons apunta l’escrit de conclusions provisionals de l’acusació particular. «La víctima estava sola al domicili i asseguda en el sofà del menjador sense poder reaccionar ni oferir la més mínima defensa», subratlla l’escrit, un relat defensat per la família de la víctima, que representa l’advocat Jordi Colomer.
Aquesta part té molt clar que la víctima era una persona vulnerable i que no es va poder defensar de l’atac, motiu pel qual demanen que l’acusat sigui condemnat per assassinat i no només per robatori amb violència. Cap part, ni tan sols la defensa, posa en dubte que el dia dels fets l’acusat va perpetrar el robatori.
Diverses proves trobades durant la investigació del cas ho van fer evident, com ara les empremtes digitals trobades en un ordinador portàtil i en una finestra de la casa per on hauria entrat l’agressor. Tot i això, la fiscalia defensa que l’acusat no tenia la intenció de provocar-li la mort. En tot cas indica que «tenint en compte l’edat avançada i l’estat físic debilitat de la víctima, l’acusat va poder imaginar-se una possibilitat llunyana que podés morir com a conseqüència indirecta de l’agressió».
Segons Colomer, la clau del judici serà determinar si l’agressor (o agressors) es van plantejar que colpejant una persona d’edat avançada podien provocar-li la mort. Si així ho acredita el jurat, l’acusat serà condemnat per un delicte d’assassinat i s’enfronta a una pena de presó permanent revisable.
Canvi de rumb del procediment
Aquest cas inicialment no contemplava jutjar l’acusat per assassinat o homicidi, sinó que el jutjat d’instrucció 4 de Girona, encarregat de la causa, preveia que la màxima pena que se li pogués demanar fos de 9 anys per homicidi imprudent. L’acusació particular va recórrer la interlocutòria del jutge instructor d’obertura de diligències en considerar que no es tenia en compte el seu relat.
La secció tercera, que serà qui decidirà la pena després de la resolució del jurat popular, va donar la raó a l’acusació particular, i ho va argumentar en una interlocutòria on indica que «no es pot descartar amb la seguretat necessària que els fets constitueixin un delicte d’homicidi o d’assassinat». Els magistrats subratllen que hi ha diversos indicis que podrien corroborar-ho, com ara l’informe d’autòpsia i unes fotografies que «fan palesa» la possible relació entre els cops rebuts i la seva mort. A més, deixen clar que l’existència de dol, «almenys eventual, (...) no es pot descartar a priori, perquè qui pega a una enyora de 91 anys amb la força que es dedueix de les fotografies fins a fer-li perdre la consciència, fàcilment pot haver contemplat la possibilitat que els cops li provoquin la mort».
Això, tal com assenyala la interlocutòria, caldrà esbrinar-ho durant el judici, que tindrà lloc entre el 21 i el 26 d’octubre. La fiscalia defensa que els fets són constitutius d’un robatori amb violència i d’un homicidi imprudent, i la defensa accepta la tesi del robatori, però descarta que el processat fos qui va agredir la víctima. L’acusat ha estat en presó provisional des de la seva detenció l’1 de desembre de 2019.
