El passat 5 d’agost en un, per sort, calorós dijous d’estiu sense activitat acadèmica, una part del claustre de l’antic convent de Sant Domènec que, actualment, acull les facultats de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona, va caure. De seguida, i amb les pertinents avaluacions per part dels tècnics de Patrimoni de la Generalitat, es va tenir clar que l’ensorrament d’una columna no havia estat producte de cap bretolada sinó que, simplement, les tensions entra la pedra van provocar la caiguda de la columna, formada per dos pilars i sense cap contrafort que l’equilibrés, on justament comença ara el claustre de l’antic convent del segle XIII. A l’estiu, un cop estudiats els danys i descartats que pogués passar el mateix amb altres columnes del claustre, es va apuntar la part malmesa que, posteriorment, serà restaurada en una reconstrucció que anirà a càrrec del despatx d’arquitectes Bosch-Tarrús, que ja havia treballat en anteriors rehabilitacions al Campus Barri Vell de la Universitat de Girona.

«El primer que es va fer, amb tècnic especialistes Cultura de la Generalitat i especialistes en restauració, va ser determinar i enumerar totes les peces de la columna per poder-ne fer la posterior restauració, i després en un parell o tres dies de dies es va apuntalar tot bé», explica Rafael Reixach, adjunt al rector per al Campus i professor del Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la construcció, qui puntualitzar que el projecte encarregat a Bosch-Tarrús està en fase de redacció i que, posteriorment, haurà de ser aprovat pel Departament de Cultura.

Uns tràmits que, si tot va bé, haurien de permetre que les obres de rehabilitació del claustre es fessin l’estiu vinent aprofitant que no hi haurà, o serà menor, activitat acadèmica a les dues facultats que comparteixen l’edifici de l’antic convent.

«Algunes columnes del claustre original es van ensorrar en el bombardeig del 1809, durant el Setge de Girona, i aquesta era la que ara començava el claustre i no estava sostinguda per cap contrafort, es devia ensorrar per les mateixes tensions i tant podria haver passat ara, com fa vint anys com d’aquí cinquanta», detalla Reixach que no veu perill que el que va passar a l’estiu amb aquella columna pugui passar amb la resta de les del claustre perquè la de l’altre extrem té al costat un gran pilar d’obra i les del mig es fan elles mateixes el paper de contraforts unes a les altres. Així, sobre el paper, no hi hauria d’haver cap més part del claustre que tingui perill d’esfondrar-se un cop es va apuntalar bé la part que aguantava la columna que va cedir aquest passat agost.