Marta Alsina i Conesa ja és la nova Defensora de la Ciutadania de Girona. Ahir va ser escollida per al càrrec amb els vots a favor dels tres grups independentistes JxCat, Guanyem i ERC, les abstencions del PSC i de Daniel Pamplona (encara dins de Cs); i el vot en contra de la regidora no adscrita, Míriam Pujola (que parla en nom de Cs).

El seu posicionament en favor del moviment independentista (va ser síndica de l’1-O) va girar a l’entorn del debat previ a la votació per escollir la proposta de l’equip de govern per rellevar Ramon Llorente, que fa 12 anys i mig havia estat escollit per unanimitat. Els socialistes van mostrar la seva disconformitat pel fet que el nom de la persona escollida havia estat triat sense consultar l’oposició. Sílvia Paneque va indicar que estava «convençuda» que Alsina podria «generar el consens ampli, que m’hauria agradat poder tenir d’entrada, si la decisió no hagués tingut caràcter unilateral.».

Míriam Pujola amb la mascareta amb el logotip de Ciutadans però expulsada del grup per Daniel Pamplona abans que aquest fos expulsat del partit va ser la que va mostrar-se més en contra que Marta Alsina fos la nova Defensora. Va assenyalar que s’ha manifestat reiteradament en contra de la policia «autonòmica i estatal», ha «frivolitzat amb la pandèmia» i ha «menystingut els castellanoparlants». Daniel Pamplona però, va demanar no prejutjar abans d’hora.

En canvi, Lluís Martí (JxCat), va mostrar la seva convicció en què Alsina «lluitarà per tots i cadascun dels ciutadans de Girona» i va apuntar que és «una de les persones més ben preparades en tot el que fa referència a la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques».

Lluc Salellas (Guanyem), va exposar que la nova defensora representa tres grans consensos: té trajectòria feminista, defensa reiteradament la justícia social i defensa «tot allò que és propi d’aquí entenent la diversitat de la ciutat».

Quim Ayats (ERC) va dir que Marta Alsina reuneix totes les condicions pel càrrec, per «la seva trajectòria acadèmica i professional impecable» i va dir que estava convençut que «el que és just més enllà del que impliqui».

Alsina, ahir va dir que els seus objectius són apropar l’administració a la ciutadania, i va apuntar que «tota la ciutadania té dret a ser escoltada i no es pot sentir i defensa» i que tots ciutadans tenen dret a obtenir resposta.

Marta Alsina i Conesa és llicenciada en Dret per la UAB (1984-1989) i advocada col·legiada a Girona des del 1989. Ha exercit tant al sector públic com privat, i ha fet de professora de l’escola de pràctica jurídica al col·legi de l’Advocacia de Girona. Actualment és titular del seu propi despatx professional. S’ha especialitzat en el camp de la responsabilitat civil, i patrimonial, i en temes laborals i administratius.

Des del 2012, Alsina és diputada primera i vicedegana de la Junta del col·legi de l’Advocacia de Girona, i presidenta de la seva comissió de normalització lingüística, de la comissió de relacions institucionals, dels drets dels animals i de la comissió normativa. A més, des del juny del 2013, és també mediadora en dret civil privat, pel Consell de l’Advocacia Catalana.

Llorente plega insistint en què l'excessiu legalisme encalla resolucions

S'acomiada criticant «les greus deficiències» en serveis com la Seguretat Social, el SEPE o l'INEM

«La petjada que has deixat és immensa», va dir-li l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, al ja exdefensor de la Ciutadania, Ramon Llorente. «Només he fet el que em vau encomanar» va retornar-li Llorente en el que era el seu acte de comiat. Ha deixat al càrrec després de 12 anys i mig i ho va fer amb un discurs amb algunes estirades d’orella i insistint en alguns dels seus temes estrella: «L’aplicació de la llei al peu de la lletra a vegades pot convertir-se en la major forma d’injustícia», va dir. «Una de les traves és la postura excessivament formalista dels responsables de la legalitat, que solen advertir que per acceptar determinades recomanacions del defensor, poden incórrer en una possible responsabilitat penal», es va queixar. Al saló de sessions hi havia multitud de síndics i defensors de diferents poblacions catalanes, així com l’exdefensora Maria Teresa Seseras i la presidenta del Fòrum de Síndics i Sindiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, Eva Abellan.

I va insistir: « A diferència de jutges, fiscals o legalistes, tinc més autoritat que poder, més justícia que dret, més humanisme que burocràcia» i va etzibar que «en tot estat de dret, el respecte per la legalitat mai pot ser excusa sistemàtica per obviar principis com el d’equitat, proporcionalitat, humanitat i bon govern».

Llorente va reiterar, com en altres anys, que els Serveis Socials fan molt bona feina però que estan «sobrepassats» i va demanar a l’Ajuntament que millori aspectes com «l’atenció a les persones». També que sigui «més àgil per respondre reclamacions o recursos» i que impulsi mecanismes de mediació per resoldre problemes de convivència. També va parlar de la necessitat de seguir implantant carrils bici i de potenciar el parc públic i social d’habitatges, a més de controlar-los per evitar-ne cessions o subarrendaments fraudulents.

Tampoc va estar-se de criticar «les greus deficiències» en atenció a la ciutadania per part dels serveis estatals «imprescindibles». I ho va especificar: SEPE, INEM, Seguretat Social, Trànsit i Hisenda.

I va posar sobre la taula un dels seus conceptes preferits: el civisme integrador, que parteix de la base en què cal posar l’accent tant en els drets com en els compliments de les obligacions.

Tots els grups municipals van llençar elogis cap a Ramon Llorente pel seu caràcter humil, treballador, responsable i honest i per la seva incansable lluita en favor dels drets de tota la ciutadania.