Un catedràtic de la Universitat de Girona s’haurà d’asseure al banc dels acusats per haver malversat presumptament més de 450.000 euros de fons públics de la universitat i haver creat diverses empreses saltant-se el règim d’incompatibilitat. La secció tercera de l’Audiència de Girona l’havia de jutjar avui, però la vista s'ha suspès perquè tot l’edifici s'ha quedat sense llum. Segons Endesa es tracta d’una avaria de la companyia contractada.
La incidència ha deixat tot l’edifici a les fosques, inclosa la sala on s’havia de jutjar el catedràtic. Els generadors de l’edifici han fet retornar parcialment l’electricitat, però després d’una deliberació, el tribunal ha decidit suspendre el judici i l’han tornat a assenyalar pel pròxim maig.
El cas implica a Pep Lluís de la Rosa, investigador i catedràtic del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona. La fiscalia l’acusa d’haver-se enriquit durant quinze anys il·lícitament creant empreses i rebent fons públics de la Universitat. Segons explica la fiscalia al seu escrit de conclusions provisionals, entre el 2000 i el 2015 el processat va crear set empreses essent titular de més del 10% del capital social sense participació de la universitat, infringint manifestament el règim d’incompatibilitats que li era aplicable com a funcionari públic.
Durant el desenvolupament d’aquestes activitats hauria contractat irregularment a personal de la universitat sense informar-ne a la institució. L’acusació sosté que només una de les empreses, creada el 2012, complia la legislació en matèria d’incompatibilitats.
La fiscalia el fa responsasble de crear «com a mínim» 20 factures per un total de 450.463,33 euros a càrrec de la universitat i que va ingressar a cinc de les seves empreses, «per la prestació d‘uns serveis inexistents».
Tres d’aquestes factures superaven els 18.000 euros, quantitat que obliga a licitar el procediment, un pas que «l’acusat va eludir conscientment», subratlla.
Per últim l’acusa de comercialitzar tecnologies desenvolupades per la UdG sense conveni ni autorització i amb «amb il·lícit benefici patrimonial» aprofitant que tenia accés als centres Easy i Arlab als quals exercia com a docent i director.
Els delictes als quals s’enfronta són un delicte de negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics en concurs medial amb un delicte continuat de malversació de fons públics i un delicte continuat de falsedat en document mercantil. També l’acusen d’un delicte de prevaricació.
Per tot plegat la fiscalia li demana deu anys de presó i a més sol·licita al catedràtic que indemnitzi a la universitat amb els més de 450.000 euros presumptament malversats.
La Universitat no es persona
La fiscalia és l’única acusació del cas. Sobre el paper, tot i que una investigació interna anterior ja va desaconsellar obrir-li cap expedient, la Universitat de Girona seria la principal perjudicada dels presumptes delictes del seu catedràtic, però ni està personada a la causa ni ahir va voler fer cap declaració sobre el tema. Fonts de la UdG van remetre a l’advocada de la defensa per valorar el cas recordant que el procés judicial «està obert» i que volien «respectar el secret de sumari».
En els últims anys De la Rosa ha centrat la seva recerca sobre monedes complementàries i virtuals o Blockchain i SmartContractes. Director del Centre Tecnio Easy Innova, ha format part de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica, el mateix que l’actual rector Quim Salvi.
La defensa nega cap infracció
La defensa nega totalment la versió de la fiscalia, demana l’absolució del catedràtic i assegura que la universitat estava informada de les seves activitats empresarials. Indica que el 2010 l’acusat va presentar un projecte d’investigació que plantejava la transferència de tecnologia, valorització i promoció d’empreses de base tecnològica i les «spin-off» com a forma d’emprendre i investigar. En aquest sentit, al seu escrit de conclusions manifesta que la creació de les empreses, dues de les quals autoritzades per la universitat el 2001 i el 2012, respon a «l’afany emprenedor i l’interès per fomentar la transferència tecnològica i afavorir a la universitat».
Durant els anys de creació de les empreses «tenia el convenciment» que serien regularitzades, sense ser conscient que podia estar infringint el règim d’incompatibilitats fins uns anys després. Precisament assegura que hi va haver diverses comunicacions i estudis per tal de regularitzar-les, i que el 2016 la universitat a través d’un requeriment del rector el va instar a dissoldre-les.
Afegeix que la universitat va iniciar un expedient d’informació reservada sobre les possibles irregularitats que desestimava iniciar un procediment disciplinari perquè la institució havia «tolerat la infracció i acceptat tàcitament» en subscriure contractes i convenis. Per últim, admet les factures carregades a la UdG per tasques efectuades, però manifesta que la universitat també va carregar a les empreses més de 600.000 euros.
