La mort d’una dona de 91 anys a Sant Jordi Desvalls el desembre de 2019 ha arribat a judici a la secció tercera de l’Audiència de Girona. La víctima va morir un mes després de patir un robatori amb violència a casa seva el 25 de novembre, on també va ser agredida. La possible relació entre les lesions patides aquell dia i la mort de la víctima un mes després és la clau que el jurat popular haurà de triar per obrir la porta que desentrelli el cas.
El cas va arrencar ahir amb la primera sessió, on es van escollir els membres del jurat i es van escoltar les tesis de totes les parts. Dilluns començaran les testificals, i l’acusat declararà l’últim.
Segons la clau escollida, la porta que s’obrirà mostrarà un escenari diferent: assassinat amb traïdoria -acusació particular-, homicidi imprudent -fiscalia- o un robatori amb violència sense responsabilitat per la mort de la víctima- defensa-. El robatori no es discuteix, i de fet hi ha empremtes i una petjada a l’habitatge de la víctima del dia dels fets que evidencien que l’acusat va ser allí.
El relat dels fets de les tres parts varia des del principi, ja que per la defensa l’acusat té les seves capacitats volitives alterades per un trastorn diagnosticat de personalitat paranoide i per dependència a les drogues. A l’hora de decidir la pena, tenir en compte aquests elements suposaria una eximent incompleta que reduiria la possible pena interposada al presumpte responsable dels fets.
Cap de les acusacions aprecia cap impediment mental ni addicció en el processat que pugui alleugerir la seva responsabilitat penal. Però és en l’únic que estan d’acord, perquè tot i que ambdues fan responsable l’acusat d’un delicte de robatori amb violència pels quals demanen la mateixa pena de 5 anys de presó, és en la seva visió particular dels fets on radica la veritable discussió del judici.
Acusacions enfrontades
Va ser o no intencionada la mort de la víctima? Quan l’acusat va entrar a robar a l’habitatge i va agredir la dona de 91 anys va pensar que podia provocar-li la mort?
Segons el fiscal Enrique Barata, no. Aquell dia, entre les dues i quarts de tres de la tarda l’acusat va penetrar per la finestra del menjador de la casa, relata en les seves conclusions provisionals. Llavors, en veure la dona asseguda al sofà i sola al menjador, l’acusat -sol o amb l’ajuda d’una altra persona- «va colpejar amb les mans el rostre de la víctima amb il·lícita intenció de fer mal a la integritat de la persona amb l’objectiu d’atemorir-la i que li expliqués on tenia els diners i objectes de valor». El fiscal fa constar que no hauria utilitzat cap instrument o arma per l’agressió, i que no tenia intenció de causar-li la mort ni ho va considerar, sinó que tenint en compte l’edat avançada de la víctima i el seu estat físic «es va representar una possibilitat llunyana d’aquest resultat de mort».
Per això, ahir va voler deixar molt clar al jurat la diferència entre un homicidi imprudent i un assassinat, indicant que la intenció és el que separa ambdós delictes. «La paraula clau és la traïdoria», va assenyalar. I l’absència d’una arma per assegurar una mort que es va produir un mes després desmunta, segons Barata, l’assassinat que pretén l’acusació particular. «No hi va haver una conducta dirigida a assegurar la mort», va indicar.
La representació de la família, encapçalada per l’advocat Jordi Colomer, va respondre al Ministeri Fiscal que la seva part ha mantingut una lluita que ha permès que es jutgin uns fets amb indicis «més greus del que pretenia la fiscalia». Va ser la família qui va insistir perquè es posés sobre la taula la possibilitat d’un assassinat. Sosté que l’acusat tenia intenció de matar o que com a mínim es podia plantejar -i ho acceptava- que la víctima podia morir. «La víctima feia menys d’un metre i mig, pesava 60 quilos i vivia sola», va recordar Colomer. «Per robar una senyora de 91 anys no calia propinar ni un sol cop».
La defensa nega que el seu representat, que durant la vista va aixecar-se a crits al·legant que ell no havia fet el que se li imputa i que està malalt, tingués participació en l’agressió de la dona. L’advocat que el representa, David Carrasco, va manifestar que l’acusat enfronta una «acusació gravíssima» -s’enfronta a presó permanent revisable- i va agrair al fiscal «l’esforç» per explicar al jurat la diferència entre homicidi imprudent i assassinat. En tot cas va negar cap relació de causalitat entre la mort de la dona i l’acusat.
