Fins a 12.670 documents que detallen el clima de Girona des del 1911 fins a 1978 s’han rescatat i digitalitzat gràcies a una iniciativa conjunta entre l’Arxiu Històric de Girona i el Servei Meteorològic de Catalunya. La voluntat d’aquest treball és preservar el fons documental de l’Observatori de Meteorologia de Girona, un dels més antics de tot Catalunya.
Després de l’esforç en digitalització que ha fet l’Arxiu Històric, ara el fons serà analitzat pel Servei Meteorològic català. La informació ha de servir per conèixer millor el clima de la ciutat, i també per copsar la petjada del canvi climàtic i l’impacte de l’activitat humana, i entendre com ha evolucionat aquest àmbit de la ciència.
«Confiem que sigui útil» va afirmar ahir el director de l’Arxiu Històric de Girona, Joan Ferrer, que va parlar de l’esforç fet per millorar el fons documental, que els va arribar l’any 1992 i que es trobava «en un estat de conservació que ens feia patir una mica». «No corresponia a la vàlua que es mereixia», va afirmar Ferrer, tenint en compte que «Girona és un dels llocs destacats en la recollida de les dades». Els arxius ja es poden consultar en línia al web de l’Arxiu Històric i a la del Departament de Cultura de la Generalitat.
«És memòria històrica»
«Cada cop que recuperem alguna sèrie antiga és una joia», va remarcar el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara. No només per les dades meteorològiques que aporta, útils per «caracteritzar bé el clima del país», sinó perquè «és recuperar la memòria històrica», va defensar el director.
Vilaclara va subratllar que, a la institució que dirigeix, «som molt sensibles a la preservació», especialment després de perdre nombrosos arxius quan les tropes franquistes van desballestar el Servei Meteorològic de Catalunya, que es va posar en marxa el 1921 i enguany celebra el seu centenari. Molts d’aquests arxius no s’han pogut recuperar.
Justament, una curiositat que forma part del fons gironí és un interrogatori dels anys quaranta, que els caps de l’observatori havien de fer al nou personal per detectar possibles tendències polítiques.
El valor de les dades
La major part del fons de l’Observatori Meteorològic de Girona, un 86%, són fulls d’observació i llibretes que recullen dades quantitatives i també qualitatives del temps (com l’estat del cel o les hores efectives de sol, elements d’alt valor per als meteoròlegs i que no sempre es troben en documents de tal antiguitat). Però també hi ha «metadades» com inventaris, correspondència o factures, que ajuden a descobrir el tipus d’instruments que es feien servir.
El Cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom, va destacar que «no hi ha cap buit en les dades» del fons, que té uns estàndards de qualitat i dona un ampli ventall de variables, com la informació qualitativa. «Aquest fons situa Girona entre les poques ciutats que disposen d’un observatori centenari».
Feina «de formigueta»
Per la seva banda, Vilaclara va posar de relleu que aquesta recuperació del fons serveix d’«homenatge» a les persones que feien la feina «de formigueta» d’apuntar les dades dia rere dia, any rere any. I, tot i que avui el servei compta amb 190 estacions automatitzades de qualitat (amb un cost de 4.000 euros l’any, inclòs personal), Vilaclara va posar en valor el mètode d’observació manual que se segueix fent, imprescindible per completar les dades i un element rellevant d’arrelament al territori.
L'Observatori Meteorològic de Girona
Els orígens de l’Observatori Meteorològic de Girona es remunten a finals dels segle XIX. Concretament l’any 1882 es comença a edificar la torre meteorològica a la seu de l’Antic Institut (al carrer de la Força) i de la mà del catedràtic de física i química Bonaventura Ribera, l’observatori rep l’impuls definitiu per a l’inici de les observacions. Durant sis anys, Ribera, que havia estat el director de l’observatori de Lleida, pren dades de l’estat de l’atmosfera de manera periòdica i es publiquen a diversos mitjans escrits gironins. Al 1888 però, amb la mort prematura del catedràtic, l’observatori cau en un període de decaïment, i les observacions comencen a fer-se més esporàdiques. Al 1911, el servei es refà i l’observatori rep una nova empenta que el porta a realitzar observacions sistemàtiques fins al 1978, i de manera pràcticament ininterrompuda.
