Les Fires de Sant Narcís de Girona ja fa sis dècades que celebren al parc de la Devesa. El 7 d’octubre de 1960 el ple de l’Ajuntament aprovava el trasllat de les atraccions i les activitats de Fires al passeig central de la Devesa deixant així l’espai que ocupava a la Gran Via de Jaume I. No serien seixanta anys justos. Serien exactament 61, però hem de tenir en compte que l’any passat no va haver-hi atraccions.
El ple municipal de l’octubre de 1960 va aprovar a proposta de la comissió de Cultura que la Devesa fos l’emplaçament definitiu de les Fires per aquell any i els anys successius. Coincidia també que el firal del bestiar es feia a la Devesa. Aquelles instal·lacions on cada dissabte se celebrava el mercat i les transaccions de bestiar en viu van durar fins a la dècada dels anys noranta quan van ser enderrocades per donar pas al nus d’accessos a la ciutat. Durant molts anys, el firal va tenir una gran activitat comercial fins que amb el pas dels anys les operacions i transaccions es van anar regulant fins a crear la llotja de contractació.
A finals dels anys cinquanta el debat sobre el trasllat de les atraccions ja era ben viu. La ciutat creixia i els inconvenients de mantenir les Fires a una de les principals artèries de la ciutat eren notable. Llavors es va optar per buscar un espai més ampli i aquest no podia ser altra que la Devesa. Ja en aquella època el parc era també objecte de debat ciutadà per dotar-lo de més usos i per intentar que fos un pol d’atracció per a la gent. Gairebé com passa ara. Les Fires eren una bona solució i per aquest motiu es va decidir tirar endavant el trasllat. Quedava enrere la imatge de la nòria i altres atraccions ubicades al llarg de la Gran Via de Jaume I i la zona de l’edifici de Correus.
La Fira també es trasllada
També durant molts anys, la fira comercial se celebrava damunt el traçat de Jaume I i l’avinguda Ramon Folch. Abans del seu trasllat a la Devesa, els expositors comercials de vehicles, begudes i serveis, es distribuïen en aquesta cèntrica zona de la ciutat. El creixement també va contribuir al seu trasllat. Hi havia estands comercials de tota mena. Bàsicament eren establiments locals i de les comarques gironines però també algunes firmes comercials de fora com per exemple Mistol. La marca de neteja, que compartia el seu espai amb Lejia Guerrero, dirigia la seva publicitat directament a les «amas de casa» i textualment «le saludan y siempre a su servicio». En el seu estand es convida a tots els nens a assistir a un espectacle de màgia i a participar en el sorteig d’una bicicleta.
L’empresa Isamsa, especialitzada en insecticides agrícoles també va estar present en la fira de mostres d’aquell any amb un estand a la Devesa on convidava a tots els clients i col·laboradors a visitar-los. Molts comerciants gironins aprofitaven també les fires per publicitar-se. Jose Burch era distribuidor de General Electrica Española amb recintavis per a motors i també reparició de maquinària elèctrica. Al carrer Major de Santa Eugènia de Ter hi havia la botiga Narciso Almeda que es presentava com la única casa de la província que feia reparació i construcció de balances. I los Almacenes Palomer s.l. situats a la Ronda Pare Claret, eren especialistes en olis i sabons «de gran qualitat». Un altre anunciant de l’època era Jorge Puig Boxadé, especialitzat en mobles d’oficina.
Un ambient glamurós per inaugurar les fires
La gran nòria que presidia les atraccions de Fires va ubicar-se a la Devesa on, actualment, encara forma part del paisatge i la memòria de tots els gironins i gironines. Unes fires sense la nòria de ben segur que no serien fires autèntiques. Amb els anys s’ha anat movent i intentant trobar el seu espai entremig dels centenaris plataners, però sempre ha estat un dels punts de diversió i una magnífica atalaia per divisar tota la ciutat.
Aquell any també es va estrenar el nou mercat del bestiar
El 1960, el primer any que les Fires de Sant Narcís van anar cap a la Devesa el programa festiu era molt complet i divers. Les cròniques d’aquella època retrataven en glamurós ambient de fires que vivia la ciutat i la festivitat del seu sant patró. El tret de sortida als actes va ser el 28 d’octubre i ho va fer amb un acte curiós i que es va voler fer coincidir amb les festes. Concretament, va ser l’obertura d’un carrer que connectava la llavors anomenada plaça de Sant Francesc i l’avinguda Jaume I, ja lliure d’atraccions i parades. Però la inauguració més destacada va ser la de les noves instal·lacions del Firal del Bestiar. Va ser un acte que es va celebrar al matí amb la presència de les diferents autoritats d’aquella època.
I, a la tarda, després del repic de campanes, el llançament de coets des del riu Onyar, la desfilada dels gegants i els capgrossos acompanyats per la banda del Regiment d’Infanteria, la cercavila va arribar a la Devesa on es va inaugurar el nou recinte. Al mateix moment, el diari Los Sitios recollia en la seva edició del 29 d’octubre de 1960 que la ciutat estrenava per Fires un nou enllumenat públic al carrer del Carme, Joan Maragall, carrer Nou del Teatre, plaça de la Catedral, passeig de Sant Francesc, Ronda Ferran Puig i Rutlla.
Va ser una autèntica jornada de Fires amb la inauguració del Museu de la Ciutat al carrer de la Força. La crònica de Los Sitios van recollir les paraules del llavors alcalde de Girona, Pere Ordis qui va mostrar el seu desig perquè el nou museu fos un recopilatori de la història de la ciutat i la seva esperança que es convertís en un recinte «ciutadà que honori a la ciutat».
El dia 29 va ser el dia dedicat al patró de la ciutat, Sant Narcís, i per aquest motiu va tenir lloc la tradicional missa en el seu honor a la llavors coneguda com a parròquia major de Sant Fèlix i celebrada pel bisbe Cartañà. La Devesa, però, era l’epicentre de la jornada amb diverses activitats com ara un concurs de tir «al pichón», un campionat de penthalon a l’estadi del GEiEG, el concurs de botxes i una audició de sardanes al passeig central. L’endemà la portada de Los Sitios titulava amb un contundent i expressiu: «Fervor gerundense en la festividad de San Narciso». I és que aquell dia el gloriós patró va rebre tots els honors.
La resta de dies es van anar alternant els actes festius i culturals, els balls al Casino de Girona, competicions esportives com el gran premi de ciclisme que llavors tenia un gran renom igual que el campionat de botxes, les sardanes -es van programar fins a dotze audicions i balls- i com era habitual els focs artificials van tancar les festes. El castell de focs artificials encara es feia des de la llera del riu Onyar, al centre de la ciutat.
Concretament, els morters i explosius es llançaven des del pont d’Alferez Huarte, el carrer del Carme i el passeig de Sant Francesc. Quedaven encara molts anys pel seu trasllat a Fontajau i a la llera del Ter.
Una programació que alternava balls, partits de futbol i hoquei
La programació cultural es concentrava al Teatre Municipal amb una varietat de funcions i obres com La Traviata a càrrec de la companyia lírica Ruperto Chapi i espectacles com Los Gavilanes, La Viuda Alegre o la Taberna del Puerto, entre d’altres. L’últim espectacle «Estampas de España» es presentava com un «exito colosal». La cartellera de cinema de les Fires de 1960 era igualment de gran nivell. Al Teatro Albéniz es programaven per exemple pel·lícules com «Infierno en la ciudad» amb Anna Magnani i Julieta Masina o «Indiscreta» amb Gary Grant i Ingrid Bergman. Al Gran Via el film escollit era «Maribel y la extraña familia» amb Silvia Pinal i Adolfo Marsillach. I al Coliseu Imperial es feien sessions familiars especials de fires amb «El embrujo de París» que es presentava, textualment en els programes, amb les següents paraules: «Una película única en una ciudad única, con dos cómicos únicos y unas mujeres bomba». La sala del Teatre Ultonia estrenava «Para ella un solo hombre» amb Ann Blyth i Paul Newman. I al cine Oriente la pel·lícula projectada era «Es grande ser joven» i textualment es presentava «tolerado menores».
La música, i especialment els balls, eren activitats com apreciades a la ciutat. Hi havia diferents espais on s’oferien sessions de balls com el Casino de Girona, la Piscina o la Residència Internacional. A la Piscina de la Devesa els balls estaven amenitzats per la Gran Orquestra Girona mentre que l’Orquestra Tropicana i La Principal de Girona ho feien a la sala de la Residencia Internacional. La Granja Ultonia, que es presentava com a saló de te, també celebrava balls amb la formació musical Los 5 Piccolos.
Pel que fa als actes socials hi havia llavors un esdeveniment que tradicionalment reunia molt públic. Es tractava d’una demostració i exhibició d’art i tècnica de petinats tant masculí com femení. Aquesta gala, patrocinada pel gremi de perruquers de Girona amb la col·laboració de Industrias Henry Colomer Limitada. Segons el programa que es va distribuir en aquella època, l’acte es va celebrar amb molta pompositat a un marc incomparable com el Teatre Municipal i va consistir en una desfilada de pentinats presentats pel club artístic de Barcelona i perruquers «juniors» de Girona, Perpinyà, Figueres i Olot. En el cas dels homes, la desfilada va mostrar els talls a «navaja i esculpido». Com que les fires van caure també en un dilluns festius, els perruquers van compensar el tancament obrint un altre dia: el 2 de novembre.
Pel que fa als esdeveniments esportius a l’estadi de Vista Alegre es va viure un autèntic derbi de les comarques gironines amb el partit que el 30 d’octubre va enfrontar la UD Figueres i el Girona CF. El partit corresponia a la jornada del campionat de lliga nacional de Tercera Divisió. El primer equip del Girona va disputar l’1 de novembre el seu partit corresponent a la Segona Divisió. El seu rival va ser el Jaen C.F.
Un altre dels esports rei en aquella època a la ciutat de Girona era l’hoquei sobre patins. Un dels partits estrella de les Fires de 1960 va ser també el 30 d’octubre a la pista que encara molta gent recordarà que estava situada també a Vista Alegre. El partit de fires va enfrontar els equips reserves del Terrassa i el Girona. Les botxes també van ocupar la programació esportiva. Un dels enfrontaments que es van viure precisament a la plaça de les Botxes de la Devesa va ser entre els equips de la Coma Cros i el club de Botxes Girona. Les partides de botxes s’anaven alternant en aquest espai i el que hi havia també dins de la Devesa i que eren propietat del GEiEG.
Un dels equipaments esportius més emblemàtics que hi havia al parc de la Devesa era sens dubte l'estadi d'atletisme del GEiEG. El 30 d'octubre de 1960 es va celebrar un campionat a nivell internacional que va comptar amb la participació dels atletes de diferents equips de primer nivell com el UA Carcasona, el Foyer Lagrange de Perpinyà, el UA Castres, el club atletisme de Vic, el Club Natació Barcelona i una selecció provincial gironina. Fins i tot el billar va tenir un lloc en el programa de fires. El 2 de novembre es van disputar als locals del Billar Club Girona el partit de semifinals corresponent al campionat provincial a tres bandes.
Coincidència de dos circs a la ciutat i toros
Un de les distraccions per a grans i petits en qualsevol fira és el circ. En el cas de les Fires de Sant Narcís de 1960 a Girona van arribar a coincidir fins a dos circs. El Canada Circus es va instal·lar a la Devesa i es programaven tres funcions diàriament. Es publicitava dient que havia tingut un èxit clamorós en altres ciutats i que els espectadors podien gaudir d'una gran comoditat donat que tenia un tendal completament impermeable. L'espectacle anava a càrrec de la Companyia 1960.
L’altre circ que va coincidir en aquelles dates a Girona va ser el «Circo de Austria» que es presentava com el primer circ metàl·lic d'Europa. També es va situar en un terreny de la Devesa i un dels atractius que més publicitava era que disposava d’un espectacle amb lleons africans que intentava domesticar el «valent domador Giancarlo Baldor». Les funcions es completaven amb «primeríssimes atraccions» que es veien per primera vegada a la ciutat de Girona. També el públic va poder admirar una selecció de cavalls hongaresos de Nissiki Ivawoff.
En aquella època els toros també ocupaven una part de la programació de fires. L'1 de novembre, a la plaça de braus de Girona, es va celebrar el que s’anomenava «grandiosa novillada sin picadores» i segons es recollia textualment en el programa «con permiso de la autoridad seran lidiados, banderillados y muertos a estoque 6 hermosos y escogidos novillos 6 de la acreditada ganadería de D. Rudesiado Vicente García de Fuenteguinaldo (Salamanca)». El «rejoneador» va ser Antonio Moreda i, textualment, «los renombrados artistas de la muleta» Amado R. Ordóñez i Antonio Granados.
Els preus per al públic per assistir a l'espectacle taurí eren 25 pessetes per les entrades de Sol i 40 pessetes per ocupar les graderies d'Ombra.
