La mort de la dona de 91 anys que va patir un robatori a casa seva a Sant Jordi Desvalls el 2019 i que va morir un mes després va ser violenta. L’afirmació és compartida per tots els forenses i professionals mèdics que van atendre la víctima en algun punt des que van succeir els fets, el 25 de novembre, fins que va morir en el sociosanitari de l’Hospital Trueta el 22 de desembre del mateix any.
Els forenses van establir durant la sessió pericial d’ahir del judici amb jurat popular que celebra l’Audiència de Girona una relació de causalitat entre els cops que la víctima va patir el dia de l’assalt i la causa principal de la mort, una hemorràgia cranial.
La víctima va patir, segons van concloure els professionals, una agressió amb diversos cops, fet que allunyaria la tesi d’una caiguda. Alhora, les possibles seqüeles de colpejar algú que es troba «als extrems de la vida», tant en el cas d’un nadó com d’una persona gran són més severes que les d’un adult per la seva vulnerabilitat, van relatar.
L’afectada va morir al sociosanitari on va ser traslladada després d’estar unes setmanes ingressada a l’hospital. Durant aquells dies va anar-se deteriorant, i finalment va morir per culpa d’una infecció.
Segons consta en un informe forense fet quinze dies abans de la seva mort, la forense que la va examinar va determinar que no estava en condicions de declarar i que el seu estat era de «dependència total». L’historial previ de la víctima, en canvi, indica que fins abans de l’agressió tenia cert grau d’autonomia i vivia sola, un extrem que els seus familiars ja van confirmar davant el tribunal.
La gran pregunta és si aquestes lesions les va provocar l’acusat, i en cas afirmatiu, si les volia propinar. El fet de ser conscient que agredint una persona vulnerable podia provocar-li la mort és el que justificaria una condemna per assassinat, que és el que inicialment demana l’acusació particular del cas -pot canviar en la fase final del judici-.
En canvi, la fiscalia sosté que si bé el processat va agredir la dona quan va entrar a robar, ho va fer sense intenció de causar-li la mort, i per això defensa que els fets són resultat d’un homicidi imprudent. Segons la primera tesi, l’acusat afronta presó permanent revisable, i per la segona 9 anys de presó sumant la pena d’homicidi -4 anys- i de robatori amb violència -5 anys-.
En tot cas, l’autoria dels fets no és l’únic que està en qüestió, ja que el seu historial clínic compta amb antecedents psiquiàtrics que obren la porta a una possible reducció de responsabilitat penal en cas de condemna.
L’acusat nega l’agressió
Durant la sessió de tarda va ser el torn de l’acusat per exposar la seva versió. Fins ara la seva defensa ha mantingut que si bé l’acusat va perpetrar el robatori i va sostreure 500 euros, no va agredir la víctima. A instrucció, l’acusat havia negat la seva participació en els fets. La versió, però, ahir va canviar i va reconèixer que va assaltar el domicili de la víctima perquè tenia síndrome d’abstinència i necessitava diners per comprar droga. Aquell dia, va dir, havia consumit 10 grams de cocaïna. El processat va idear el robatori amb un amic que no va identificar i del qual va dir que ja no tenia contacte, i van accedir plegats a l’habitatge per la finestra. Un cop dins ell va entrar a les habitacions i va apoderar-se d’un sobre que contenia 500 euros i d’un ordinador, però va desistir d’endur-se’l perquè va sentir que algú cridava «lladres, lladres».
«Jo no vaig agredir a ningú, en cap dels robatoris que he fet he tocat a ningú», va assegurar l’acusat. En un interrogatori extens en què l’acusat només va contestar a les preguntes del seu advocat, va assegurar que quan va perpetrar el robatori «era un nen» (tenia 19 anys) i que està «malalt» i en seguiment psiquiàtric. «Sóc innocent, no he fet mal a ningú», va manifestar.
Les conclusions dels informes mèdics fets al processat són menys contundents que els de la víctima: els seus antecedents psiquiàtrics van influir en la seva voluntat a l’hora de perpetrar els fets, però no van ser determinants. Els forenses van indicar que els problemes psiquiàtrics van ser anteriors a l’inici del seu consum de tòxics, i que també ha patit brots psicòtics. Les seves capacitats volitives, és a dir, la voluntat, estaven afectades en el moment dels fets, però els forenses no van poder determinar en quin grau: «és una qüestió que s’endinsa en el camp de l’opinió», va resoldre un dels facultatius. En tot cas, van descartar que en el moment dels fets no fos conscient de la il·licitud dels seus actes.
L’acusat va indicar que al centre penitenciari, on fa dos anys que compleix presó provisional, va començar a prendre heroïna i que es gastava tot el que guanyava treballant en droga. «Quan tenia abstinència em feia talls, no feia mal als altres». Ara, però fa cinc mesos que no consumeix, i va asseverar que «tinc un bon cor i vull un futur». També va assegurar que té el suport de la seva família, i que no vol saber res de les «males influències» que el van dur a les drogues. «La vida de la delinqüència no és bona, si ets consumidor et tornes delinqüent perquè la cocaïna és cara i si tens abstinència, el més fàcil és robar», va explicar.
