Porten més d’un any de misèria en misèria i molts viuen exclusivament de la seva atracció. Si no hi ha fires, no hi ha diners per menjar. Si no hi ha festa major, no hi ha diners per pagar la llum de casa. Si hi ha veus autoritzades per explicar el drama que han viscut moltes famílies firaires, s’ha de parlar amb aquells que fa dècades que subsisteixen esquivant mil i una dificultats. Maria Àngels Cornejo és part d’una família barcelonina que planta el Látigo a la Devesa per les Fires de Girona des de fa més de seixanta anys. «El meu marit té 68 anys i recorda que quan era jovenet, Xocolates Torras donava tiquets per als nens». El seu fill ja és la cinquena generació de firaires. «Tots hem fet sempre aquesta feina. El sogre portava parades que venen joguines, els cavallets, autoxocs...», explica. Les han passat magres amb la pandèmia: «Si tanquen les fires, fotuda l’hemus. Hi ha gent que s’han quedat pel camí. Nosaltres afortunadament no, però hem estat gairebé dos anys aturats i les ajudes arriben tard i són poques» .«Els ingressos són exclusivament de les fires», reitera. A Girona estan com a casa: «La gent t’emociona. Ve gent i et felicita perquè està molt ben conservat tot i perquè hi anaven de petits i ara hi venen amb els fills. Ens donen les gràcies per haver tornat aquest any. La gent en té ganes i nosaltres també. Tenim ganes de tenir normalitat a la vida».
L’atracció Super Olla de l’empresa gaditana Contrataciones y Eventos de Ferias fa divuit anys que ve a les Fires. Acaben d’aterrar de Saragossa i després aniran a València. Un dels seus responsables, Juan Luque, explica que «a Girona veiem moltes ganes de sortir i passejar però no hi ha tanta gent pujant com en altres llocs, però no ens podem queixar». De fet, molts passejants es queixen dels preus excessius. Hi ha atraccions a 4,5 euros. Però també a 5 euros. A poques atraccions pots portar als fills, sobretot si en tens més d’un. Luque està molt content de ser a Catalunya i a la ciutat dels quatre rius :«Depenem de les fires i la pandèmia ens ha destrossat però ara vull donar les gràcies a l’Ajuntament per permetre celebrar les Fires tot i estar com estem per culpa del virus».
Els firaires tenen gravat el patiment del seguit de mesos que han estat aturats. «L’any passat no teníem cap font d’ingressos», deixar clar José Maria Buendia, de València que enlaira la Nòria a tocar de l’antic estadi de futbol Fèlix Farró. «Ser un altre cop aquí... la sensació i els nervis després de la pandèmia fa que sigui com si fos el primer any», assenyala i recorda que fa uns quaranta anys el seu pare ja venia a Girona. «Tenim moltes ganes d’aquestes Fires i veiem que la gent té ganes de divertir-se», conclou.
En una parada de tir, l’olotí Mario Martí també està satisfet amb la gentada que hi ha per la Devesa: «Veure tanta gent és bona senyal. A veure si arrenquem i tornem a la normalitat» «A les fires que hem estat fent, a Olot o Besalú ja veiem que hi ha ganes», diu.
Enmig de la zona infantil hi ha els autoxocs Motor-Cars. Maite Ruiz explica que , amb diferents atraccions, són a Girona fa més de 50 anys. Han patit molt amb la pandèmia: «Hem tingut zero ingressos. Els pares tenen 63 anys i on van si això és el que han fet tota la vida? Teníem el negoci al magatzem, per ells ha sigut molt complicat». L’arrancada tampoc va ser bona: «Al principi les normatives eren horroroses. A Palamós, teníem totes les tanques posades i complíem les restriccions i vèiem que, a deu metres, a la platja, hi havia ple de gent fent botellón». A Girona exposa que «altres anys podíem començar abans. Hem hagut de pujar preus perquè el gasoil ha pujat, el nivell de vida ha pujat... i la gent que et comprava tres fitxes, ara en compra una. I és normal», lamenta.
L’Associació de Firaires de les comarques gironines reconeix que hi ha hagut «molta gent» i que «estan molt contents». A més, el seu portaveu, Hug Castillo, destaca a l’Agència Catalana de Notícies que les previsions «són molt bones si no plou».
