Clàxons i més clàxons. Cotxes donant voltes. Podrien ser els autoxocs però no ho són. Són vehicles que no troben aparcament i que giren i giren per carrers i carrers de Girona com si formessin part d’un scalèxtric. Alguns deuen voler gaudir de les Fires de la capital i altres van a treballar. Faran una de les dues coses - o les dues- amargats com el vinagre més dolent guardat en una garrafa enganxifosa. No trobar aparcament és un dels afers que posa de més mala lluna la gent. Cada any per Fires es fa difícil trobar on deixar el vehicle, sobretot si es busca una plaça que no sigui de pagament. Enguany però, tot plegat s’ha vist multiplicat.
Dues grans bosses d’aparcament gratuït que hi ha a la ciutat han quedat engolides per les Fires. Un és el que hi ha a la Copa, a tocar de la confluència del Ter i l’Onyar. S’ha convertit en una zona d’estacionament habilitat per a 155 firaires. Els seus vehicles s’havien de treure de l’interior del parc de la Devesa i després de llargues promeses s’ha aconseguit, escollint aquest estacionament perquè hi puguin estar fins al final de les Fires i, si convé, dormir-hi.
Un altre punt és on habitualment s’hi pot aparcar sense gastar-se un euro és a l’esplanada de sorra entre el König de la Font de l’Abat i els Ocine. Aquests dies s’hi ha plantat la carpa del circ Històric Raluy. Des de fa dècades és un espai multiús. En un futur s’hi hauria d’aixecar l’Arxiu Històric i fa anys havia acollit els barracons per fer les classes de dret de la UdG.
Es tracta de dues peces de terreny de dimensions considerables que han quedat inhabilitades per als ciutadans. Casualment no s’ha triat cap aparcament de pagament per plantar-hi la carpa del circ o les caravanes dels firaires.
Com a «compensació» només n’ha reaparegut un: el triangle de terra darrere l’Auditori, a tocar del pont de Fontajau. Ja s’havia fet servir amb aquest ús però durant els darrers anys havia estat tancat i ara l’Ajuntament l’ha reobert traient unes peces de formigó que l’encerclaven. Hi ha un litigi entre l’Ajuntament i una família que assegura ser-ne la propietària.
L’Ajuntament va assegurar que reforçaria el servei públic, però és una promesa que ja no es creu ningú que resolgui res en una ciutat on des de fa anys hi ha cap cop menys aparcament. On la proposta d’un metro lleuger que va aparèixer com a gran projecte en unes eleccions municipals es va esfumar després. En un país on els trens tenen cada dia retards i els autobusos tenen poca freqüència o un horari limitat. En els dies més intensos de Fires no és estrany veure vehicles mal aparcats en els llocs més inversemblants.
