Gaudir dels concerts, col·leccionar gots, quedar a «la farola», i, sobretot, retrobar-se amb amistats i coneguts. Clàssics de barraques que enguany, per fi, s’han recuperat. Posar un peu a l’esplanada de La Copa aquests dies de Fires de Sant Narcís tenia un punt de viatge al passat, o de la sensació que la pandèmia havia quedat en un parèntesi en el temps. Però el confinament i el toc de queda han estat ben reals. També per als més joves, molts dels quals encara no havien tingut l’oportunitat de tastar les barraques.

De fet, el jovent gironí i de rodalies ja acumulava dos anys sense. El 2019 les barraques van quedar estroncades per les protestes postsentència del «procés» i evitar possibles aldarulls. A canvi, l’Ajuntament va organitzar concerts a La Copa l’últim cap de setmana de febrer. «Proporcionalment no van poder substituir el que es va perdre», explica Marina Montenegro, que va assistir a La Copa el primer dissabte a la nit, «però s’agraeix la intenció».

Després, però, la irrupció de la covid-19 va portar-los a viure «dos anys de la nostra joventut que no hem pogut gaudir d’aquesta alegria desenfrenada», afegia Berta Mendoza. «Hi ha gent que ho ha viscut com una pèrdua, com un dol, com un any que no has pogut viure realment aquesta alegria», exposava.

Ara, però, l’escenari al voltant del seu grup era ben diferent: «Tornen a haver-hi unes barraques sense limitacions però trobo a faltar que hi hagi les típiques barraques de sempre», deia Mendoza, a la qual cosa la seva amiga hi afegia: «S’entén perfectament el que ha passat. S’estaven esperant a l’últim moment, que les normes estaven canviant». Les dues són del cau de Sant Narcís, i afirmaven que estan vivint «amb moltes ganes» aquestes festes, sobretot a l’hora d’organitzar activitats «que no s’han pogut fer en anys anteriors per culpa del covid». Es referien, per exemple, a la baixada d’andròmines organitzada ahir.

Això sí, l’eufòria pel retorn de les barraques han coincidit amb un moment de relaxament quasi absolut de les restriccions. «Trobo que ha estat un boom de no fer res a que deixin fer de tot», comentaven els membres d’un grup de joves vinguts de Santa Coloma de Farners. Aquesta colla, de 19 i 20 anys, va veure’s forçada a celebrar els 18 en ple confinament: Fer els 18 a casa és un pal», admeten, explicant que van haver de fer una celebració en format reduït. «Portem molt temps tancats a la garjola de casa», deien, i ara «hem de recuperar el temps perdut».

«És molt guai, tanta gent xoca moltíssim», coincidia la mateixa nit Carme Capllonch, una mallorquina estudiant de segon de Medicina a la UdG, que va arribar en ple confinament i toc de queda. El primer any d’universitat creu que ha estat ben diferent de generacions anteriors, «que han pogut conèixer gent, han pogut sortir». «Menys mal que estava en una residència universitària i veia la gent de la resi. Però tinc amigues que estan vivint a un pis, i ho han passat molt malament per no veure ningú en setmanes, tancades a casa amb pijama tot el dia». Ara, en canvi, «no hi ha color entre com he viscut primer com estic vivint segon». Aina Far, que era a Girona visitant-la, detectava com «els que són més petits ara surten molt més fort que quan nosaltres teníem la seva edat. Perquè han passat de res a tenir-ho tot. Jo l’únic que espero és que ara no anem a pitjor».