Mentre molts petits miraven el cel de Girona embadalits amb els colors del castell de focs que esclatava al cel, els seus pares i mares s’emocionaven recuperant un bocí més de la normalitat que la pandèmia s’havia endut. Eren abans igual de llargs els focs? Esclataven més fort? Feien seqüències similars? A molts adults els costava recordar tot això després de dos anys sense poder gaudir del tradicional espectacle pirotècnic que anuncia la fi de les Fires de Sant Narcís. 

El castell de focs ha congregat al vespre una multitud de gironins al voltant del Parc de les Ribes del Ter, atrets per la il·lusió de tornar a viure, una vegada més, aquesta tradició . «Jo estic molt il·lusionada», explicava l’Ainoha Gordillo poc després d’esclatar l’últim petard. «És una tradició que hem viscut des que érem petites, sempre ens ha agradat molt i estic contenta que s’hagi pogut tornar a fer», afegia, duent la petita Sara en braços. «Hi havia molts colors i ha sigut molt maco», sentenciava la petita. 

Sense dubte, els nens i nenes van ser els qui més han gaudit l’espectacle de llums. «El que més m’ha agradat ha sigut tot!», concloïa després del castell de focs l’Aron Bautista, que l’ha vist des del Pont de la Barca acompanyat dels seus pares, Muriel Alonso i Juan Carlos Bautista, i de la seva germana, Nora. La petita hi coincidia, però reconeixia que «lo de l’arc de Sant Martí» havia estat el més especial de l’espectacle per a ella. 

Però no només els nens s’embadalien amb les espurnes que s’alçaven per sobre del Ter. També els adults deixaven volar com ningú la seva imaginació. «Aquestes llums son com pols de fades», deia una mare a la seva filla, mentre petites espurnes de diferents colors es difuminaven sobre les aigües del Ter. «Aquests petards semblen borratxos!», reia un altre pare, en veure al cel espurnes que es desviaven del seu recorregut habitual després d’esclatar. 

La Mercè Adamé i en José Manuel Perales són una parella que han decidit viure els focs de la nova normalitat des del Pont de la Barca. «Ha estat molt bonic, com sempre», deien satisfets, poc després de l’espectale. «El soroll s’ha notat força i s’ha vist molt color» afegien. La parella, que són assidus als focs de Blanes, van valorar que els de Sant Narcís han estat a la mateixa alçada que els del municipi selvatà, tot i que han reconegut que els arbres que s’alcen a les ribes del Ter entre el Pont i en parc els havien tapat en alguns moments. 

Tot i la multitud que es va congregar per a gaudir de l’espectacle, la gent va poder viure’l còmodament espaiada

Tot i la gentada que s'ha desplaçat fins a les millors zones per a gaudir de l’espectacle, els voltants del riu han quedat espaiats per poder-hi estar còmodament. Tot i que la riba de la Devesa, just davant del Parc de les Ribes del Ter congregava més gent, aquells que buscàven més espai s'han desplaçat cap als extrems per a evitar col·lapsar les zones. «Des d’aquí els hem vist molt bé perquè la gent no s’ha ajuntat molt. No estàvem separats com tocaria però tampoc s’ha sentit l’aglomeració d’altres anys», valorava la Muriel Alonso. L’Ainhoa Gordillo havia quedat amb una amiga seva per veure els focs, però finalment els han gaudit per separat cadascuna a una riba del Ter diferent. «Hi havia molta gent i no podíem passar», reien després de retrobar-se. «Si no hi hagués hagut covid hauríem passat, però no ens hem atrevit», afegien. 

Així, els focs de la normalitat han posat punt i final a unes Fires de Sant Narcís que han suposat un primer tastet de llibertat postpandèmica per als gironins que més la trobaven a faltar.