En Pere Planes té 7 anys i ahir es va llevar ben d’hora per participar en la primera edició de la Cursa Adaptada per a infants i joves, una de les poques activitats inclusives de la programació de Fires, celebrada al parc Central. Tocades les onze, va sonar el tret de sortida de la seva sèrie i en Pere, enmig d’un entramat de ferros i rodes que conformen el seu caminador, va volar cap a la línia de meta. I no ho va fer sol. Presidint el dorsal del seu caminador, un cartell amb el títol «Caminem junts per sempre»; un homenatge dedicat als seus dos amics, en Guillem i en Quim, morts uns mesos endarrere. En Pere també va dur les seves imatges a banda i banda del caminador.

«Trobem superbé que aquests nens puguin manifestar les seves habilitats, que també les tenen, en iniciatives com aquesta cursa», explicava Pilar Cofí, mare d’en Pere. Cofí afegia que tot i així «falten moltes coses»: «Ens falten parcs adaptats, ens falten iniciatives inclusives i que els nens puguin fer més coses com aquesta. A vegades, per Temps de Flors, per exemple, la meitat de les activitats no les podem fer perquè no hi podem accedir amb la cadira d’en Pere», reivindicava. Un reclam que també compartia la Toñi, mare d’en Miquel: «Ens agrada molt aquesta iniciativa perquè no pensen mai amb les persones amb discapacitat que van amb cadira i tenen un rang de discapacitat elevat. A les fires, per exemple, els nens que van amb cadira de rodes no poden pujar enlloc, només poden anar a la sínia grossa. Se’ls hi hauria de donar més visibilitat. Molta més».

Al voltant de les tanques que vorejaven la recta on se celebrava la cursa, es respirava un ambient d’ànims i se sentien crits com «Vinga, som-hi» cada vegada que algú arribava a la meta. Un dels que animava era en Guiu Serra, de 17 anys, que va venir des de Banyoles juntament amb la seva família per recolzar la iniciativa. «Avui hem vingut a animar perquè cal visualitzar una realitat que existeix. Hi ha uns nanos amb unes discapacitats que no poden fer el que fan la resta de la gent però que tenen el mateix dret a participar-hi. Tots haurien de tenir les mateixes oportunitats que els altres nens de poder participar en una cursa, cadascú amb les seves capacitats», expressava l’Anna, la seva mare. La família afegia que a banda d’aquestes curses també cal conscienciar sobre les barreres urbanístiques: «No tens ni idea la quantitat de barreres que hi ha. Avui, per exemple, ens hem equivocat i hem anat al Parc del Migdia. Només d’entrar hem xocat amb escales... Hi ha molts detalls que no ens fem a la idea de la quantitat d’entrebancs que suposen. A vegades poden semblar una ximpleria perquè són molt petits, potser uns centímetres, però si vas amb caminador o cadira, doncs es nota».

Primera cursa adaptada

La d’ahir va esdevenir la primera cursa adaptada que s’ha celebrat a les comarques gironines i va comptar amb 93 inscrits. La carrera -organitzada per l’entitat Multicapacitats amb la col·laboració del GEIEG, el Club d’Atletisme de Girona i l’Ajuntament- replicava la primera cursa adaptada per a infants, impulsada per Noemí Font, que es va celebrar aquest estiu a Barcelona.

«Estem molt i molt contents perquè és la primera cursa d’aquestes característiques a Girona. En vam fer una a Barcelona aquest estiu i hi havia 50 participants, aquí n’hem tingut 93 i això és un èxit importantíssim per Girona i comarques», explicava Elena Caro, membre de Mutlicapacitats. Per a Caro, la jornada d’ahir representa només el tret de sortida: «Això tindrà continuïtat, segur! L’any que ve en farem més! L’emoció que es viu crec que és indescriptible i que tothom té moltes ganes de repetir-ho. El que volem nosaltres és que les curses siguin inclusives, aquí poden participar nens amb i sense discapacitat».