Ferran Adrià ha explicat en diverses ocasions que el nom d’elBulli1846 fa referència a l’any que va néixer Auguste Escoffier, pare de la cuina moderna, i al nombre de receptes que es van desenvolupar a El Bulli. Jo prefereixo pensar que és una clara referència a l’any que el metge William T. Morton va realitzar la primera operació quirúrgica amb anestèsia. Aquell fet va causar tanta admiració i incredulitat entre els qui ho observaven, com l’escuma de mongetes blanques amb eriçons entre els comensals, quan sortia de la cuina del restaurant de Cala Montjoi.

-Algú de vostès sap quina és la primera missió d’un restaurant?- pregunta de sobte el conferenciant?

Fer disfrutar el client, la sostenibilitat, la creació... Tot de mans s’aixequen, com alumnes aplicats.

-Res d’això: la primera missió és guanyar diners- aclareix el mestre- si no, res de tota la resta serà possible.

Després sí, després n’hi ha d’altres, com buscar els límits de la cuina i dels comensals, i obrir camins dins del sector, que són els que Ferran Adrià va explicar que tenia El Bulli, i que un cop esgotats els van decidir a tancar-lo, el 30 de juliol de 2011.

I si algú -passa sovint- li pregunta per què El Bulli va ser el Bulli, la resposta és clara, aquesta sí que no té res d’enigmàtica:

-I jo què sé, escolti.

Que ningú es despisti, que Ferran Adrià va embalat i bombardeja a preguntes el públic, mal dia per anar a l’auditori de CaixaBank a fer la becaina.

-Coneix vostè algun cantant xino (sic)- pregunta ara a una senyora, per demostrar que la fama és cosa molt relativa.

Més seriós, considera que el principal mèrit d’El Bulli va ser aconseguir un canvi de paradigma a la cuina de tot el món. «Durant 400 anys la cuina francesa va dominar el món, de vint anys ençà, cada país ha recuperat la seva pròpia cuina posant-la al dia, i ara es troben excel·lents restaurants des de Dinamarca al Perú», explica. Per més que repeteix sovint que no té estudis universitaris, Ferran Adrià és llest, indubtablement llest. Tant com per riure’s d’ell mateix.

-L’altre dia una persona em va dir: m’agradaria entendre el que fas.

Educat com és, no usa la paraula esnob, però deixa clar que, haver-n’hi, n’hi ha, quan assegura que «hi ha gent que perquè surt a sopar de restaurant dos cops a la setmana, es pensa que ja sap degustar plats».

Tractar amb mil-milionaris de jet privat de països d’arreu del món, no és fàcil. A tall d’exemple, i no concreta si és un acudit o li ha passat alguna vegada, relata aquesta conversa telefònica:

-Volia reservar taula per sopar aquesta setmana.

-Em sap greu, no ens en queda cap.

-Quant val el restaurant?