Girona no dragarà l'Onyar de manera periòdica

El Pla de conservació i manteniment dels rius urbans desaconsella aplicar la retirada sistemàtica dels sediments del riu Onyar, ja que aquests materials no suposen una pèrdua de la secció hidràulica dràstica ni imminent. És més, la presència actual de barres de sediment permet el creixement de vegetació pròpia de ribera i representa un refugi per la fauna. L'estudi, que ha analitzat l'evolució d'aquests materials al llarg dels darrers anys, conclou que la presència de barres de sediment és inherent en determinats trams de l'Onyar. Això s'explicaria pel fet que, tot i les operacions de dragat que es feien regularment al riu, el sediment tornava a ocupar el mateix lloc ràpidament després de crescudes ordinàries.

Tot i això, l'ajuntament farà un seguiment periòdic i establirà criteris per a una possible retirada extraordinària del dipòsit de sediments del riu. Concretament, revisarà l'evolució dels sediments dues vegades l'any durant cinc anys, i sempre que es produeixin episodis de crescuda de l'Onyar de més de 75 m³/s. En funció d'això, el consistori podrà plantejar actuacions puntuals de retirada de sediments si s'observa un creixement del fons de més de 5 centímetres de mitjana en tota l'àrea de l'Onyar urbà en un període de sis mesos.

El pla, encarregat per l'ajuntament a l'empresa Naturalea i finançat amb fons europeus, fixa cinc grans línies de treball, amb propostes concretes per a cada un dels trams definits dels diversos rius de la ciutat: accions forestals, amb podes i desbrossades selectives; eliminació d'espècies exòtiques invasores; foment de la introducció i creixement de vegetació autòctona més resistent i protecció a les plantes, especialment en zones erosionades; establiment de punts de contacte entre les estructures dures i la llera natural dels rius, i potenciació de la fauna, amb la creació de refugis i la implementació d'accions enfocades a l'augment de la diversitat, com el control de plagues o la pol·linització. La finalitat és adaptar els criteris de gestió de la conservació i manteniment dels espais fluvials urbans amb l'objectiu d'aconseguir-ne la naturalització i, al mateix temps, avançar cap a una ciutat més sostenible i amb una major biodiversitat.

La lliçó del Gloria

El regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Martí Terés, i el director tècnic de Naturalea, l'empresa redactora del projecte, Albert Sorolla, han presentat aquest migdia les principals conclusions del Pla i com es plasmarà en la gestió municipal. Amb la posada en marxa d'aquesta adaptació de criteris, les accions de millora dels espais fluvials de la ciutat, incloses les rieres, les séquies i els torrents, faran especial atenció a la recuperació de la naturalitat i la potenciació de la biodiversitat. A més, es buscarà també incrementar la qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a fer una Girona més sostenible i resilient, capaç d'afrontar millors episodis de meteorologia adversa.

«Des de l'Ajuntament de Girona volem aplicar un canvi de paradigma de la gestió dels espais naturals urbans, fent entrar la natura a la ciutat», ha dit Terés, que ha afegit que en cap cas aquest canvi ha de representar un augment del risc d'inundació. En aquest sentit, Terés ha recordat que el temporal Gloria va ser «una demostració dels efectes del canvi climàtic a la ciutat, un autèntic test real del comportament dels nostres cursos fluvials davant un episodi de pluges torrencials i risc d'inundació, i estem decidits a aprofitar les dades que vam recollir i l'aprenentatge que en vam fer per planificar la gestió dels rius». El regidor situa com a prioritat, també, compatibilitzar la renaturalització dels espais fluvials amb la prevenció d'inundacions per poder gaudir «de la natura més propera», que la pandèmia ha demostrat que és essencial per al benestar de les persones.