Un veí de Girona ha acceptat 8 anys i 3 mesos de presó per intentar matar la seva parella a cops de roc el 2019 al municipi. El processat, que ha estat en presó provisional des del 20 de gener del mateix any dels fets, va admetre ahir les acusacions del fiscal i de l'advocat de la víctima durant el seu judici a l'Audiència de Girona. Tot i que inicialment la seva defensa li demanava només 9 mesos de presó per un trencament de condemna, finalment s'ha adherit a les peticions de les acusacions en una breu vista a la secció quarta.
L'acusat tenia una ordre d'allunyament de la víctima en vigor dictat pel Jutjat d'Instrucció 3 de Girona el 20 de gener de 2019. Amb tot, va seguir mantenint contacte amb la víctima i no van tallar la relació sentimental. Ambdós vivien en una barraca en ruïnes situada en una finca boscosa de la zona dels Caputxins de Girona.
D'aquesta manera, entre la matinada de l'1 de juliol de 2019 i el matí de l'endemà, l'acusat va agafar una pedra grossa i un parell de maons trencats i va colpejar-la amb insistència al cap, a la cara i també a altres parts del cos. Tot plegat ho va fer amb l'objectiu de matar-la i amb l'ordre d'allunyament en vigor, tal com va admetre el mateix acusat durant la vista de conformitat.
Llavors, segons indiquen les sdues acusacions als seus escrits, va deixar la víctima inconscient damunt un matalàs situat entre dues habitacions de la barraca, i va trucar a emergències al·legant que el dia anterior la seva dona i ell havien caigut i que la dona no es despertava. L'avís va mobilitzar dues ambulàncies i els Mossos d'Esquadra.
La víctima presentava ferides tan greus que va haver de ser ingressada a l'UCI de l'hospital Josep Trueta de Girona, on va estar-hi més d'un mes. Posteriorment va ser ingressada a planta durant diversos mesos. La brutal agressió li ha deixat seqüeles físiques i psíquiques, com ara un dèficit de pèrdua de memòria irreversible.
Per tot plegat ha estat condemnat per un delicte de temptativa d'homicidi amb els agreujants de parentesc i d'abús de superioritat, i d'un delicte de trencament de mesura cautelar amb agreujant de reincidència.
«Ensopegaven aquí i allà»
Per la seva banda, la defensa inicialment sostenia que l'acusat, si bé va cometre un delicte de trencament de condemna, no va ser el responsable de les lesions de la víctima. Segons la primera versió, víctima i acusat van passar la nit consumint alcohol i drogues en diversos llocs de la zona de la Punxa de Salt, i després van tornar cap a la mitjanit a la barraca sota la influència de les substàncies que s'havien pres. Va ser en el camí de tornada a casa, en un corriol que condueix a la barraca, que ambdós van «ensopegar aquí i allà» per culpa de la gran quantitat d'alcohol i drogues que havien pres i per la «irregularitat del terreny», sostenia la defensa.
També haurien caigut «diverses» vegades a terra dins la barraca, fins que van posar-se a «dormir la mona», ella al matalàs que hi havia en una habitació i ell dins una tenda que hi havia en una altra cambra. Per això demanava per l'acusat 9 mesos de presó per un delicte de trencament de mesura cautelar amb agreujant de reincidència.
El judici ha quedat vist per a sentència.
