El Pla de conservació i manteniment dels rius urbans de Girona desaconsella aplicar «la retirada sistemàtica dels sediments del riu Onyar», ja que aquests materials no suposen una pèrdua de la secció hidràulica dràstica ni imminent. És més, la presència actual de barres de sediment permet el creixement de vegetació pròpia de ribera i representa un refugi per la fauna. Fa uns anys, en determinades èpoques es podia veure una màquina excavadora retirant desenes de quilos de sorra entre el pont de Pedra i el de Sant Fèlix.

Un estudi ha analitzat l’evolució d’aquests materials al llarg dels darrers anys, i apunta que la presència de barres de sediment és inherent en determinats trams de l’Onyar. Això s’explicaria pel fet que, tot i les operacions de dragat que es feien regularment al riu, el sediment tornava a ocupar el mateix lloc ràpidament, després de crescudes ordinàries, segons va explicar ahir el director tècnic de Naturalea, l’empresa redactora de l’estudi, Albert Sorolla.

Tot i així, des del consistori se’n farà un seguiment periòdic i s’establiran criteris per a una possible retirada extraordinària del dipòsit de sediments al riu. Concretament, es controlarà l’evolució dels sediments dues vegades l’any durant cinc anys, i sempre que es produeixin episodis de crescuda de l’Onyar de més de 75 m3/s. Així mateix, es podran plantejar actuacions puntuals de retirada de sediments si s’observa un creixement del fons de més de 5 cm de mitjana en tota l’àrea de l’Onyar urbà en un període de sis mesos.

Possible «clenxa» a l’illa del Ter

A més s’analitzarà l’impacte que pot acabar tenint amb l’illa del Ter, la zona de terra i vegetació que hi ha entre les confluències del riu Ter i l’Onyar. El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament, Martí Terés, va explicar que aviat hi haurà una reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per analitzar com actuaren cas que els sediments acabin fent créixer l’illa. Una de les opcions, segons Terés, seria obrir una clenxa perquè els sediments puguin passar.

Pel que fa al global dels rius i rieres que hi ha a la ciutat (rius Ter, Onyar i Güell, rieres Galligants i Bullidors, torrents de Font de la Pólvora i Vila-roja i la sèquia Monar) s’hi preveu adaptar els criteris de gestió de la conservació i manteniment dels espais fluvials urbans amb l’objectiu d’aconseguir-ne la naturalització i fer «una ciutat més sostenible i amb una major biodiversitat».

Naturalitzar rius i rieres

L’estudi proposa cinc grans línies de treball, amb propostes concretes per a cada un dels trams definits dels diversos rius: accions forestals, amb podes i desbrossades selectives; eliminació d’espècies exòtiques invasores; foment de la introducció i creixement de vegetació autòctona més resistent i protecció a les plantes, especialment en zones erosionades; establiment de punts de contacte entre les estructures dures i la llera natural dels rius, i potenciació de la fauna, amb la creació de refugis i la implementació d’accions enfocades a l’augment de la diversitat, com el control de plagues o la pol·linització. El regidor de Sostenibilitat va admetre que caldrà pedagogia perquè la ciutadania entengui que deixar créixer determinades plantes i herbes no té perquè ser sinònim de brutícia ni de manca de manteniment.

El municipi compta amb 20,4 quilòmetres de cursos fluvials dins el nucli urbà, i una superfície d’espais fluvials de 73,75 hectàrees, dues xifres que posen en evidència la complexitat de gestionar el manteniment d’aquest tipus de terreny.

La realització del Pla de conservació i manteniment dels rius urbans s’ha tirat endavant amb fons europeus en el marc del projecte Turisme Transfronterer Fluvial i Sostenible – Têt, Ter, Fluvià i Segre (TTFS), inclòs el programa INTERREG V A Espanya-França-Andorra POCTEFA 2014-2020.