Amb anècdotes de la seva infància, un llenguatge amè i unes cuidades il·lustracions, Joan, Josep i Jordi Roca imparteixen lliçons de cuina i ciència en 'Les delicioses aventures dels germans Roca', un llibre que busca apropar els nens a ambdues disciplines explicant per què emulsiona la maionesa o es plora en tallar una ceba. «La idea és entrar a l'escola, a l'educació infantil, amb la cuina per la porta de la ciència, encuriosir els nens pel menjar a través de la ciència», explica en una entrevista telefònica amb Efe Joan Roca sobre aquest volum publicat per Destino, amb il·lustracions de Laufer i les aportacions científiques de dos membres de l'equip RocaHéloïse Vilaseca i Bernat Guixer. Per a això intercalen receptes senzilles amb conceptes tècnics i científics que afecten els aliments i anècdotes reals de la infància dels tres germans que vinculen la seva relació amb la cuina, des de la devoció del Josep pels canelons a les visites del Joan al mercat de la Boqueria de Barcelona o com va néixer la passió pel cacau del Jordi.

Per què plorem en tallar una ceba, s'emulsiona la maionesa o fermenta el pa; què és la reacció de Maillard o el 'flavor', com es passa de la llet al mató, d'on ve l'energia que aporten els nyoquis o la importància d'eliminar el malbaratament alimentari s'expliquen de forma didàctica i divertida perquè els nens s'apropin tant a la cuina com a la ciència. I no només els nens, assenyala Joan Roca, perquè «segur que gent de totes les edats aprèn coses» amb 'Les delicioses aventures dels germans Roca', que arriba aquest dimecres a les llibreries. «Humilment», pensa que també hauria de ser als col·legis per demostrar que «la cuina no és una cosa frívola ni per passar l'estona, sinó una cosa seriosa amb molts processos físics i químics». Com altres cuiners, entre ells el de Huelva Xanty Elías amb el seu projecte educatiu 'Los niños se comen el futuro', els Roca defensen la necessitat que la cuina entri als col·legis com a assignatura, bé de forma independent, bé vinculada a troncals. «Cuina i ciència representen una simbiosi meravellosa; si els nens aprenen a cuinar, creixeran més sans i el planeta ho agrairà perquè s'interessaran pels productes, per la seva temporalitat, per no malbaratar-los... El món seria millor. No sé per què costa tant que la cuina entri als col·legis, però aquest llibre és un intent més i tant de bo que n'hi hagi molts més», defensa.

Excloure aquesta disciplina dels programes educatius, adverteix Joan Roca, suposa deixar nens i joves «en mans de tots els aliments processats, de la gran indústria», contra la qual precisa, no té res i no desmereix el treball dels que «ho fan molt bé». «Però si els nois cuinen, requeriran productes de l'entorn i es protegirà la biodiversitat i es mantindrà el treball dels agricultors; si no, desapareixeran, i la gran indústria no sempre té en compte això», postil·la. Amb aquests «grans objectius» va néixer aquest llibre durant el confinament, com altres projectes dels Roca, que, a més d'intensificar el treball en la creativitat del seu triestrellat El Celler de Can Roca (Gironès), van desenvolupar projectes paral·lels com el documental produït amb el BBVA 'Sembrando el futuro', que busca conscienciar sobre la pèrdua de biodiversitat i s'estrenarà l'1 de desembre. Com a pare, Joan Roca, s'ha ocupat i preocupat que els seus fills Marc -avui cuiner professional- i Marina ajudessin a la cuina de casa i l'acompanyessin els dissabtes al mercat perquè «aprenguessin a menjar de forma equilibrada, que és tant o més important que saber cuinar».

«He intentat que s'apropessin a la gastronomia i que mengessin sa i variat; a casa s'han cuinat plats locals, amb la tradició catalana com a base, però també d'altres cultures, i han menjat a molts restaurants, la qual cosa els ha creat un registre molt ampli de sabors en la seva memòria gustativa, i això és un llegat», indica. Per això, a més de la implicació dels pares en la cultura culinària dels seus fills, no veu amb mals ulls programes televisius que, com 'MasterChef', condueixen nens i joves a la cuina. «Probablement és el mètode més eficaç de fer-los entendre la cuina com a element cultural de la nostra societat; encara que el programa tingui els seus moments televisius, crea un fons molt positiu, difon la cuina i també apropa la societat el món de la restauració, la complexitat de les cuines professionals, de vegades tan incompreses des de fora», sosté. Un sector al qual la pandèmia li ha deixat una important demanda de professionals que no es cobreix. «És una assignatura pendent, hem d'estudiar com millorar les condicions laborals de l'equip perquè és l'única forma de tenir joves amb ganes de dedicar la seva vida a un ofici tan bonic com el nostre. La relació laboral i la conciliació són grans reptes», admet.