Metgessa. El biaix de gènere en els estudis de medicina, el poc esforç en la investigació de malalties amb un major percentatge de pacients femenines, com la fibromiàlgia, o sobre el mateix cicle menstrual són algunes de les reflexions crítiques de Valls que va obrir el curs a la facultat de medicina de la UdG

Estem acabant l’any 2021 i encara cal fer una reflexió sobre el biaix de gènere en la medicina? No està superat això?

Cal fer-ho perquè a la medicina li costa molt canviar la mirada. La medicina va néixer per estudiar els homes, quan es pensava que estudiant els homes ja estudiaves les dones. Sense entendre que hi havia diferències molt més profundes que els genitals.

Quines?

Aparentment, la diferència és que les dones tenim pits i els homes teniu testicles i penis, però, per dins, hi ha diferències biològiques, genètiques, endocrines, en les connexions del cervell i en les proteïnes que generem en totes les cèl·lules. Diferències que s’han de tenir en compte per diagnosticar bé, però, sobretot, a l’hora de tractar bé.

D’on surt històricament aquest biaix de gènere?

Dels hospitals. Tradicionalment, la ciència s’ha fet als hospitals i allà la majoria d’ingressats són homes. Mentre que les dones són més ateses a la primària.

Per què?

Per què als homes els han educat amb la idea de no queixar-se, ni plorar mai. I molts quan van al metge ja arriben als hospitals amb la llaga de l’estómac sagnant o infartant. En canvi les malalties de les dones poden ser més de llarga durada, de cansament... I això no ha estat mai tan investigats en els hospitals.

Ara la majoria d’estudiants de medicina són dones. Elles tindran una mirada diferent?

Depèn de si les dones canvien el xip mental. Hem de veure si són crítiques amb el que els hi ensenyen. Jo, quan estudiava, no vaig veure que m’estaven explicant una medicina en la qual jo no estava representada. El que sí, però, em vaig adonar és que durant tots els meus anys a la facultat no hi havia cap classe sobre el cicle menstrual. I jo em deia. Com pot ser que una cosa que ocupat tant temps la vida de les dones tant temps hi dediquin mitja hora en tota la carrera.

I què va fer?

Em vaig començar a preocupar i és quan me’n vaig anar a fer endocrinologia i a estudiar el cicle menstrual. No estudiar la meitat de la població no és ciència. I ull dins d’aquestes meitats de la població també hi ha diferències; per edat, minories ètniques... Hem d’estudiar tots els matisos que un ésser humà pot tenir per metabolitzar millor un fàrmac. La gent gran els metabolitza diferent que la gent jove. I, en canvi, sovint a la gent gran, sobretot si són dones, els hi donem doble dosi de psico-fàrmacs; quan els n’hi haurien de donar la quarta part.

No s’ ha prestat prou atenció a malalties com la fatiga crònica o la fibromiàlgia? Per ser més predominants entre les dones?

Només cal veure el percentatge de fatigues cròniques diagnosticades. El 90% són dones i el 10% homes. Això ho accelerarà la Covid llarga, que n’anomenen persistent, però científicament s’hauria de dir llarga, i també s’està diagnosticant molt més en dones que en homes, 75% davant de 25%; i que és una malaltia vírica que dona cansament com ja passava amb la mononucleosi i altres. Com que la dona té una immunitat diferent que l’home és possible que el fet d’haver patit un virus li queda fatiga, mal de cap o problemes neurològics. El que se’n diu la síndrome de covid llarga o persistent.

Així creu que la Covid llarga s’estudiarà més?

Precisament estic coordinat el treball del ministeri sobre Covid i gènere i penso que, arran de la pandèmia i la Covid llarga, ara s’accelerarà l’estudi sobre fatigues cròniques, fibromiàlgies i altres malaltes que en cas contrari van quedant en un calaix de desastre que ningú se’ls mira. I els hi acaben donant sedants i antidepressius.

Que no s’haurien de receptar.

No, perquè fer-ho és un error. Si té dolor hem de saber per què el té. Està comprovat que, en un 25% de casos, és més fàcil que una dona surti d’una primera visita amb un tractament de sedants i antidepressius abans de fer-li qualsevol prova. Això no és ciència.

També es parla dels efectes de la vacuna contra la Covid en el cicle menstrual. Què n’opina?

Precisament, a la meva fundació conjuntament amb altres grups d’investigació, hem fet un estudi preguntant a dones preguntant si han tingut canvis en la menstruació durant la pandèmia i de 25.000 respostes, 2.500 ens van dir que sí. No ja la vacuna, sinó la mateixa pandèmia amb l’angoixa i les situacions d’estrès. I amb la vacuna ha passat el mateix amb algunes dones al·legant que han tingut alteracions. La majoria passen al cap de dos mesos, però, científicament, potser el més incorrecte va ser durant els assajos clínics de les vacunes quan preguntaven els voluntaris sobre efectes com mal de cop o marejos, però cap pregunta sobre la menstruació. Aquí és quan oblidem una diferència.

Perquè s’oblida precisament aquest problema, la menstruació, i no els mals de cap, la febre o els marejos?

És que la menstruació sembla un tabú per a la societat, no en parlem, i sembla que amb ciència passat el mateix. I això sí que ho denunciem. Per exemple, saps quin és el col·lectiu professional que més pateix dolors menstruals?

Quin?

El de les metgesses. Perquè és una eina molt estressant i, encara que entre elles no s’ho diguin, una enquesta a través del col·legi de metges va revelar que el 75% pateix dolors menstruals. Elles ho pateixen i no busquen solucions?

L’Ajuntament de Girona ha instaurat un permís perquè els dones que tinguin dolors menstruals es pugui absentar de la feina, què en pensa?

Per mi no hauria de passar perquè ja no hauríem de tenir dolor. Seria més positiu que s’impulsés una beca perquè aquí a la Universitat de Girona s’estudiés com fer que totes les dones deixéssim de tenir dolor que no pas posar un permís que, en el fons, ens victimitza.