La reurbanització de la plaça d’Espanya de Girona continua encallada i sense data clara d’inici d’una reforma que mai arriba. El conflicte entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (antic Ministeri de Foment) i l’Ajuntament sobre si l’administració gironina ha de pagar una part de les obres i la negociació sobre la propietat i valoració de diferents terrenys d’una institució i l’altra a l’entorn de l’estació i el traçat ferroviari segueixen enrocant el projecte per retornar la dignitat a la plaça d’Espanya. Ara mateix, la que és una de les primeres imatges de la ciutat que tenen els visitants que arriben en tren és la d’un espai buit i dur, amb blocs de formigó per evitar que hi entrin cotxes, amb restes de les andanes de l’antiga estació d’autobusos provisional, un espai per aparcar-hi motos i un altre per a «Girocletes».

La vella plaça d’Espanya antigament era un aparcament en superfície, amb diverses clapes verdes i amb emblemàtica locomotora que ara està guardada a la part exterior dels magatzems de les brigades municipals a Mas Xirgu. Tot plegat va acabar arrasat per les excavadores per les obres del Tren d’Alta Velocitat. L’any 2009 es va enderrocar la històrica estació d’autobusos del parc Central, mentre es feien les obres de l’alta velocitat i es va fer aquesta instal·lació provisional a la plaça d’Espanya a l’espera que s’obrís l’actual, que està soterrada al parc Central, amb entrada per la mateixa carcassa d’entrada del TAV. Adif va desmuntar l’estació de la plaça d’Espanya a finals del 2017. El que hauria d’haver estat el tret de sortida de la reurbanització de l’espai va quedar-se en l’inici d’una llarga espera veïnal d’unes obres que probablement comportaran nous mals de caps de sorolls i dificultats en la mobilitat.

El regidor d’Urbanisme, Lluís Martí, exposa que quan Adif ja tenia el vist-i-plau al projecte municipal de reforma de l’espai i havia de licitar els treballs, l’organisme estatal va posar sobre la taula la necessitat que el consistori gironí fes part de la despesa per finançar la reforma. Martí veu la petició com a «surrealista» i admet que «desllorigar això no és senzill». L’Ajuntament considera que amb les obres ha acabat perjudicat per les ocupacions de terrenys municipals que ha fet Ministeri per les obres del TAV, com tot el seguit de sortides d’emergència i de ventilació que hi ha al parc central, altres respiradors que hi ha per la ciutat i també al que va ser el pou d’entrada de la tuneladora que va forada la ciutat. Per això, considera que no ha de pagar cap import per refer la plaça. En canvi, el Ministeri sosté que l’Ajuntament està utilitzant espais que en realitat són de la seva propietat. Un d’aquests, és la plaça poeta Marquina.

Les dues parts van emplaçar-se a fer un llistat del que consideren que és seu i que està usant l’altra part. L’Ajuntament ha conclòs la seva relació. Segons Martí, el Ministeri no està essent «proactiu» i ha enviat una carta a la Direcció General per tal de recordar-los la necessitat que facin el llistat.

El responsable municipal espera que aquest escull per encarar les futures obres es desencalli «el primer trimestre de l’any vinent» i està confiat en què el resultat de confrontar les dues llistes serà «favorable» als interessos de la ciutat i que, per tant, no hauran de pagar ni un cèntim de la reurbanització.

El projecte està pressupostat en uns 2,1 milions d’euros. Preveu convertir la zona en un espai ampli i diàfan, amb zones verdes i de descans. A més, i s’eliminarà el gir a l’esquerra des de la carretera Barcelona. El carrer Pierre Vilar, el que passa just davant de l’estació, canviarà de sentit i el Bailén serà només per a vianants.