«Quina llàstima que passin aquestes coses, alhora ens fan veure que hi ha molta feina per fer, seguirem pintant, seguirem lluitant per un món on la diversitat, la tolerància i la llibertat prevalguin sobre tota la resta». Aquesta frase dels organitzadors del festival d’art urbà Monar’t resumeix el sentiment generalitzat d’entitats i veïns que es bolquen anualment en aquest esdeveniment que embelleix les parets de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla amb dibuixos de grans dimensions de temàtica social i multicultural.

Hi ha un disgust enorme per l’atac vandàlic que ha provocat que dos murals de grans dimensions apareguessin deformats. Però també ganes de seguir endavant i de demostrar que un sabotatge no ha d’aturar les idees ni els projectes. Alguns veïns parlen d’un atac racista i d’intolerància. En dels treballs vandalitzats s’hi veia el maquillatge d’una noia africana i en un altre es veien diferents cares i demanava respecte per la diversitat en la salut mental.

El mateix autor d’una de les obres atacades a la part posterior i exterior de l’escola Maristes ha qualificat de «racisme» la desfiguració del seu treball. Pau López, ha parlat per Diari de Girona i no descarta a tornar a fer la obra, una peça batejada com a Makeup (maquillatge en català) i que posava de relleu que el maquillatge, com a primera expressió artística de la humanitat, uneix grups i cultures. «Estic disposat a repintar-lo» però apunta que potser caldria canviar d’emplaçament: «És molt fàcil repintar-lo i és molt fàcil que tornin a rebentar-lo», lamenta. Apunta a la idea que a l’indret atacat s’hi podria fer algun «motiu» de record però que l’ideal serà tornar a fer l’obra en un lloc de difícil accés: «Potser a l’interior de l’escola o en un lloc elevat, amb grua», indica. El convenciment de l’artista barceloní en refer l’obra ès total. A Instagram preguntava als seus seguidors si havia de repintar l’obra. Només hi havia dues opcions a escollir: «Sí» o «És clar que sí».

L’altre autor, l’artista i educador Rice, també ha parlat per aquest diari i ha mostrat el seu disgust per l’atac al seu treball fet juntament amb usuaris del Centre de Rehabilitació i Salut Mental del Gironès. S’hi veien sis cares i d’homes i dones de diferents races amb diferents elements envoltant els seus caps i volia servir per deixar clar no s’han de posar etiquetes amb els diagnòstics de salut mental.

Rice, de moment, no té previst repintar l’obra: «Crec que deixar-lo com està també és una mostra de la realitat en la que encara vivim, per desgràcia», lamenta. L’artista posa de manifest que el que ha passat és «una mostra que evidencia que cal invertir molt en educació».