Estem vivint una situació molt complicada. Com a classe treballadora fa tants anys de pèrdues de drets, de retrocessos socioeconòmics, d’assumir el discurs neoliberal, que tenir treball i drets és un privilegi, que has de donar gràcies i callar.

Hem assumit que només et pots «queixar» quan estiguis en una situació precària límit, i sense molestar, sobretot no molestar.

Portem tant de temps ajupint el cap i assumint aquest pervers discurs, que ens ofèn qualsevol lluita obrera que busqui millores laborals i no perdre ni drets ni poder adquisitiu.

Si això sumem la xenofòbia, el classisme i els prejudicis socials, ..., tenim un terreny adobat pels discursos incendiaris, pel discurs neoliberal i el d’extrema dreta.

«Aquests no tenen dret a queixar-se, encara haurien de donar gràcies de tenir una feina». Aquesta és la terrible i demolidora conclusió que ens han inculcat. El nivell d’alienació està en nivells màxims.

La doctrina de la por, el control social a través de l’autocensura, d’una mena d’autorepressió de classe, callar i no queixar-te, o rebràs el correctiu social.

El que mai haguéssim esperat, és que alguns membres de l’equip de govern del nostre Ajuntament estiguessin alimentant amb la seva actitud aquest perillós còctel, buscant únicament la confrontació entre veïns i els treballadors d’un servei públic privatitzat. Un col·lectiu a qui se’ns vol fer passar per indignes i desagraïts, i tot perquè hem tingut la imperdonable gosadia de lluitar per no perdre drets ni poder adquisitiu. Un pecat imperdonable en temps de submissió.

En aquests temps difícils cal saber mantenir-se ferm, i no cedir davant les amenaces, els xantatges i la pèrdua de drets. Com a veïns i veïnes i com a persones treballadores.