Actualment, Enric Masgrau treballa de Project Manager de vendes industrials en una multinacional alemanya del sector farmacèutic (B.Braun), però, vint-i-sis anys enrere, estudiava Enginyeria Química a la Universitat de Girona i va ser un dels primers guanyadors dels Premis Patronats. Uns guardons que, des d’aleshores, guardonen el millor projecte final de carrera en cadascuna de les titulacions impartides a l’Escola Politècnica Superior de la UdG. «El meu projecte tractava de dimensionar una planta de producció de biogàs a partir dels purins d’una explotació porcina; cal dir que llavors tot el tema de reciclatge i aprofitament de residus estava tot just començant», recorda Masgrau en un testimoni que, conjuntament amb 290 vivències d’altres premiats al llarg de dues dècades i mitja, apareix en el llibre «25 anys dels Premis Patronat».
Amb pandèmia, o sense, els Premis Patronat no s’aturen, aquest passat estiu es va celebrar la seva vint-i-sisena edició, però el pas dels 25 anys va ser una bona excusa per mirar enrere amb la publicació d’aquest llibre amb la relació de tots els premiats, el testimoni de la majoria d’ells, acompanyats d’entrevistes tant a la presidenta del Patronat, Judith Viader, a la directora de l’Escola Politècnica Superior, Maria Àngels Pèlach, i a molts dels seus predecessors en els respectius càrrecs. Andreu Agustí, entre el 1974 i el 1990, i Josep Maria Ginés, entre el 1991 i el 1996, van ser els primers presidents del Patronat, però els premis van acabar veient la llum durant la presidència de Josep Llagostera.
«Veure un pare o mare plorant quan li donaven un premi al seu fill era una cosa molt emocionant», relata Llagostera que, durant anys director general del Grup CRH dirigint empreses com Suberolita o Hormigons Girona, recorda que «a l’empresa volia seleccionar nois i noies que en el seu currículum adjuntessin que havien estat premiats pel Patronat; el resultat dels que van venir a l’empresa va ser extraordinari». Després de Llagostera, al capdavant del Patronat hi ha hagut David Marca (1997-2006), Manel Xifra (2007-2012), Jaume Juher (2012-2020) i l’actual presidenta, Judith Viader, qui té clar que «els Premis Patronat són un encoratjament al talent». Per a la Directora General de Frit Ravich, aquest punt de connexió entre universitat i món empresarial que és el Patronat «té a l’abast tots els elements per aconseguir el més difícil en la gestió del talent: posar-lo en pràctica i fer que es tradueixi en un avenç per a la societat».
Un talent com el d’Enric Masgrau i el seu projecte «d’una planta de biogàs amb purins» de fa ja més dues dècades i mitja. Però també, de molts més casos, com els de Marta Albertí (responsable de competitivitat i innovació a la consultoria IDOM), que en la vuitena edició dels premis, va ser premiada pel «disseny d’un algoritme per a l’optimització de peces metàl·liques en un taller». Així, any a any, fins a l’edició dels Premis Patronat d’aquest darrer estiu o, l’anterior, la número vint-i-cinc, que tanca el llibre amb exemples com el de Pere Font. Graduat en Arquitectura Tècnica i Edificació treballa en un despatx a Olot després d’haver guanyat el premi per un treball sobre «la realització d’un prototip de biga estructural feta amb formigó barrejat amb fibres». En total, sumant ja els de l’edició que fa vint-i-sis, els Premis Patronat ja han reconegut el talent de 335 estudiants de l’Escola Politècnica de la UdG. «L’escola té història i la història l’escriuen les persones», resumeix en el llibre l’actual directora de la Politècnica, Maria Àngels Pèlach, sobre el pòsit que han deixat tant els més de 300 premiats com els milers d’alumnes que passen cada any per les aules dels edificis del Campus de Montilivi.
