«I’m a traveller, you’re a tourist». El reconegut expert en turisme i professor de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire, va recórrer a aquesta frase defensiva d’aquells que no es volen sentir turistes - «però, en realitat, sí que ho són» -per sostenir que, reformat amb nous eixos com la sostenibilitat o la responsabilitat, el turisme continuarà existint-. I, al mateix temps, que, en ciutats com Girona, «quan el turisme entra per la porta, la identitat no surt per la finestra». Donaire creu que «la identitat de l’àrea urbana de Girona ja no es pot entendre sense el turisme». Tot i això, introduït per la portaveu del grup municipal socialista a Girona, Sílvia Paneque, en una nova edició dels «Diàlegs del PSC» a la Casa de Cultura, el professor de la UdG va proposar ahir renovar el model turístic per «treure’l del seu enclaustrament al Barri Vell» creant nous punts d’atracció «saltant el riu» per aconseguir «passar de ser una ciutat monumental a una ciutat de turisme urbà amb atractius per a estades de 3 i 4 dies».

«No sé a on ha d’anar al Museu d’Art Contemporani, però on segur que no ha d’anar és la Casa Pastors». La ubicació del futur just davant de la Catedral és l’exemple contrari a aquest model «policèntric» que suggereix Donaire col·locant nous equipaments culturals que facin sortir els visitants del centre històric. «El que va fer Pasqual Maragall amb el Raval a Barcelona o el que ha significat el Pompidou amb Les Halles a París» són dos exemples, posats sobre la taula per Donaire, contraposats al que està projectat a Girona amb el futur Museu d’Art Contemporani. En un turisme canviant, on la pèrdua d’importància del cotxe amb la descarbonització i la puja dels costos dels viatges amb avió, José Antonio Donaire també va aportar altres possibles línies a treballar per aconseguir aquest pas de Girona cap a una ciutat de «turisme urbà».

Propostes culturals amb l’exemple de Màlaga que, «encertadament o no ha apostat per captar museus de grans franquícies que li estant donat un gran resultat amb una mitjana de 3,5 nits per persona». Però, també, i en aquest cas posant l’exemple de Vitòria, apostant «per la connexió de les parts verdes de la ciutat» en una opció que, en el cas de Girona, implicaria, segons Donaire, repensar el que es va fer a la ciutat en el seu moment amb els rius i anar cap a una «major naturalització». El potencial de l’àrea urbana de Girona amb el teatre, amb un festival que «l’ha convertit en una marca reconeguda internacionalment», és un altre camí que explotaria el doctor en geografia i professors de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. «Anar a una ciutat a veure un monument es pot fer qualsevol dia, sempre hi serà, però anar-hi per un espectacle concret és diferent; a Màlaga la gent hi està anant ara a veure els museus i, com ja hi és, també va a veure l’Alcazaba que continua allà». Finalment, José Antonio Donaire va parlar de Girona com «hub turístic» de les comarques gironines convertint-se en «la peça de la baldufa que fa de nexe d’una estada de més dies».