Un 76% del consum d’aigua a la ciutat de Girona va ser per a ús domèstic durant el transcurs del 2020, tal com es desprèn d’un estudi que acaba de publicar la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona. Aquell any, en total, es van consumir 5.641.072 metres cúbics d’aigua, dels quals 4.289.739 van provenir dels habitatges. L’informe també destaca una sensible reducció del consum d’aigua amb relació al 2019, quan el valor global va ser de 5.800.466 metres cúbics, el més elevat dels darrers deu anys. El descens és d’aproximadament un 3,5%. Val a dir que el consum del 2020 és el tercer més alt des de 2011. Aquell any, van ser 5.693.922 metres cúbics.
El nombre de comptadors d’aigua que hi ha registrat puja progressivament cada any, una dada que es pot considerar normal si es té en compte que la ciutat també va guanyant habitants anualment. Si el 2011 hi havia 51.883 comptadors i el 2015 n’hi havia 52.987, el 2019 eren 54.052 i l’any 2020 ja eren 54.222. D’aquests, 46.624 eren per ús domèstic.
Pel que fa als altres tipus de consum, els 6.423 comptadors de les activitats econòmiques que hi ha a la ciutat van suposar 810.424 metres cúbics d’aigua (l’equivalent a un 14,37% del total), mentre que els grans consums industrials, amb només 64 abonats a la ciutat, van representar 292.045 metres cúbics (5,18%).
La resta del consum es va desenvolupar de forma repartida entre els 282 sistemes de reg per als jardins i els espais verds públics, amb 119.152 metres cúbics (2,11%); els 159 equipaments municipals, amb 118.686 metres cúbics (2,10%); les 79 fonts, amb 9.754 metres cúbics (0,17%), i les 591 escomeses d’incendi, tant privades com municipals, amb 1.272 metres cúbics (0,022%).
Dades per barris
En l’anàlisi per sectors, el treball conclou que les zones amb més consum per habitant són el Mas Xirgu (152,47 metres cúbics per habitant cada habitant empadronat), Montjuïc (56,58 metres cúbics) i Palau (56,23 metres cúbics), on hi coincideix amb una tipologia d’edificació expansiva amb jardins i piscines. Seguirien el llistat, la zona de la Muntanya de Campdorà (48,62 metres cúbics), i els barris del Mercadal (48,61) i Montilivi (46,81 metres cúbics).
Pel que fa als veïnats on el consum d’aigua va ser menor per habitant empadronat, van ser les Pedreres (13, 03 metres cúbics per habitant), Font de la Pólvora (20,49 metres cúbics) i La Creueta (27,31 metres cúbics). A continuació hi hauria els barris de Sant Ponç (33,15 metres cúbics), l’Avellaneda (34,23 metres cúbics) i el Barri Vell ( 35,24 metres cúbics). S’han exclòs del rànquing de l’estudi les Hortes de Santa Eugènia i la zona de les Gavarres, on només hi ha registrat un comptador a cada sector.
Activitats econòmiques
D’altra banda, si es valoren les activitats econòmiques i industrials segons els diferents sectors de la ciutat, els resultats determinen que els majors percentatges de consum al llarg de l’any 2020 es van localitzar a la zona de Mas Xirgu, a La Creueta, a Sant Ponç i el Pla de Campdorà. En termes absoluts, on més consum per activitat es va destinar a activitats econòmiques i de la indústria van ser al barri de Sant Ponç (2.622,09 metres cúbics per activitat), al Pla de Campdorà (1.319,38 metres cúbics) i a Palau (1.105,98 metres cúbics).
En canvi, als barris de Torre Gironella (20,60 metres cúbics per activitat), Font de la Pólvora (39,10 metres cúbics) i Pedret (49,62 metres cúbics) van tancar aquest rànquing.
La metodologia
L’estudi, que té com a objectiu quantificar el consum d’aigua potable de xarxa a la ciutat i localitzar-lo sobre el territori, és possible gràcies a diverses fonts de dades: el cens d’usuaris i usuàries abonats a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter; el cens d’edificis i locals; el Padró Municipal d’Habitants i el cens d’activitats.
Per a l’elaboració d’aquesta anàlisi, s’ha considerat objecte d’estudi el subministrament de la xarxa en baixa, que inclou els comptadors amb tarifa domèstica, industrial, d’activitats econòmiques, municipal i d’hidrants d’incendi. Aquest consum municipal s’ha diferenciat, a més a més, en l’aigua que es destina al reg de jardins, les fonts i els equipaments municipals que hi ha repartits pels diferents barris de la ciutat.
A partir d’aquesta informació es pot calcular el consum total de la ciutat i el consum per tipus de tarifa i, altrament, també es poden ubicar els consums al territori i realitzar els plànols localitzant aquests consums i les tarifes per sector, així com per illa, en els casos de consums en zona urbana edificada. Amb la localització per sector del nombre d’habitants i activitats es pot fer la comparació d’aquests amb el consum d’aigua del mateix sector.
Martí Terés: «La municipalització avança més lent del que ens agradaria»
La tasca per aconseguir la municipalització del servei d’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter segueix progressant, tot i que molt a poc a poc. Ho admet el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés: «Avança més lent del que ens agradaria». Tot el calendari anunciat en el passat ha quedat desfasat i ara s’ha actualitzat en funció de les carpetes que s’han tancat. Els tres ajuntaments van rescindir el contracte l’octubre de 2020. L’estiu passat ja s’admetia que la municipalització no es completaria com a mínim fins al primer trimestre del 2022. Ara, la previsió és entorn al juliol.
El regidor explica els reglaments d’aigua potable i sanejament ja estan llestos. Però falta fer la revisió de la memòria del servei i incorporar-hi l’estudi d’alternatives de gestió. Terés apunta que «aviat se sabrà» si es crea una empresa nova o si s’integra a Trargisa, la societat municipal que gestiona la potabilitzadora.
Els reglaments són un dels pilars sobre els quals s’articularà la gestió pública del servei. També ho seran les tarifes. El representant municipal indica que la tarifa en alta ja està tancada i que estan acabant de «perfilar la tarifa domèstica, la comercial i la industrial». La intenció és que a l’abril o al maig es pugui aprovar l’inici del canvi de forma de gestió. Serà en un ple municipal, on l’equip de govern haurà d’aconseguir el suport d’algun grup de l’oposició. Després s’obrirà un període d’al·legacions i un cop resolt, es preveu tancar-ho tot al juliol. «És el calendari que tenim però tot es pot veure subjecte a variables i coses obertes», exposa el regidor, amb cautela. Mentrestant, es compromet a anar convocant la Taula de l’Aigua per anar donant compte i per anar avançant amb les tarifes i el reglament. I indica que s’està creant «un observatori que serà l’òrgan de participació vinculat al servei d’aigua potable».
