El PSC assegura que el govern municipal de Girona fa plans d’inversió amb els fons Next Generation que, malgrat suposar una injecció de milions, «són poc ambiciosos i no tenen potencial per transformar la ciutat». A això, al parer dels socialistes, s’hi suma el fet que la majoria de projectes estan «en fase molt inicial». A més, l’Ajuntament tampoc no aclareix com sufragarà el cost de l’IVA a pagar.
El Pla d’Accció Local-Agenda Urbana de l’Ajuntament de Girona és un document on s’estableixen els criteris que han d'orientar el desenvolupament del municipi durant els propers 10 anys. Es tracta d’un instrument de ciutat clau i orientat a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 i que és necessari, entre altres coses, per optar a la programació de fons Europeus 2021-2027. Aquest document s’ha d’acompanyar d’un pla antifrau de l’Ajuntament de Girona, que en aquests moments es troba en elaboració. Per tant, en aquest sentit tampoc no està la feina preparada per accedir als esmentats fons.
La regidora Bea Esporrín ha explicat que en el Pla s’inclouen 25 projectes estratègics emmarcats en 10 objectius diferents per dur a terme entre 2022 i 2026 i que se sufragarien amb fons Next Generation European Union (NGEU). “Des del punt de vista del PSC, un dels problemes principals d’aquests projectes del govern de Girona és que són, en alguns casos, poc ambiciosos, ja que no són de transformació de la ciutat i això suposaria una greu pèrdua d’oportunitats. D’altra banda, tampoc no es tenen ni els documents ni els recursos preparats per poder accedir-hi”, ha explicat.
Esporrín ha afegit que “en altres casos els projectes són molt ambigus i indefinits i ni tan sols s’inclou una estimació de cost”. “A més, el document inclou projectes anunciats infinitat de vegades”, ha assenyalat la regidora. Aquest és el cas de la Vora de Girona (premi Landezine International Landscape Award (LILA) 2020; la remodelació de Can Burrassó (futura subcomissaria de Santa Eugènia, promesa el 2019), la rehabilitació del Modern o l’antiga Central del Molí; el Pla Integral de Sant Narcís (2017) o la Casa de la Tecnologia (anunciada el 2019). Esporrín també ha assenyalat que “sobta que al Pla no hi hagi cap projecte vinculat directament amb la cultura, ja que únicament hi ha la rehabilitació del Modern, que de fet és un projecte urbanístic”.
Els 25 projectes haurien d’arrencar al 2022, tot i que de moment, només s’ha començat a treballar en concret en dos dels molts que es volen presentar: un de vinculat a la mobilitat i l’altre, el de Menja’t Girona. Aquest segon projecte, que es durà a terme entre 2022 i 2024, tindrà un cost de 4,2 M EUR, dels quals 3,5 M es financen amb fons Next Generation. Bea Esporrín adverteix, però, que “l’Ajuntament també haurà d’assumir els 700.000 EUR d’IVA, tot i que aquesta despesa no es va contemplar en els pressupostos que el govern va aprovar a l’octubre”. “En general, l’IVA de tots els projectes l’haurà d’assumir l’Ajuntament, tot i que no es va planificar pressupostàriament per al 2022. D’altra banda, és més que probable que alguns projectes no siguin finançats al 100%, sinó al 95% o menys, havent també d’assumir aquest percentatge”, ha assenyalat la regidora.
Segons Esporrín, “aquestes són dades rellevants perquè els tres projectes que sí tenen ja estimació de cost, sumarien un cost de 96 milions, fet que implicaria més de 16 milions d’IVA”. “Al PSC ens preocupa aquesta dada, perquè pot suposar fer demandes sense tenir clar els recursos que també ha de tenir preparats l’Ajuntament, sobretot si tenim en compte que el pressupost anual d’inversions de l’Ajuntament és només de 6 milions”, ha afegit la regidora. Els tres projectes que, tal com ha informat Esporrín, estan quantificats són: el projecte Gicomerç, amb 32 milions d'euros; Girona ciutat tecnològica, amb 7 milions d’euros i Edificat II - Programa per a la consolidació de la rehabilitació sostenible i l’eficiència energètica- amb 57 milions. Només tres projectes ja significarien 16M€ en cost de l’IVA i el govern de l’Ajuntament de Girona ha demanat fins a 25 projectes.
