Les estafes són un dels delictes que més preocupa a la policia i sobretot aquelles que es produeixen a través d’Internet. Els enganys informàtics porten de corcoll als cossos policials i n’hi ha de diversa tipologia. Un dels més freqüents és «l’smishing» i alhora s’ha convertit en maldecap per a molts ciutadans. N’hi ha diverses modalitats i un d’ells consisteix a rebre missatges de text (SMS) que suplanten la identitat d'una empresa de missatgeria. Actualment i més arran de la pandèmia, molta gent compra a través d’Internet i aquí els ciberdelinqüents han trobat un bon negoci.
En aquest cas, l’usuari rep l’SMS de l’empresa on s’informa que en breu rebrà un paquet i que l’usuari pot fer seguiment a través d’un enllaç. El problema arriba si es fa clic en aquest link. A partir d’aquí s'instal·la una suposada aplicació de seguiment d’enviaments al telèfon mòbil però el que realment l’usuari es descarrega és un codi maliciós tipus que roba dades bancàries. Aquesta suplantació de l’empresa de missatgeria és el que li va succeir a una gironina a qui van sostreure prop de 15.000 euros d’un compte corrent i que van ser enviats a Alemanya, segons han pogut esbrinar els Mossos.
«No vaig fer cap transferència»
La veïna de Girona, G.M denuncia que CaixaBank no li vol retornar els diners malgrat que ell no va fer en cap moment la transferència ni la va autoritzar. Davant d’aquests fets i després que se li hagi denegat el retorn dels diners, ha decidit portar el banc als jutjats.
L’engany va produir-se el 27 de maig de l’any passat, quan l’afectada va rebre un missatge SMS suposadament de l’empresa de missatgeria DHL on l’informava del paquet que li arribaria i com fer-ne el seguiment. La veïna no li va estranyar rebre el missatge, perquè com recorda havia de rebre un regal per l’aniversari de la seva filla que era l’endemà. «Vaig clicar, vaig posar el número de seguiment però la pàgina no em portava enlloc. Ho vaig provar diversos cops perquè em deia que em baixés l’aplicació de DHL, donava error al posar el número i al final tampoc vaig aconseguir-hi entrar i vaig desistir».
El que ella no sabia és que amb el què acabava de fer podia haver caigut en una estafa. Tot i això, G.M. relata que no va ser-ne conscient fins dies després. L’únic que va notar, subratlla és que el mòbil «em feia coses estranyes però tampoc li vaig donar massa importància». D’altra banda, el dia 31 va rebre el paquet pel regal de la seva filla i va veure que no li havia portar l’empresa DHL.
El dia D: falten 15.000 euros
El dia 8 de juny va mirar el compte corrent a través de l’ordinador perquè no hi pot accedir amb el mòbil i va ser quan es va donar que algú havia fet un transferència de 14.857 euros des del seu compte. En aquell moment, «em va venir un flash» del què li havia pogut succeir i va recordar l’SMS. Davant dels fets, va contactar amb la seva entitat financera per denunciar que no havia fet ni autoritzat la transferència. Li diuen que s’ho miraran però a banda, descobreix, relata que la transferència li havien fet a través de dos comptes corrents que tenia a CaixaBank, d’un n’havien tret 2.000 euros i els havien derivat a l’altre, on té els diners el seu fill menor de 12 anys. En total van desparèixer prop de 15.000 euros.
El mateix dia a banda d’anar al bancva denunciar el cas als Mossos. En la demanda explica el que anomenen «l’atac en el sistema del seu mòbil» i explica, que va esborrar l’SMS que havia rebut i es lamenta d’haver-ho fet.
Tot i això, els Mossos investiguen com ordena el jutge durant l’estiu i aconsegueixen arribar al destinatari de la transferència, una persona que viu a Alemanya, que coneix de res la víctima.
Aquest cas és un més dels que es troba la policia en els últims temps i l’afectada explica que si ve la policia segueix amb el seu curs està assessorada per un advocat i vol denunciar el banc als tribunals. M.G. considera que ha estat víctima d’un engany i es veu indefensa ja que els estafadors ho van fer «a través de l’aplicació de la Caixa» i es pregunta: «tan fàcil ho tenen els estafadors per robar diners?» i considera que «la seguretat va fallar».
La resposta dels bancs
Davant el no retorn dels diners després de parlar amb diversos membres de l’entitat bancària, la van adreçar al departament d’Atenció al Client. L’ens del banc assegura en la seva resposta que davant de la proliferació dels enganys han adoptat mesures orientades a la prevenció del frau i que l’aplicació CaixaBankSign que permet validar operacions s’associa al mòbil on es descarrega. En el seu cas consideren que han «acreditat que l’operació qüestionada -la transferència dels diners- es va executar després de verificar la deguda autentificació i d’acord amb l’identificador únic proporcionat». Per tant consideren que van «exectuar correctament l’ordre de pagament cursada» i que per tant, l’entitat no pot «retrocedir la transferència sense el preceptiu consentiment del beneficiari d’aquesta». Asseguren que hi han contactat però que no han obtingut resposta.
Des de l’entitat, li van indicar que podia anar al servei de reclamacions del Banc d’Espanya si considerava que la seva resposta no era la que buscava i així ho va fer. L’ens ja arxivat les actuacions perquè considera que amb les proves documentals que tenen «no resulta possible discernir si ha estat el titular o un tercer qui ha dut a terme les operacions controvertides.» i a banda, apunta que «es troba davant d’unes operacions autoritzades i degudament executades pel seu proveïdor de serveis de pagament (...). Finalment, conclouen que la problemàtica «excedeix les competència d’aquest departament» i li recorden que pugui portar el tema als tribunals.
