Havia passat les vacances de Nadal a casa i tornava cap a València per estudiar a la universitat. Va agafar un autocar a prop de Nimes, ciutat francesa de la regió d’Occitània, i havia d’arribar al cap d’unes vuit hores a la capital del País Valencià.
El viatge, però, se li va estroncar en arribar a Girona, quan l’autobús es va aturar per si algú volia anar al lavabo abans de seguir amb les cinc hores de viatge que quedaven. Això és el que va fer una estudiant francesa de 22 anys, i a partir d’aquí va començar el seu malson: quan va tornar a l’andana, ja no hi havia l’autobús. Es va trobar sola, en una ciutat que no coneixia i a més s’havia quedat sense pertinences perquè ho havia deixat tot al bus.
Això va passar el 8 de gener, cap a quarts de dues de la matinada, quan no hi havia passatgers a l’estació ni cap taquilla oberta. Només hi havia un vigilant de seguretat a qui va acabar localitzant. Posteriorment, la noia i ell van pujar fins a l’exterior de l’estació, i en aquell moment va passar un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra.
La jove va fer un senyal perquè s’aturés. En aquell vehicle hi anaven dos agents de la comissaria de Girona, Sergi i Salva. Aquest últim recorda que la noia no duia ni abric, «era una nit molt freda i estava molt nerviosa». Aquesta els va explicar - en castellà perquè el dominava - el que li acabava de passar. Els policies van començar a buscar solucions: d’entrada van intentar localitzar la línia d’autobusos, però no hi va haver sort. A més, com que la jove havia viatjat sola, tampoc hi coneixia ningú a qui avisar. I, com recorda l’agent Salva, l’estudiant els va relatar que quan havia baixat per anar al lavabo havia ocultat bé les seves pertinences dins del bus i, per tant, segurament ningú s’havia adonat que s’havia quedat a Girona.
Les tasques assistencials també són una part important de la feina policial, però sovint passen desapercebudes per a molta gent, ja que no són de tipus delinqüencial. La situació d’aquella nit a l’estació no l’havien viscut mai aquest binoni d’agents. Tot i això, Sergi va subratllar que fan moltes tasques assistencials al dia a dia, i que una que podria ser similar, sobretot pel nerviosisme de les «víctimes», és quan hi ha un nen que es perd entre la multitud, per exemple, i cal buscar als pares.
El cas d’aquest gener amb l’estudiant francesa, però, es va allargar força. Finalment, els dos policies van decidir traslladar la jove a la comissaria de Vista Alegre. Van enfilar cap al cotxe patrulla -una experiència que la jove segurament mai no oblidarà, ironitzen els policies- i la van dur a la seu policial. Un cop allà, la jove va donar-los alguns noms de familiars però ningú va respondre les trucades, segurament perquè era de matinada. També va intentar localitzar-ne algun a través del Facebook, però tampoc hi va haver sort. Segurament «perquè era de matinada i si això hagués passat de dia, tot hauria anat ben diferent», apunten els mossos.
Passar la nit a comissaria
La jove, finalment, va passar la nit a comissaria, una experiència ben diferent dels «hostes» habituals, que solen ser delinqüents i passen la nit als calabossos. La jove «va conèixer la comissaria per dins, d’una altra forma», i també va conèixer els agents que estaven en el torn de nit. Li van oferir menjar i finalment, un lloc per dormir: una oficina, amb una manta i un matalàs. La jove va pernoctar a la comissaria i l’endemà va contactar amb la família, que la va venir a buscar a Girona.
La mare, pocs dies després dels fets, va escriure un missatge privat a les xarxes socials dels Mossos on els agraeix l’ajuda donada pels agents i on els felicitava per l’atenció que havia rebut la seva filla.
