El nou Trueta també afecta Can Sureda de Girona, del s.XVII, i que funciona com a restaurant

L’operació urbanística que ha de permetre la construcció del nou hospital Josep Trueta a tocar de l’hospital Santa Caterina no afecta només el Mas Bellsolà, amb els propietaris obligats a marxar amb una modificació de planejament que inclou una compensació. També afecta Can Sureda. Ambdues masies formen part del catàleg d’edificis protegits de l’Ajuntament i tenen segles d’història. En els dos casos, els propietaris asseguren que han tingut una sola reunió amb l’Ajuntament de Girona i que els representants municipals els van limitar a dir que «volien tots els terrenys».

Pel que fa a Can Sureda és propietat de la mateixa família des del segle XVII, data de construcció del mas. Actualment, està llogat amb un contracte de llarga durada i hi funciona com a restaurant. Està a tocar del vial que connecta la zona del polígon de Mas Xirgu amb l’hospital Santa Caterina, a l’altre costat del parc Jordi Vilamitjana.

La família propietària, que prefereix mantenir-se discretament en segona línia, està preocupada i ha explicat a Diari de Girona que van tenir una sola trobada amb l’alcaldessa, Marta Madrenas, i que els hi va explicar que el terreny estava afectat per la futura construcció de l’hospital.

El nou Trueta s’acabarà d’aquí a 8-10 anys i costarà 400 milions

«No tenim però cap informe, ni cap document ni res de res. Només el que ens van dir en aquella trobada», indica el representant familiar que insisteix: «No sé absolutament res més. Ni si és una broma de mal gust». Prefereix no dir massa més res més perquè té «informació nul·la» però sí que assenyala que ho ha «posat en mans» del seu advocat.

Les dues masies històriques han quedat englobades dins del pla urbanístic que s’ha de tirar endavant per la futura construcció del nou hospital Trueta. Els Ajuntaments de Salt i Girona han de posar a disposició del Departament «lliures de càrregues». De moment però només hi ha esbossos i cap projecte definitiu per saber amb detalls les afectacions interiors de la zona que s’ha reservat per a la instal·lació hospitalària.

Les proteccions al catàleg

Al catàleg del patrimoni històrico- artístic de l’Ajuntament de Girona, es remarca sobre Can Sureda que és del s.XVII i que «la protecció fa referència a la finca de la referència cadastral», que «està protegida especialment la pallissa» i que a les façanes «s’ha de mantenir la geometria i s’ha de protegir tots els murs amb maçoneria amb arrebossat, estucat o similar». També que a la coberta «s’ha de mantenir els materials i la forma» i a l’interior «s’ha de mantenir l’estructura de suport». Respecte a Can Bellsolà (o Can Conill) s’explica que és del s.XVIII i que «la protecció tan sols fa referència a la pallissa de la finca». A més, exposa que a les façanes «s’ha de mantenir la geometria», a la coberta «els materials i la forma» i que també cal mantenir «l’estructura de suport».

El nou Trueta farà fora una família d’una masia de més de 200 anys

Que les finques estiguin afectades no vol dir que s’hagin d’enderrocar i menys si estan protegides totalment o alguns elements, i incloses al catàleg de l’Ajuntament. Es podrien, per exemple, acabar integrant en les instal·lacions hospitalàries amb un ús diferent del residencial.

Guanyem: "celeritat" i un projecte "sense entrebancs"

Guanyem Girona va exigir aquest dimecres a l’Ajuntament i la Generalitat que accelerin els tràmits per fer realitat el futur nou Trueta. La formació exposa que les afectacions de dues masies podrien portar a litigis judicials que endarrerissin «un projecte cabdal per la sanitat pública» i a «un sobrecost que haurien d’assumir els gironins i gironines».

El portaveu de Guanyem, Lluc Salellas, demana a les administracions que lideren el projecte que estudiïn bé les possibilitats que hi ha sobre els terrenys de Girona i Salt per buscar el millor projecte per al futur Trueta que compti alhora amb el calendari de viabilitat més ràpid possible i que no generi entrebancs que en dificultin la posada en marxa. Salellas ha afirmat que “seria un error que per voler posar 1.000 metres quadrats més al terme municipal de Girona, tot el projecte embarranqués uns anys més”. En aquest sentit, Guanyem ha expressat que ha fet gestions els últims mesos amb el govern de la ciutat per poder abordar aquest tema i facilitar un punt de sortida i de consens que afavoreixi veïns, ciutat i, sobretot permeti desenvolupar el gran hospital públic – amb centres de recerca, universitats, etc. – que es mereixen les Comarques Gironines. 

“Ara que el projecte definitiu encara no està aprovat, som a temps de fer petites modificacions que millorin el projecte existent” ha reblat Salellas. El portaveu de Guanyem ha afegit que en tot aquest afer cal que es concreti també amb el veïnat de Santa Eugènia com es compensaran els terrenys previstos per equipaments de barri que desapareixen de la proposta actual”. “Aquest tema, de barri, i el patrimoni històric – les masies afectades – que forma part del catàleg patrimonial de la ciutat mereixen transparència i diàleg entre les parts”, ha reblat el cap de l’oposició.

Finalment, Salellas ha recordat que no tenen cap dubte que “el futur Trueta és la inversió pública més important a l’àrea urbana de Girona aquesta dècada i els gironins i les gironines es mereixen que sigui realitat el més aviat possible” i que aquestes interrupcions “no s’estarien produint si el govern de Junts ara ja fa cinc anys hagués treballat des de l’inici per un equipament públic i sanitari estratègic i no s’hagués obsessionat en defensar per tots els mitjans la proposta de Domeny”. Una proposta que, ha recordat Guanyem, ja va retardar com a mínim dos anys l’acord pel futur hospital.

"Que Salut prengui la iniciativa"

La polèmica del disseny del pla urbanístic per a la construcció del nou campus de Salut també ha arribat als professionals sanitaris, que són els primers interessats en què el projecte avanci de forma ràpida, després d’anys d’espera. El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, manifesta que «si hi ha voluntat de fer passos, l’afectació d’uns metres quadrats concrets no ha de ser motiu perquè es pari un projecte d’aquesta importància, seria inadmissible». És per això que torna a repetir que cal posar «fila a l’agulla» perquè processos com el pla funcional, ja s’enllesteixin aquest any.

A més, lamenta que aquestes problemàtiques dels ajuntaments en les operacions urbanístiques continuaran sortint, per això demana al Departament de Salut que prengui la iniciativa amb un paper «més actiu» a l’hora de gestionar el projecte. «Els verdaders responsables del nou campus són els que formen part del departament i són els qui han de tenir el lideratge, en comptes dels ajuntaments».

El cap de Cardiologia del Trueta i exdegà de Medicina, Ramon Brugada, també es mostra contundent amb aquest raonament: «un projecte de país d’aquesta importància ha de sortir de les mans dels ajuntaments perquè els sobrepassa». 

Salut: "Només és una proposta"

Fonts de Salut reiteren a aquest diari que «qui s’encarrega dels terrenys són els ajuntaments respectius». Des del departament s’exposen les necessitats quant a la superfície i els consistoris ofereixen uns terrenys que s’hi adaptin i fan les gestions que els toca fer a nivell urbanístic. També constaten que «actualment encara no hi ha cap cessió urbanística feta i fins que no es disposi dels terrenys no es treballarà en la redacció del projecte». De fet, el plànol que es va presentar és «només una proposta de la distribució de les parcel·les en funció dels usos».