Reconeixement al «compromís ciutadà». Implicat, des de fa molts anys, en l’organització de les Festes i la cavalcada de Reis o en entitats com el Club Petanca Salt, el Casal dels Jubilats o l’Associació de Gent Gran Les Bernardes, Boó rebrà aquest vespre el Premi Tres de Març de Salt conjuntament amb Josep Maria Seguí (a títol pòstum)

Nascut a Camallera, quan arriba Josep Boó a Salt?

Fa més de seixanta anys. El meu pare va comprar una casa al carrer Pep Ventura, quan encara no hi havia ni carrer... Recordo que algunes de les coses que portàvem les vam fer arribar un remolc, perquè encara no hi havia res urbanitzat.

Ha canviat molt Salt?

Molt. Fins i tot, potser massa diria. Abans érem molts menys i ens coneixíem tots. Ara hi continua havent molt bona gent, però som molts més i tot és molt més complicat i menys proper.

Els canvis els ha vist de ben a prop. En poques associacions no ha estat implicat Josep Boó.

Sempre ha estat la meva manera de ser i de pensar. Jo no soc dels de seure el sofà i mirar la televisió tot el dia; a mi m’agrada que la gent gaudeixi amb els actes que es fan al poble com la Cavalcada de Reis o la de les Festes. No he estat mai parat, a vegades he estat en tres comissions al mateix temps.

Amb poc més de vint anys ja estava a la Comissió de Festes. Com eren llavors les Festes de Salt?

Espectaculars. Amb l’envelat allà on ara hi ha el Consum. Ens encarregàvem, d’anar casa per casa a vendre les llotges on cada família tenia sis cadires, a contractar els artistes... Era l’inici del «destape» i vam portar gent de molt nivell com la Teresa Rabal o els «Payasos de la tele». Sardanes al matí i a la tarda quan ara, potser, hi ha una ballada en totes les Festes.

I com veu les Festes d’ara?

Pensada pels joves. O almenys així ho crec jo. Quan acaba el concert, la gent de la meva edat hem de marxar perquè l’ambient i la música no és per nosaltres. Tinc la sensació que la gent de la meva edat estem una mica deixats de banda a la Festa.

Amb la Cavalcada de Reis també hi ha col·laborat molts anys.

Aquest només un parell de matins, per ajudar, perquè tinc artrosis i ja vaig deixar la Comissió. Abans, durant tretze o catorze anys, en vaig ser el president fins que per unes diferències amb l’Ajuntament vaig plegar. Més tard vaig tornar-hi com a col·laborador. I això he continuat fins ara. Si puc ajudar a qualsevol acte del poble, sempre que pugui ho faig.

A diferència de molts, els seus inicis a la petanca no van arribar amb la jubilació.

No. Jo hi vaig començar a jugar quan tenia uns vint-i-cinc anys. I des de llavors no he parat mai. És la meva passió, podríem dir que dormo amb les boles de petanca. Vaig jugar sempre amb el Club de Petanca Salt, anant a molts campionats i organitzant-ne, tot i que des de fa sis o set anys, quan vaig entrar a l’Associació de Gent Gran Les Bernardes, jugo allà. Però sense competir, juguem entre nosaltres i amb trobades amb altres jubilats de pobles d’aquí al voltant.