La recuperació econòmica posterior a la pandèmia, l’atractiu de viure en un ciutat com Ginra, els efectes de la Llei de Contenció de Preus, els pisos turístics, els habitatge buits en mans de bancs i grans tenidors, la tornada dels estudiants de la UdG a les classes presencials, les reticències dels propietaris a l’hora de llogar a determinats col·lectius, la manca de promocions de protecció oficial, la por a les ocupacions il·legals, l’obstacle d’haver presentar avals i pagar fiances o comissions a les agències... Les possibles causes, des de diferents punts de vista, són múltiples. Però el diagnòstic és comú: avui costa molt trobar un pis de lloguer a la ciutat de Girona.
La sensació compartida per tothom és que l’oferta d’habitatges per llogar no para de baixar, però, ara, un estudi del portal Idealista hi posa xifres situant Girona com la capital de l’estat on més ha caigut el nombre de pisos disponibles per llogar. Concretament, un 70%. Una baixada del doble de la mitjana espanyola el 34% i, fins i tot, per sobre de ciutats on, tradicionalment, el mercat de lloguer sempre ha estat molt tensionat com Barcelona on ha caigut un 54% o Madrid, un 43%. «Dir un 70% seria dir una xifra molt forta, però que la tendència és que cada cop n’hi ha menys, això és veritat», explica el president dels API’s de Girona, Joan Company, que sense entrar a valorar les xifres del portal especialitzat, admet que la sensació és que en aquests darrers mesos a Girona l’oferta encara és més limitada del que, des de sempre, ja ho ha estat a la ciutat; disposem de molt pocs pisos de lloguer».
Per a Company, des del punt de vista dels propietaris de pisos, la posada en marxa de la Llei de Contenció de Preus és una de les causes, juntament «amb la inseguretat jurídica i la preocupació per les ocupacions il·legals», d’aquest descens de l’oferta. «Tot plegat fa que hi hagi propietaris que estiguin decidint posar el seu pis a la venda o que hi hagi menys inversors que decideixen invertir en pisos per posar-los a lloguer», resumeix Company.
En canvi, des de l’Ajuntament de Girona, la regidora d’Habitatge, Annabel Moya, té clar que la llei està funcionant bé per aconseguir el que, segons el seu punt de vista, ha de ser l’objectiu del govern municipal: «No ens podem permetre que persones que estan vivint a Girona hagin de marxar perquè, quan se’ls hi acaba el contracte, no puguin assumir una gran pujada del preu».
Moya creu que això s’està aconseguint amb l’entrada de la ciutat a la Llei de Contenció de Preu i, per demostrar-ho amb dades, cita una estadística de l’Incàsol: «Hi ha més contractes de lloguer que abans de la pandèmia, però la mitjana dels preus d’aquests contractes ha baixat 20 euros; la llei de contenció de preus està funcionant bé i per això teníem clar que s’havia d’aprovar i aplicar a Girona».
Llei de Contenció de Preus a banda, Annabel Moya coincideix amb Company en què, sense poder confirmar ni desmentir la impactant xifra apuntada per l’estudi d’Idealista, l’oferta de pisos de lloguer a Girona està en una etapa de retrocés. «Sense cap estadística oficial, perquè no existeix, estem veient que molt habitatge que abans era de lloguer passa a ser de venda», apunta la regidora republicana que aporta la hipòtesi que «la crisi econòmica posterior a la covid ha fet que molt propietari tinguessin necessitat de liquiditat».
En qualsevol cas, Moya recorda que la qualitat de vida a Girona és molt ben valorada i que, amb el teletreball guanyant pes en moltes empreses i la facilitat de connexions que dona el tren d’alta velocitat, tant la ciutat com el seu entorn continuen guanyant habitants: «A Girona no deixa de venir gent que volen viure a la ciutat, ens estem convertint una mica en la segona corona de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una qualitat de vida molt alta i a uns preus inferiors».
Una creixent demanda de gent, de fora, que vol venir viure a Girona i una reducció de l’oferta que, segons la responsable municipal, a mobilitzar tots els habitatges que, per un motiu o un altre, estan desocupats a la ciutat. «Tenim 785 habitatges que, com a mínim, fa dos anys que estan buits, però és molt probable que n’hi hagi molts més que ho estan buits des de fa sis mesos o un any», apunta Annabel Moya recordant que, bancs i grans tenidors, «tenen 1.238 habitatges a la ciutat» i que una sentència el Tribunal Constitucional va tombar el decret que els podria haver forçat a posar-los en el mercat de lloguer.
Habitatges de protecció oficial
«El més greu és que la reducció de l’oferta es dona, sobretot, en la banda baixa de preus, que a Girona ciutat serien tot els pisos de lloguer de 550 euros cap avall de renda», detalla Joan Company des del món dels API’s en una puntualització que demostra que, tot i el teòric estancament de preus, la reducció de l’oferta de pisos de lloguer complica l’accés a l’habitatge de les persones amb menys possibilitat econòmiques. Una realitat que posa sobre la taula, encara més del que ja ho ha estat sempre, l’habitual denúncia de manc a de pisos de protecció oficial a la ciutat. «A Girona feia anys que no hi havia cap convocatòria d’habitatge de protecció oficial, ara mateix, des que vam entrar nosaltres, 100 pisos a Domenys i 46 a Can Gibert», recorda Annabel Moya que, però, avisa que «la reactivació de les polítiques d’habitatge oficial que estem portant a terme tindrà resultats visibles a més llarg termini, demanen temps».
Un altre dels factors que, abans de la pandèmia es situaven com a un perill per l’accés de l’habitatge era la proliferació de pisos turístics. Una problemàtica que, des del punt de vista d’Annabel Moya, no té «impacte en el preu general dels pisos de lloguer a la ciutat» perquè està molt circumscrit al Barri Vell i perquè ja vigent una moratòria. «El problema dels pisos turístics és que estan concentrats en una zona i per això hi ha una moratòria, perquè a banda de reduir l’oferta de pisos de lloguer en aquella zona concreta poden generar altres problemes de convivència i d’activitat comunitària en aquesta zona».
Girona, la capital on més baixa
En l’estudi d’Idealista, els analistes del portal apunten a la recuperació econòmica postpandèmia com a explicació per a aquesta dràstica reducció de l’oferta de pisos i cases de lloguer. Tan respecte a fa un any com, amb menys contundència, respecte a abans de l’arribada de la Covid-19.
El cas de Girona, però, és especial perquè les magnituds de la seva baixada són molt més fortes que les de la mitjana espanyola (34% de descens respecte fa un any i un 5 respecte a finals del 2019). A la ciutat de Girona aquest -34% es converteix en un -70% i el -5%, sempre segons Idealista, és un espectacular -60%.
La caiguda dels habitatges de lloguer disponibles arreu de l’estat es concentra a les ciutats, però, entrant al detall de la comparació entres les capitals de província, la situació de Girona és netament pitjor que les de Barcelona o Madrid. La capital gironina encapçala el rànquing amb l’esmentat -70% per davant de Barcelona (-57%) i Cadis (-52%) i d’un nombrós grup de ciutat que han experimentat, segons les dades d’Idealista, caigudes de més del 40%: València (-49%), Màlaga (-48%), Sevilla (-47%), Conca (-45%), Albacete (-43%), Madrid (-43%), Granada (-41%) i Múrcia (-41%).
A l’altre costat de la balança, hi ha una dotzena de capitals de províncies espanyoles on, en el darrer any, l’oferta d’habitatges de lloguer ha augmentat segons l’estudi d’Idealista. Molt destacada al capdavant, en una derivada més del fenomen de la «España vaciada» hi ha Palència amb un 65% d’augment del seu stock de pisos i cases disponibles en el mercat de lloguer. Darrere seu: Terol (38%); Melilla (26%), Osca (24%), Valladolid (13%), Sòria (12%), Zamora (8%), Oviedo (7%), Badajoz (6%), Ourense (3%) i Segòvia (1%). Mentre que a Ceuta i Lleó, la disponibilitat d’habitatges s’hauria mantingut estable en el darrer any.
