“Volia posar-me una americana lila, però només en vaig trobar de fúcsies”, confessa Clara Sánchez-Castro, mestressa (en femení) de cerimònies en l’acte institucional celebrat aquest matí amb motiu del Dia Internacional de les Dones. I és que l’outfit era, en realitat, un mirall. Un mirall que escenificava, en una paleta de colors, el camí que queda per a recórrer per a aixecar la bandera de la igualtat.
Des del Centre Cultural de La Mercè, les institucions gironines han tret pit. Però mentre la delegació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona han exhibit el seu lideratge femení, la Diputació de Girona ha hagut de recular fins la quarta posició per a trobar una dona. La vicepresidenta tercera de l’ens, Maria Puig, ha estrenat el bloc de parlaments institucionals, on ha reivindicat “avançar cap a la transformació feminista, abolint el masclisme i el model patriarcal”. Una igualtat, ha confessat, que “encara està molt lluny d’assolir-se”. I és que Puig ha sentenciat que “les dones ni tan sols tenen els drets bàsics garantits” i ha remarcat que “en molts casos patim retrocessos”. Una realitat, ha afirmat, que “no podem permetre”.
Per la seva banda, la delegada de la Generalitat de Catalunya a Girona, Laia Cañigueral, ha afinat l’objectiu: “hem d’avançar cap a la normalitat feminista per a garantir la igualtat, la justícia i la llibertat”. I és que en un context en què l’administració pública comença a dibuixar els traços de la nova normalitat després de la irrupció de la pandèmia, Cañigueral ha defensat que “ara és el moment de fer autocrítica per a decidir cap a quina normalitat volem avançar”. I és que les dones, ha assenyalat, han estat les principals damnificades per la crisi sanitària. “Hem retrocedit en drets, s’ha accentuat la precarietat laboral i ha crescut la violència masclista”, ha sentenciat. Cañigueral, però, té clar quina fórmula de normalitat no hem de reproduir: “la normalitat que no volem és haver de dedicar el doble de temps que els homes a les tasques domèstiques, que el 93% de les excedències per a tenir cura dels nens i les persones dependents ens les haguem d’agafar les dones, que tinguem els percentatges més elevats d’atur i parcialitat, que anualment cobrem un 20,6% menys que els homes i que els referents femenins siguin pràcticament inexistents”. En aquest sentit, i conscient que el masclisme “encara perdura”, ha fet una crida a “fugir de la normalitat patriarcal”. “Des del Govern hem de fer polítiques valentes però també molta pedagogia, sumant esforços amb les entitats i la societat civil”, ha remarcat.
En la mateixa línia, la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona ha lamentat que tot i que les dones “som el 51% de la població, estem absolutament infrarepresentades”. En aquest sentit, ha denunciat que “no ens tenen en compte als espais de decisió, continuem assumint feines no remunerades o poc reconegudes com per exemple en l’àmbit de les cures, cobrem menys que els homes tot i fer la mateixa feina i ocupem poc més d’una tercera part dels càrrecs directius o de responsabilitat, tot i que demostrem dia rere dia la nostra capacitat de fer-ho”. I és que les aportacions femenines, ha sentenciat, “s’invisibilitzen”, a partir d’on ha lamentat la justificació del masclisme a través de la “tradició”. I és que ser dona, ha reivindicat, “significa en molts casos haver de lluitar el triple”.
I és que a la discriminació per raó de sexe, ha sentenciat Maria Puig, s’hi sumen també altres “injustícies”, com el classisme o el racisme. Les dades, però, parlen per si soles. “Les xifres demostren que el gènere és encara un dels principals factors que genera desigualtat en la nostra societat”.
Seguir “picant pedra”
Amb tot, Maria Puig ha reconegut que “encara falta molta lluita per a fer per a erradicar les desigualtats de la societat”, una tasca que requerirà “la participació plena de les dones en tots els àmbits”. Del contrari, ha remarcat, “viurem amb el perill constant de perdre les nostres conquestes”. Malgrat tot, ha volgut aplaudir la feina de les institucions i la ciutadania per a retallar distàncies amb la desigualtat. “Agraeixo tots els esforços que ens han portat fins aquí i estic encoratjada per a seguir picant pedra, ara més que mai”.
Una voluntat a la qual també s’hi ha sumat Laia Cañigueral, que ha recordat que “el 8M és un dia per a recordar que encara ens queda molta feina per a fer”, tot i que ha volgut posar en valor que “n’estem fent de molt valuosa”. En aquest sentit, ha afirmat que “ens hem d’autofelicitar per a donar-nos coratge i força per a continuar amb la feina que ens queda per a fer”.
De les paraules als fets
Fins ara, la carta del reconeixement a la feina feta s’havia anat repartint. Però l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha volgut aportar, a la bona fe política, una nota amarga de “rigor”. L’auditori contenia la respiració, mentre Madrenas proclamava els punts que articulaven el primer manifest feminista que es va fer a Catalunya, datat de 1947. Era el moment de la prova de foc. Deia així: “lluitar per treball igual, salari igual”. El públic ha deixat anar alguna rialla, més que d’aprovació, d’indignació. Però el recital ha seguit. “Reconèixer tots els drets, també econòmics, a qui es dedica a ser mestressa de la llar; igualtat d’oportunitats en tots els camps: professionals, tècnics i polítics; guarderia gratuïta; legalització de les mares solteres”. S’ha aturat per a fer un aclariment: “això si, tot i les dificultats que pateixen”, ha matisat. I ha reprès el fil: “conservació del lloc de treball després de parir”. Aquí, ha sentenciat: “amb la llei a la mà sí, però a la pràctica, s’escollirà un home perquè no haurà de passar per la maternitat”. “Dret al divorci”, ha llegit. “Aquest sí que s’ha aconseguit”, ha reblat. Però els canvis, ha constatat, “són pocs”. “A part del dret al divorci, estem igual que fa cinquanta anys”, ha lamentat. “Cap de nosaltres podem tornar a dir que hem millorat, perquè m’atreviria a dir que fins i tot en alguns aspectes estem pitjor”.
Amb tot, però, no ha volgut minvar els ànims. “Canviar les coses està en les mans de cadascú, això ja no va de governs, transformar la societat va de la gent, que realment ho vulguem fer, de reaccionar, de no estar disposats a tolerar-ho”, ha afirmat.
