El 31 de desembre de 2019, quan la pandèmia era poc més que un possible guió d’una sèrie de ciència-ficció sobre desastres, a la ciutat de Girona, hi havia 287 botigues de roba i calçat, 105 d’articles per a la llar i 62 de noves tecnologies. Si aquí hi afegim supermercats, llibreries, benzineres, farmàcies..., Girona tenia poc més d’un miler i mig de comerços. Concretament, 1.593 negocis que, tres mesos després d’aquell Nadal del 2019, van veure el mateix virus que començava a omplir llits els obligava a abaixar persianes amb els confinaments. Avui, dos anys i mig més tard, alguns d’aquells negocis s’han quedat pel camí, però també n’han obert d’altres de nous, i ara a la ciutat de Girona hi ha 313 botigues de roba i calçat, 123 d’articles de la llar i 67 de noves tecnologies. En total, 1.782 comerços. 191 més que abans del confinament en un augment que, percentualment, encara és més exagerat en una de les activitats de moda a la ciutat: la restauració. A a l’espera de l’obertura de l’hamburgueseria La Brutal del mediàtic Marc Ribas, just davant del Normal dels germans Roca, i després de la proliferació de locals de sushi com el Nomo o l’U35, a Girona ara mateix hi ha en funcionament 285 llicències de restaurant. Abans dels confinaments, als voltants del Nadal del 2019, n’hi havia 261.

«Girona ha superat la pandèmia i n’ha sortit reforçada», explica Marta Madrenas, alcaldessa d’una ciutat que, a parer seu, té «una capacitat molt alta d’atracció de clients dels municipis del nostre entorn i el fet de combinar el comerç amb altres esdeveniments de gastronomia, de cultura, d’esport...». La prova d’això és que, tot i la patacada per a l’activitat econòmica que van representar els diferents confinaments, la recuperació ha estat molt ràpida i, per exemple, entre setembre i desembre del 2021 es van obrir més de 30 comerços cada mes a la ciutat. També se’n van tancar, una mitjana de 18 per mes, però el saldo entre les que obren i les que tanquen és clarament positiu des de fa bastants mesos.

A 31 de desembre de 2020, quan va acabar el primer any de pandèmia, Girona havia aguantat prou bé el cop perquè a la ciutat hi havia 1591 comerços, només dos menys que dotze mesos abans. Una tendència que ha continuat, encara més exagerada, en aquest inici 2022 quan, segons les dades de l’Ajuntament, s’ha passat en només tres mesos de 405 botigues d’alimentació i begudes a 438 i, en números totals, de 1.667 negocis a 1.782 comerços.

Un cas a part són les obertures de nous restaurants. Especialment al Barri Vell. «Girona ja és una capital gastronòmica molt important; i això és degut a molts factors com tenir l’Escola d’Hostaleria, on es formen grans professionals, com potenciar cites com el Fòrum Gastronòmic, perquè tenim el millor restaurant del món, bons productes de quilòmetre zero...», apunta Madrenas sobre el bon moment de l’oferta culinària de la ciutat. «Hi ha molta cultura de gastronomia entre la ciutadania i això fa que es puguin entendre dades que podrien semblar sorprenents, com per exemple que hi hagi 24 restaurants més que el 2019».

Anant al detall, després de les darreres obertures com el de la plaça Bell-lloch, a Girona hi ha 285 restaurants. Efectivament, com apunta Marta Madrenas, són 24 més que abans de la pandèmia (n’hi havia 261 a 31 desembre de 2019), però aquesta escalada en el nombre de llicències s’allarga des de bastant abans. Per exemple, a finals del 2014 n’hi havia menys de dos-cents (197).