Una conversa entre l’escriptor Narcís Comadira i l’historiador i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, va resseguir la Girona, la ciutat imaginada i descrita pel poeta, a través de la seva obra. I van fer ressorgir una ciutat que avui no hi és, aprofundint en quatre dels poemes que parlen de Girona («A la Catedral», «Claveria, 10», «Corpus 1959» i «Sarabanda») del darrer poemari editat Els Moviments Humans.

«És una determinada ciutat que a mi m’ha interessat en la mesura que m’hi sento identificat, em sento generacionalment posat darrere seu i al seu costat en la perspectiva de temps» deia Nadal, «i de coses que molts de nosaltres podem identificar de la mateixa manera que ho fa en Narcís Comadira».

Nadal introduïa la conversa exposant que «en l’obra de Narcís Comadira, l’obra d’escriptor i l’obra d’artista, pintor hi ha efectivament una presència molt potent de la ciutat de Girona». Hi és explícitament en poemes on parla de la ciutat, va dir i hi és, «implícitament, però que tothom que sàpiga llegir sabrà entendre que moltes de les referències de la manera que siguin ens porten a una manera d’entendre la ciutat de Girona».

El mateix poeta, recordava Nadal, diu que la ciutat d’avui no la coneix, però ahir, en poc menys d’una hora de conversa i a través dels quatre poemes va ressorgir.

Per apropar-s’hi Nadal va fer referència a l’obra pictòrica «Elogi de la pedra de Girona» que es troba a les escales de l’Ajuntament i que representaria la matèria, un elogi a la pedra de Girona, i al poema «A la Catedral « que ens porta a una ciutat i a uns moments determinats històrics, concrets d’una societat concreta que en Narcís Comadira dissecciona, interpel·la, comenta, descriu en funció de moltes coses».

«Ens presenta aquesta relació entre aquesta matèria i la memòria que va desgranant en la seva obra d’una manera recurrent», va dir Nadal.

A través dels quatre poemes del darrer poemari, Comadira va anar evocant records i vivències que s’hi reflecteixen.

«A la Catedral» és una visió personal, deia l’autor. Porta per subtítol «15 d’agost de 1967». Comadira recordava que «jo tenia 25 anys i el meu pare s’estava morint i la meva mare em va dir nen vés a la catedral i digues al doctor Margall, canonge, que el papà està molt malalt si podria baixar a veure si es confessa, i així ho vaig fer».

A «Corpus 59» relatava que «és una mica un intent de fer un retrat de l’ambient que es respirava en aquells corpus d’abans», en una processó d’homes i les senyores als balcons. «Un corpus desaparegut» en el qual s’enaltia el dogma i alhora hi havia l’ambient festiu dels burgesos gironins a punt de marxar a la casa de la costa, apuntava Nadal.

A «Claveria, 10» hi apareixen el col·legi Maristes, del carrer Claveria. S’hi evoquen elements com «l’olor de patata i col bullida que donaven als interns per sopar» i una conversa imaginària amb Josep Pla que també va estudiar, anys abans, en aquesta escola.

La conversa entre dues de les veus potents gironines, com es va introduir als dos convidats ahir a l’Auditori de Girona, va acabar parlant del poema «Sarabanda» dirigit a la ciutat. «Una ciutat d’infantesa, una ciutat perduda, un repàs a una ciutat que ja se n’ha anat i no tornarà mai més», relatava.

I una mostra de Girona i la poesia de Comadira que «està íntimament lligats, però no indissolublement lligats», va cloure Nadal.