El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va deixar escrit en el seu testament espiritual que donava gràcies «d’haver estat escollit pastor -a semblança de Crist, el bon pastor- de l’Església de Girona, a qui estimo amb totes les meves forces i he procurat servir durant tots aquests anys». Així ho va explicar l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, durant la celebració de la cerimònia d’ahir a la Catedral.

Al final de l’acte, va prendre la paraula el germà del bisbe, Pere Pardo, que va parlar en nom de la família. Pardo va agrair la multitudinària assistència a la cerimònia de comiat, i va donar les gràcies a tots els col·laboradors més propers del seu germà, que el van ajudar des de la seva arribada a la ciutat de Girona, l’any 2008. Entre altres, va tenir un record per a tots els membres del Consell Episcopal, mencionant noms com Lluís Suñer, Joaquim Giol, Esteve Sureda o Joan Amich, així com els capellans de l’hospital Josep Trueta, Antoni Coll i Sebastià Aupí -a qui ell mateix havia ordenat-, el seu estret col·laborador Pere Codina i el seu secretari, Joan Robé, així com els anteriors secretaris, Joan Baburés i Jordi Callejón. També va donar les gràcies a la clínica Bofill pel bon tracte dispensat al seu germà, així com a l’equip mèdic de l’hospital Josep Trueta.

«Perquè tingueu vida», el lema convertit en record

El recordatori de la cerimònia exequial de Francesc Pardo que es va repartir ahir entre tots els assistents incloïa el seu lema episcopal: «Perquè tingueu vida», acompanyant la frase «Doneu-li, Senyor, el repòs etern; i que llum perpètua l’il·lumini», a banda dels anys de naixement i defunció.

D’altra banda, la imatge corresponia a la imatge Crucifixió, un vitrall del segle XIII de la capella de Sant Martí i Sant Francesc de la Catedral de Girona.

Pardo havia estat un bisbe especialment sensible a la conservació i difusió del patrimoni de l’Església, i entre altres iniciatives havia impulsat la restauració del Tresor de la Catedral.

Ser un «bon pastor»

Pardo va destacar que el seu germà havia esmerçat «tota la seva capacitat de treball «en la seva tasca pastoral i social», i va explicar que, des del moment en què havia arribat a Girona, la prioritat de Pardo havia estat convertir-se en un «bon pastor».Una fita que, segons Pardo, el bisbe va aconseguir gràcies al seu tarannà afable, que el feia molt proper a la gent. «Com tothom, haurà tingut errors i defectes, però no es pot negar la seva afabilitat i bonhomia», va assenyalar. Per a Pardo, el principal llegat del seu germà ha estat ser «un home de bé i un bisbe bo, que és tal com volia que el recordessin».

Pardo també va recordar que, malgrat que el seu germà va marxar de ben jove de casa seva, al Penedès, sempre va tenir molt presents els seus orígens i va fer gala d’una gran estima per casa seva. Per això, es va mostrar agraït «per totes les coses bones que hem rebut d’ell durant el seu pas per la vida». Ara, va assegurar que els llaços de la seva família amb Girona s’enfortiran encara més, ja que el seu germà hi reposarà per sempre. «Estimat Ciscu, al cel siguis, amb els nostres pares Emili i Montserrat i el nostre germà Emili», va concloure, enmig d’un fort aplaudiment per part de tots els assistents.

69

La Catedral de Girona s'omple per acomiadar Francesc Pardo