Els equilibris a l’Ajuntament per a assolir una majoria absoluta -que depèn d’un sol regidor- han variat aquesta darrera setmana, en tant que després dels moviments poc clars en favor de la regidora de Ciutadans per a tenir una majoria absoluta encoberta, vaig decidir tancar la porta a qualsevol cooperació política per a votacions d’especial rellevància, com el pressupost o les ordenances.
Finalment, ha passat el que havia de passar; l’Alcaldessa, farta de la gestió local i desmotivada per establir pactes i fer política amb totes les forces, ha anat a buscar a la regidora més dèbil. Així s’assegura una majoria absoluta de facto que, lluny d’oferir-li un benefici, la perjudica. Més enllà del estrafolari d’un acord polític JxCat-Cs, que només constata la decadència d’ambdós, la compra del vot de la regidora de Ciutadans obeeix als interessos d’aquesta a quedar ben farcida amb beneficis personals abans Ciutadans no desaparegui. Per part d’una Madrenas desesperada, és una mirada curtplacista, que la debilitarà encara més de cares a les properes eleccions locals, precipitant l’any electoral. Se’ns dubte, al maig de 2023 Girona es mereix un canvi de govern.
En plena pandèmia, em va semblar lleial amb la ciutat abstenir-me per permetre que la ciutat tingués pressupost. Ara bé, aquest any no serà igual. Intueixo que Madrenas ja pensa en prorrogar el pressupost vigent i no fer ni tan sols l’esforç de negociar el proper, donat que la resta de grups tampoc mostren simpatia amb la gestió de Madrenas. A l’Alcaldessa li espera un annus horribilis sense cap suport polític, només amb la opció que voluntàriament ha escollit, el que queda de Cs, que, lògicament, són els menys preparats i els més extremistes.
Per tant, ens trobem en un punt d’inflexió on el Govern es queda més sol que mai a les portes de l’any electoral. La decadència d’un Govern que ja va néixer dèbil es palpa cada vegada més als passadissos de la Plaça del vi 1. Els regidors de Govern no es dediquen al cent per cent a la ciutat, inclosa l’Alcaldessa, que és una alcaldessa a mitja jornada, sempre amb un peu a Barcelona.
Quo vadis Girona? Una ciutat amb un potencial extraordinari desaprofitat, amb els empresaris desinteressats d’aquesta escena política; com pot ser que reiteradament no es porti al plenari cap proposta de l’àrea de promoció econòmica? El govern de l’extinta Convergència ignora els empresaris i els autònoms gironins. És hora de que Girona aixequi el cap, deixi de ser una ciutat de carrers bruts i barris insegurs, d’ampliar el centre de la ciutat i la seva àrea d’influència, de revitalitzar el mercat central i el riu, en definitiva, de ressituar-la al capdavant de Catalunya després d’aquests anys de Procés que avui tothom veu que no han servit per millorar la vida de la gent.
