«Reivindiquem un conveni just que ens reconegui les condicions laborals i que millori les condicions salarials», això ha clamat Antonio Ferrero, una de les mig miler de persones que han acudit a la manifestació convocada pels principals sindicats, UGT i CCOO, a Girona amb motiu del dia internacional dels treballadors. A pocs metres de Ferrero, Núria Paradeda alçava una pancarta que reclamava més personal i recursos per als treballadors del sector sanitari: «Tal com diu la pancarta, ens falten mans. Ens trobem llistes d’espera llarguíssimes i falta personal. Tot i el que s’ha passat per la pandèmia i el sobreesforç que s’ha fet per poder cobrir la sanitat seguim amb manca de personal».
Rodejada de companys i enmig del grup de manifestants, l’exconsellera Dolors Bassa ha manifestat la seva satisfacció per poder participar en la manifestació: «És un 1 de maig molt especial per a mi. Feia 5 anys que no hi podia ser. Crec que la classe treballadora ha de sortir perquè hi ha molt a reivindicar i per això em fa especial il·lusió ser aquí, amb la gent dels sindicats, i sobretot pensant que els últims quatre anys he vist l’u de maig des de dins d’una cel·la amb enyorança de poder-hi participar com he fet sempre».
És un 1 de maig molt especial per a mi. Feia 5 anys que no hi podia ser (...) els últims quatre anys he vist l’u de maig des de dins d’una cel·la amb enyorança de poder-hi participar com he fet sempre"
Sense incidències
La marxa, la primera jornada de mobilització «normal» després de dos anys a mig gas per la covid, ha començar puntual, a les 12 del migdia, i sota un cel assolellat que ha acompanyat als manifestants des de plaça Independència passant per l’avinguda Jaume Primer i fins a arribar a la plaça del Vi. Les banderes de CCOO i UGT eren omnipresents, al igual que els càntics com «davant la patronal, unitat sindical» o «treball digne i de qualitat». Diversos col·lectius amb conflictes laborals han fet paleses les seves reivindicacions, com els treballadors dels serveis de neteja i d’escombraries, que treballen per aconseguir un nou conveni col·lectiu.
Una de les persones que aixecava amunt i avall la seva banderola era Irene Torrent, que demana que la conciliació laboral «sigui una realitat»: «Volem igualtat real, conciliació i increment de sous». Segons Torrent, cal que la gent jove «s’impliqui».
Un toc de nostàlgia
«Abans es cantava la internacional però ara ja no es canta ni axiò!», amb aquestes paraules ha lamentat Xavier Coromines, exalcalde de Salt i històric sindicalista de CCOO, la manca de participació en la manifestació, tot i que, segons ha puntualitzat, «a Girona mai hi ha vingut gaire gent a part dels membres i delegats sindicals». Coromines, que ha rememorat la seva estada de 15 mesos a la presó als anys setanta precisament per organitzar una revolta sindical, ha valorat que «alguna cosa falla perquè la gent s’ha acomodat i la classe obrera, que és la perjudicada, no hi és present. Crec que aquest sentiment de lluita ha desaparegut al llarg del temps».
Abans es cantava la internacional però ara ja no es canta ni axiò!
Una de les fundadores de CCOO a Girona, Carme Bosch, porta «tota la vida» manifestant-se l’u de maig. «Per mi això és un dia emblemàtic, de lluita, de reivindicació i en què la gent hauria de sortir al carrer. Crec que és vergonyós que siguem quatre gates i quatre gats i, a sobre, si mirem l’edat de la gent la majoria són persones grans. On és la gent jove?». Bosch, que també ha recordat com als anys setanta el qui lluitaven pels drets socials ho feien «jugant-nos anar a la presó», ha insistit que falta «esperit de lluita».
La manifestació ha finalitzat a la plaça del Vi on els secretaris generals d’UGT, Maxi Rica, i de CCOO, Belén López, han llegit un manifest celebrant la nova reforma laboral i criticant la pujada de l’IPC. López ha començat el seu discurs eufòrica pel retorn de les manifestacions de l’u de maig després dels dos anys d’aturada per la pandèmia, però ha insistit que «l’escalada de preus ens empobreix cada dia més i augmenta les desigualtats al nostre país». Per la seva banda, Rica ha insistit que tot i l’aprovació de la reforma laboral cal «un compromís ferm i de recursos per tal que la reforma sigui efectiva».
