Empresari i activista independentista i cultural, Joan Matamala presideix la Fundació Nord, que té com a objectiu crear «eines de desenvolupament democràtic amb la tecnologia Blockchain i, també, combatre l’escletxa digital». Aquest treball per «canviar la relació entre administrador i administrat» seria el motiu pel qual, segons creu el també germà del senador Jami Matamala, ha estat espiat tant amb el programa Pegasus, a través del mòbil, com amb el Candiru, un altre programa que va infectar el seu ordinador entrant per la xarxa wifi del Parc Tecnològic de la Universitat de Girona on la Fundació Nord té la seva seu.
Tots hem sentit parlar molt del programa Pegasus, però menys del Candiru. Com va saber que l’estaven espiant?
A través de Citizen Lab. De les cent infeccions amb Candiru que el laboratori de la Universitat de Toronto va detectar a tot el món, n’hi ha quatre a Catalunya. Una d’aquestes és la meva. I es va donar la casualitat que quan aquest laboratori estava investigant, ells es van adonar que el meu ordinador estava actiu. Llavors, a través d’una persona que em coneix, des del Canadà es van posar en contacte amb mi i em van explicar com havia d’actuar.
És allò d’embolicar l’ordinador amb paper de plata?
Se’n diu una campana Faraday que protegeix l’ordinador perquè no pugui rebre cap ordre d’autoeliminació. Així vam poder fer una còpia de seguretat, amb un pèrit informàtic que va venir de Madrid, i la vam enviar al laboratori del Canadà.
Això quan va passar?
El febrer del 2021.
És cert que el seu cas el va acabar aprofitant Microsoft per fer millores de seguretat?
Sí. El fet que poguéssim fer la campana de Faraday i poguéssim treure una còpia mirall del meu ordinador va provocar que al Canadà poguessin desxifrar tot el codi del programa. Amb això, al cap de tres o quatre mesos, Microsoft va treure un tallafoc que impedeix que cap ordinador del món pugui ser infectat amb aquella versió del Candiru.
Abans no havia notat mai res estrany ni a l’ordinador ni al seu telèfon mòbil?
Sempre acabes notant coses estranyes a l’ordinador i mai saps si pot ser un atac o una errada de la xarxa o del sistema. Però jo fa molts temps que no en faig cas, perquè tampoc tinc res a amagar. He posat pell morta amb això de preocupar-ne. Jo faig meva una frase que diu «Si et fan por, ja t’han guanyat».
El seu nom també surt en les llistes de persones que han estat espiades amb Pegasus.
Sí. Sembla que soc una de les persones que ha rebut més atacs amb Pegasus. La veritat és que jo no me’n vaig adonar mai.
Ho va saber per la notícia del New Yorker?
No. Ja fa temps que ho vaig saber perquè aquesta investigació des del Canadà ja fa temps que dura. Abans de la infecció amb el Candiru ja em van avisar que havia estat investigat amb el Pegasus. En el meu cas, com que tinc la mania d’esborrar tot el que faig, va ser complicat determinar bé la data de cada cop que em vam entrar al mòbil. En sabem un parell, però, que coincideixen en un dels pocs cops a l’any que jo entro a la pàgina de la Seguretat Social. Ho van aprofitar per entrar a través d’un missatge autèntic de la Seguretat Social. Fet que demostra que e tenen molta informació sobre el que fan els organismes estatals.
Per què creu que hi ha hagut aquest interès en espiar-lo?
Jo soc una persona que no crec en casualitats. Però en aquesta encara menys. De les quatre persones que s’han infectat amb el Candiru a Catalunya, resulta que totes quatre ens dediquem al món del Blockchain amb projectes diferents sobre desenvolupament democràtic. A desenvolupar eines de participació.
Quines són aquestes eines?
Desenvolupem eines perquè qualsevol, sigui en l’àmbit polític, social o associatiu, per intentar canviar la relació entre administrador i administrat. Són eines que ajuden a fer avançar la societat. I, a més, ho fem en codi obert que vol dir que tot queda a disposició de tothom que ho vulgui aprofitar sense cap cost. Un club, una associació, un ajuntament... Qui vulgui tindrà una eina que, mitjançant una identitat digital, tindrà un sistema de participació i de votació per canviar aquesta relació entre administrador i administrat.
Fa anys que es parla que hi ha desenvolupats sistemes de votació i participació digital, però arreu es continua votant cada quatre anys i amb paperetes...
Tu creus que l’administrador té prou interès en que l’administrat tingui una veu potent? Les coses no passen perquè sí. Com és que les quatre persones que a Catalunya han estat infectades pel Candiru també han estat atacades pel Pegasus. I que, al mateix temps, totes quatre ens dediquem a temes de democratització. Queda claríssim que a l’Estat el que li fa por és la democràcia.
A l’Estat o als estats?
A l’Estat Espanyol. Aquí que ningú tingui cap dubte que al darrere hi ha l’Estat Espanyol. Cap dubte. Hi ha moltes raons per les quals puc dir això, però una d’elles és molt clara. És a l’independentisme a qui han anat a espiar. I compte amb no comprar el relat de Madrid dient que això ho han fet seguint la llei. La llei no permet espiar a ningú en cap cas, la llei el que permet, i sota tutela judicial, són les escoltes telefòniques. Que són una cosa molt diferent de l’espionatge que estan fent amb programes com el Pegasus o el Candiru.
Així, entenc, que creu que anaven a espiar l’independentisme i es van acabar posant més nerviosos amb d’aquestes «eines per al desenvolupament democràtic»?
Però és que l’Estat Espanyol sempre ha funcionat igual. També negaven la revolució industrial dient que allò no servia per res. Fa tres anys, la Generalitat va pretendre treure una identitat digital i, amb un temps rècord, es van posar d’acord set ministeris per fer un decret en contra de la digitalització. L’Estat Espanyol continua fent el que ha fet sempre: anar en contra del progrés.
Creu que el poden tornar a espiar? O que ja ho estan fent?
Tot pot passar. Un programa com el Candiru és molt perillós. A mi no em sorprendria que un dia d’aquests m’entri a casa la Guàrdia Civil i em trobi, per exemple, pornografia infantil. I ja està, ja t’han destrossat la vida.
