Bany de masses. Als carrers del centre històric no hi cabia ni una agulla ahir en la segona jornada de Temps de Flors. Ni el breu ruixat i els núvols amenaçants del migdia, que van obligar a la marea humana a treure els paraigües, ni tampoc les llargues cues per accedir a segons quins indrets, van espantar els milers de visitants que es van congregar per veure algun dels 107 espais que s’han creat i preparat amb cura i determinació per celebrar, un any més, el festival floral per excel·lència de la ciutat. El certamen ha recuperat l’esplendor prepandèmica i es nodreix del turisme de masses per fer revifar l’economia local. Tot plegat molt probablement, a costa dels veïns del Barri Vell que aquests dies han d’invocar als esperits sants per trobar aparcament, tot i que l’Ajuntament ha habilitat el pàrquing de sorra de davant la Universitat de Lletres per ús exclusiu del veïnat.
«This way, please» o «c’est ici la cathédrale?» són algunes de les frases que es podien escoltar al carrer Ballesteries mentre hom esquivava persones en direcció a plaça Catalunya. I és que era molt elevat el nombre de persones que han travessat la frontera per venir a veure les decoracions florals repartides entre els punts més emblemàtics de la ciutat.
«És la primera vegada que vinc a Girona. Sóc de Nottingham, a Anglaterra, i he vingut amb un viatge organitzat. Passem el dia veient Temps de Flors i els pròxims dies visitarem diferents punts de Catalunya», explicava Robert Wolf assegut en un banc mentre reposava les cames. Per a Wolf, la mostra floral és de tal bellesa que no era d’estranyar que es quedés sense bateria del mòbil després d’invertir-la tota a fer fotografies: «No podia parar de fer fotos! Ara estic buscant algun lloc on venguin un carregador portàtil per poder carregar el mòbil», afegia. El britànic reconeixia que sabia de l’existència de Temps de Flors perquè «en el meu temps era aficionat al ciclisme i n’havia sentit a parlar». «Quan era ciclista amateur havia llegit alguna cosa, però no pensava que hi hauria tanta i tanta gent. És molt bonic, però per a un home de la meva edat també resulta una mica esgotador! Això sí, m’han agradat molt tots els dissenys amb flors que hi ha», manifestava.
«El que més m’agrada és que Temps de Flors és germanor perquè implica a molta gent i moltes entitats de la ciutat, des de les escoles fins a associacions de veïns».
Marie Chantal i Louis Burguois, asseguts en un banc proper al cul de la Lleona, prenien un cafè mentre miraven la gent passar. «Hem vingut de Perpinyà amb moto i de moment estem mirant cap a quins punts anar», apuntava Chantal mentre xarrupava el seu tallat. Ambdós reconeixien que no havien sentit a parlar de Temps de Flors fins que un conegut els hi va recomanar: «Coneixíem les Falles de València i no sabíem res de Temps de Flors i mira que ho tenim aquí al costat! A més a més, no hem pagat res per a l’autopista i com que hem vingut amb moto hem aparcat a la primera!», expressava Burguois eixerit.
Yang Shoui, acompanyat de la seva dona i els seus dos fills, es recolzava en una paret mentre intentava distreure al més petit del clan familiar perquè deixés de protestar. «Vivim aquí des de fa cinc anys i sempre ens agrada veure Temps de Flors perquè és realment bonic. Al meu poble, a Xina, hi ha un festival similar i em recorda una mica a casa», expressava Shoui, que afegia que «el que més m’agrada és que Temps de Flors és germanor perquè implica a molta gent i moltes entitats de la ciutat, des de les escoles fins a associacions de veïns».
