La decisió de l’Ajuntament de Girona de deixar créixer les herbes que surtin a les voreres i als escocells ha provocat un debat intens entre la ciutadania. Hi ha moltes visions i discrepàncies. Hi ha qui té dubtes i també qui dona un marge de confiança. Entre les associacions de veïns el tema és també candent perquè es tracta d’una temàtica recurrent entre les queixes que fan els associats. Ho explica, per exemple, el president de l’Associació de Veïns de l’Eixample, Joan Jorba: «Durant la pandèmia ens van arribar queixes». Recorda que amb l’aturada general per culpa de la Covid, molts carrers, parcs i places van acabar essent punts amb moltes herbes i que no agradaven: «hi havia herbes per tot arreu. Donava una imatge fatal. Deixar-les créixer sense control no és acceptable». Jorba apunta que «si es vigila i revisa encara, però hauran de convèncer» i insisteix que amb la pandèmia «la sensació era de descuit, de ciutat bruta i abandonada».
«Per la pandèmia la imatge que es va donar era fatal, inacceptable. Si ho van revisant, encara»
A l’Associació de Veïns de santa Eugènia, el tema s’està comentant i debatent: No hem consensuat una opinió col·lectiva», indica el president veïnal, Reinald Roca. Exposa que «hi ha qui és més sensible al medi natural i d’altres a la neteja». A parer seu, «el que ens sembla malament és la deixadesa, però en aquest aspecte l’associació de Veïns és molt activa denunciant-ho en els xats de sostenibilitat i seguretat». Són els grups on es passen avisos a l’Ajuntament de Girona per tal de denunciar fets.
«Hi ha qui és més sensible al medi ambient i d'altres a la neteja. El que em sembla malament és la deixadesa»
Des de l’Associació de Veïns de Sant Narcís, la presidenta, Carme Castel, apunta que les herbes que surten als escocells dels arbres «no molesten, pot ser bo». En canvi, deixar clar que «les que surten de les cases o parets o dels marges, fan sensació de deixadesa». «un carrer amb herbes es veu deixat», explica Carme Castel. Fins i tot posa un exemple concret: «Hi ha un tall de la carretera de Santa Coloma, on les herbes es mengen tota la vorera. S’hauria de vigilar».
«Als escocells no molesta. Pot ser bo. Però als marges de les cases o parets fan sensació de deixadesa»
Finalment, Adrià Compte, president de l’Associació de Naturalistes de Girona, explica que l’entitat «celebra el canvi de model» com un pas cap a la «renaturalització de la ciutat». Compte explica que servirà per millorar la «presència de flora silvestre autòctona» i de pol·linitzadors com les abelles i les papallones. Des de l’associació es veu «positiu» afavorir «la biodiversitat local». Al mateix temps, la mesura servei per deixar de fer servir tòxics que «no només mataven la planta sinó tot el que hi ha a l’entorn, com ara insectes i altres espècies» i es «redueix l’ús d’eines motoritzades que provoquen contaminació acústica i emeten CO2».
«Celebrem el canvi de model com a pas cap a la renaturalització de la ciutat»
L’Ajuntament va anunciar dilluns que després d’estudiar alternatives a l’ús de productes tòxics havia decidit que deixarà créixer les herbes a la ciutat, tot i que vigilarà les que poden provocar problemes en la mobilitat o en la seguretat (si poden provocar relliscades o tapen la visió a vianants o conductors).
