Al capdamunt del carrer del Portal Nou, una persona passa les nits en el portal d’una sortida lateral de la Facultat d’Educació i Psicologia a l’edifici de l’antic seminari. De dia, la presència d’un parell de mantes, i algun cartró, recordava que a les nits allà hi tenia la seva llar. Tenia perquè, aquest dimecres, la sortida d’emergència de la facultat estava neta. Igual com, a pocs metres d’allà, els espais lliures entre les arcades de la paret exterior de la Facultat de Lletres a Sant Domènec. La massiva arribada de turistes i visitants per Temps de Flors ha incrementat la pressió sobre el grup de sense sostre que, habitualment, passen les nits al voltant dels edificis de la Universitat de Girona al Barri Vell. Des de Som Sostre denuncien que, coincidint amb l’inici de l’exposició floral, l’Ajuntament de Girona hauria donat instruccions perquè s’incrementés la pressió sobre aquest grup de persones. «Un vespre, just abans de Temps de Flors, es varen presentar a la zona uns quants camions de neteja d’aquests més petits, que acompanyats per una patrulla de la policia, i es van emportar totes les coses de la gent que dorm al voltant de la plaça Sant Domènec», explica Cristian Lienlaf que concreta que «són unes quinze persones que han perdut tot el que tenien allà; bosses de roba, mantes, motxilles, sabates, documentació, telèfons... Tot ho varen posar en els camions i s’ho van emportar».

«Són unes quinze persones que han perdut tot el que tenien allà; bosses de roba, mantes, motxilles, sabates, documentació, telèfons... Tot ho varen posar en els camions i s’ho van emportar»

Cristian Lienlaf - Som Sostre

En canvi, des de l’Ajuntament de Girona, es recorda que «dins el dispositiu diari de la Policia Municipal» s’inclouen tasques com «avisar les persones que dormen al carrer que han de sortir del lloc on estan establerts i emportar-se les seves pertinences per facilitar les tasques del servei de neteja de la ciutat». Un dispositiu habitual que, davant l’allau de visitants al nucli històric de la ciutat, és més potent aquests dies. «Durant Temps de Flors es reforcen la intensitat de tots els dispositius tant de seguretat com de neteja del Barri Vell, per l’increment de necessitats que comporta la mostra; dins aquests dispositius hi ha també aquesta acció amb els sense sostre», reafirmen fonts municipals.

Durant Temps de Flors es reforcen la intensitat de tots els dispositius tant de seguretat com de neteja del Barri Vell, per l’increment de necessitats que comporta la mostra; dins aquests dispositius hi ha també aquesta acció amb els sense sostre»

Una visió ben diferent de la de Cristian Lienlaf que avisa que «sabem que els espais que han d’estar nets, però el que no podem fer és escombrar-los i tapar-ho amb flors». Aquests dies, des de Som Sostre estan fent un «inventari» de les pertinences perdudes per la quinzena de persones afectades. Des de la seva fundació fa cinc anys, els membres de l’associació han constatat que «cada cop que a Girona augmenta la presència de turistes, la pressió de la policia cap a la gent sense sostres és molt més dura».

Una pressió que, segons explica Lienlaf, no fa que les persones deixin d’anar a dormir als seus llocs habituals. Però ho han de fer més tard «quan ja no hi ha turistes ni visitants». Si, sense Temps de Flors, els voltants de la Plaça Sant Domènec es buiden al capvespre, ara ho fan més tard. «Durant el dia molts intenten passar desapercebuts per la ciutat per no tenir topades amb la policia», detalla Lienlaf sobre una pressió per «allunyar, puntualment, les persones sense llar dels carrers més concorreguts amb avisos que poden ser detinguts».

El precedent, postpandèmia

La pressió sobre els sense sostre en moments com Temps de Flors no és nova a Girona, però la retirada de les seves pertinences als sense sostre del voltant de la plaça Sant Domènec té menys precedents. «Fa uns mesos, quan es van recuperar les classes després de la pandèmia, ja hi va haver una instrucció semblant per netejar l’entorn de la universitat; però aquell cop, ho vam saber abans, i vam poder avisar a les persones perquè no es quedessin sense les seves coses», recorda Cristian Lienlaf que lamenta que «aquest cop no hem pogut fer».