Quiosc

Diari de Girona

CRÒNICA

Els Banys Àrabs, la zona zero de les cues de Temps de Flors

Des del primer dia, una llarga filera de visitants esperant fins passada l’església de Sant Lluc

Els Banys Àrabs, la zona zero de les cues de Temps de Flors | ANIOL RESCLOSA

Dijous, hora de dinar, i l’anar i venir de gent és constant al Barri Vell de Girona. Un grup de visitants torna del Passeig Arqueològic i, en passar per davant de Les Sarraïnes, una de les hostesses de Temps de Flors els hi recomana aprofitar el moment per entrar als Banys Àrabs.

«Encara no hi heu entrat? Aprofiteu, ara que no hi ha gaire gent».

De la porta dels Banys Àrabs en un surt una cua, si és molt llarga o no depèn del punt de vista de cadascú, però són gairebé un centenar de persones. El benintencionat «no gaire gent» de la noia s’explica perquè, el passat cap de setmana, la cua per entrar als Banys Àrabs començava passada l’església de Sant Lluc fins més enllà de la cantonada amb el carrer de la Pujada del Rei Martí. I així s’ha anat repetint, també entre setmana en una edició de Temps de Flors que deixarà un extraordinari balanç de visitants, fent que la cua d’aquest dijous al migdia «es pot fer força bé». O això creu, Maria Àngels Mixoy que ha vingut de Barcelona amb una amiga per veure una exposició, Temps de Flors, i un escenari concret, els Banys Àrabs, que ja coneixien d’anys anteriors.

Els Banys Àrabs, la zona zero de les cues de Temps de Flors | ANIOL RESCLOSA

«Hem fet un mica de cua aquí fora al carrer i després, un cop a dins, és anar passant», apunta Mixoy sobre els Banys Àrabs que, tot i el seu nom, són uns banys públics, construïts el segle XII amb tots els elements arquitectònics de l’època. És a dir, un edifici romànic amb arcs de mig punt, voltes de canó, columnes acabades amb capitells. Tot perfectament conservat, després de la restauració a principis del segle XX.

«De moment és la zona que més m’ha agradat», reconeix Sílvia Vila, que ha vingut des de Vilafranca del Penedès amb un grup de companys de feina, mentre demana que li facin una fotografia davant la composició situada l’antic Caldarium (sala calenta) dels banys. «Ja havia vingut fa quatre anys i em va agradar molt, aquest cop teníem apuntat que un dels primers llocs on anéssim havia de ser aquest»

«Ja havia vingut fa quatre anys i em va agradar molt, aquest cop teníem apuntat que un dels primers llocs on anéssim havia de ser aquest»

Sílvia Vila - Visitant de Temps de Flors

decoration

Ja a fora, acabada la visita, i mentre la cua continua sent igual o més llarga que abans, la barcelonina Amàlia Mongi té ben clars els atractius dels Banys Àrabs: «Ja els havia vist un altre any i és un dels llocs més bonics de la mostra, sobretot per l’entorn. Ell lloc en si és realment molt bonic, i amb les flors millora». «Magnifique», amb francès definia sobre els Banys Àrabs, «aquesta festa, que ja coneixia, i la ciutat de Girona», Claudine Pegüy que, viu a Perpinyà, i sortia acompanya de la seva filla d’uns antics públic, que a principis del segle XX, van cridar l’atenció de Josep Puig Cadafalch que va ser qui va instar a les institucions a perquè compressin l’edifici i el reconstruïssin. Igual com ara crida l’atenció dels visitants de Temps de Flors. Gent a qui no espanten les cues.

Compartir l'article

stats