L’acte de lliurament dels Premis Literaris de Cassà es va celebrar la diada de Sant Jordi, amb el suport i finançament de l’Ajuntament, a la Sala del Centre Recreatiu i amb gran assistència de públic. Era un acte cultural que, a més, tenia una significació especial en ser el retorn dels premis a la presencialitat, després de les restriccions de la pandèmia. Havia de ser un acte de reconeixement a l’esforç dels premiats -molts d’ell nens o nenes que esperaven amb il·lusió ser protagonistes, juntament amb les seves famílies- però es va convertir durant un tram, de la mà del presentador, en una altra cosa. En un determinat moment, el que havia de ser un repàs de la història d’Òmnium cultural va derivar en l’expressió de fortes crítiques al govern central i a l’Estat i en la defensa de posicions independentistes. Un al·legat de 9 minuts que estava previst més llarg, ja que va fallar la tècnica i no es va poder emetre un vídeo que hi havia preparat.
Fins aquí els fets de dins de la sala. Després hi podem sumar les queixes que ens va expressar gent del públic que es va sentir incòmoda amb la situació. És un cas en el qual no sé si impera més la indignació o la tristesa. Hom es pot preguntar, legítimament, si és de rebut que un acte literari es converteixi per sorpresa en un acte polític. Si no hi ha suficients fòrums en la nostra societat democràtica on expressar les idees polítiques com per no haver de fer-ho, de manera unilateral, en un lliurament de premis obert al conjunt de la societat, que es diversa. Hom es pot preguntar per què una certa elit local es permet pujar a un escenari i actuar sense cap mena de respecte cap a la diversitat ideològica del públic. Els premis són un concurs de gran tradició cultural a Cassà i àmpliament reconegut i rebre un d’aquests premis literaris és quelcom molt especial pels amants de la literatura. Un exercici d’immersió pràctica en l’amor a la cultura i a les paraules, a la llengua que ens permet teixir sentiments i idees en llibertat. Tot plegat arrelat, a més, en l’orgull de participar en la tradició cassanenca. Això havia de ser, aquell dia, l’essencial. Totes les persones de Cassà tenen dret a ser respectades en els actes institucionals i culturals i tenen dret a participar en la cultura i els actes socials sense haver-se de sentir incomodades per plantejaments polítics que tenen prou cabuda en altres àmbits i espais. Si volem una societat integradora, hem de començar pel respecte al pensament dels altres i el seu dret a participar. La pregunta és, doncs, si tots volem una societat integradora, si volem als cassanecs als carrers, les celebracions i als actes o si hi ha algú que irresponsablement no ho vol i a qui no li importa crear desafecció cap a les institucions locals en una part dels ciutadans. I si des del govern es podrà garantir, en el futur, aquest dret dels cassanencs –tots, pensin el que pensin- de gaudir de veritat dels moments del poble.
