El procés de liquidació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG està encarant la seva recta final i, amb ell, també s’acabarà la vida útil de la «Fundació Privada Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona». L’ens que s’encarregava de gestionar el dia a dia del parc. Un paper que, per exemple, en el cas del Centre d’Empreses Giroemprèn, gràcies a un acord amb el Banc Santander que es va adjudicar l’edifici en una de les subhastes, ha estat fent provisionalment la mateixa universitat. I que ara recaurà en una entitat de nova creació. Una nova Fundació del Parc Tecnològic de la UdG de la qual, segons ha pogut saber Diari de Girona, no en formaran part tres dels membres de la seva predecessora. No hi seran ni l’Ajuntament de Girona, ni la Diputació, ni la Federació d’Organitzacions Empresarials (FOEG).
Fonts del govern municipal confirmen que l’Ajuntament de Girona no formarà part de la nova fundació del parc, però matisen que això ha estat fruit d’una decisió «parlada» i «pactada» entre les dues parts. Des del despatxos de la plaça de Vi es considera que com que l’Ajuntament és membre del Patronat de l’Escola Politècnica ja estaran «representats a través seu». En una postura una mica diferent de la de l’Ajuntament, que parla de decisió pactada i es veu ben representada a través del Patronat de la Politècnica, des de la Diputació de Girona es manté que no tenen «cap informació oficial» de la creació d’aquesta nova fundació. Tot i que, però, fonts de la corporació, no veuen amb mals ulls la possibilitat de quedar-se’n al marge. Tampoc a la FOEG, sense voluntat de polemitzar amb el tema, tenen constància que se’ls hi hagi ofert formar oficialment part de la nova fundació del Parc Tecnològic de la UdG.
En canvi, a diferència d’Ajuntament, Diputació i FOEG, qui sí que entraria a formar-ne part seria la Cambra de Comerç de Girona que ja va aprovar en el seu darrer ple la seva incorporació en aquesta nova fundació del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat.
Al llarg del procés de liquidació Parc Científic i Tecnològic de la UdG ja havia anat quedant clar que, un cop acabés, seria la mateixa UdG la que s’encarregaria de definir el model de gestió d’un complex on conviuen al voltant de 150 empreses, grups de recerca o centres tecnològics. Un acord amb el Banc Santander, que es va adjudicar el març del 2021 el Centre d’Empreses Giroemprèn, ja havia obert la porta a que la UdG s’encarregués de la gestió del dia a dia de l’edifici més rellevant del parc. I el mateix acabarà passant amb la resta d’edificis que no han estat adjudicats en cap subhasta i que, segons la resolució judicial, han d’acabar revertint en la mateixa UdG. Tot menys l’edifici H2O, que l’octubre del 2019 l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) va aconseguir adjudicar-se’n el 65%. Són equipament del parc com, per exemple, l’edifici Narcís Monturiol o l’edifici Jaume Casademont. El primer no es va poder adjudicar, per manca d’ofertes, en la subhasta que l’ICRA va comprar l’H2O i el segon va seguir el mateix camí el dia que el Banc Santander es va quedar amb la propietat del Centre d’Empreses Giroemprèn. Ben aviat, tots haurien de passar a ser gestionat en el dia a dia per aquesta nova fundació que substituirà a la «Fundació Privada Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona». I en la qual no en formara part ni l’Ajuntament, ni la Diputació, ni la FOEG.
El complex del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona acull al voltant de 150 empreses, grups de recerca, institucions, entitats de serveis i unitats i centres de recerca tecnològica amb, segons les seves bases fundacionals, l’objectiu de «promoure el desenvolupament econòmic de les comarques de Girona a partir del coneixement i a la tecnologia».
A finals de la dècada dels noranta, l’aleshores rector, Josep Maria Nadal, i el president del Consell Social de l’època, Jaume Casademont, tenen la idea de crear el que acabaria sent el del Parc Científic i Tecnològic amb un propòsit que, més de dues dècades més tard, continua sent un eix clau en els discursos de l’actual rector, Quim Salvi: «Aconseguir una major implicació de la universitat amb el seu entorn».
Així, després d’anys de donar forma a la idea, el 2004 es va iniciar el primer edifici, el Jaume Casademont. Posteriorment, arribarien el Centre de Robòtica Submarina, el Giroemprèn, el Narcís Monturiol, l’H20 i l’Airbone. Aviat, però, arribarien els problemes econòmics que acabarien amb la fallida i el posterior procés concursal i de liquidació.
