Quiosc

Diari de Girona

Només el 46% dels parcs infantils de Girona tenen «algun element» inclusiu

El president del Grup MIFAS reclama als ajuntaments que adeqüin totes les instal·lacions perquè siguin accessibles per als nens amb discapacitat i denuncia les desigualtats entre els infants

Els nous jocs infantils de la plaça Josep Pla de Girona. | ANIOL RESCLOSA

Dels 127 parcs infantils instal·lats a la ciutat de Girona, només n’hi ha 59 que tinguin «algun element» inclusiu. La regidora de Mobilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Girona, Marta Sureda, detalla que els «jocs inclusius» van des de gronxadors en forma de cistella a panells amb jocs incrustats com el «tres en ratlla», passant per casetes o joguines que emeten sons musicals.

Però aquesta radiografia no convenç a entitats com el Grup Mifas, que reclamen als ajuntaments que adeqüin «el 100%» dels parcs infantils «de tots els municipis» perquè siguin accessibles per als nens amb discapacitat. El president de l’entitat, Albert Carbonell, denuncia que els infants amb problemes de mobilitat «tenen molt difícil poder jugar als parcs infantils com qualsevol altre nen» i lamenta que això provoca que «les famílies es vegin obligades a recórrer molts quilòmetres per a poder portar als seus fills a un gronxador adaptat». A més, afegeix una altra derivada: «els nens han de jugar lluny dels seus amics, fet que els impedeix relacionar-se».

De fet, la reivindicació s’ha efectuat de forma unànime. I és que la crida s’ha fet a nivell de tot Catalunya a través d’ECOM, que aglutina entitats de persones amb discapacitat física d’arreu del territori. A més, la plataforma reclama a la Generalitat de Catalunya que aprovi amb urgència un decret d’accessibilitat.

Un dret no es vota

I és que l’accessibilitat, defensa Carbonell, és un «dret marcat per llei». En aquest sentit, sosté que «estem en contra que l’adaptació o la creació de nous parcs adaptats entrin dins els pressupostos participatius dels ajuntaments perquè és un dret reconegut tant a la Convenció dels Drets de l’Infant (article 31) com a la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (article 30)». A més, sosté que «la Convenció estableix que les administracions públiques han d’assegurar que els infants amb discapacitat tinguin igual accés que els altres en la participació d’activitats lúdiques, recreatives, de lleure i esportives». Un dret, subratlla, que «no ha de ser votat per part de la ciutadania», sinó que senzillament s’ha «d’executar».

La regidora de Mobilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Girona, Marta Sureda, defensa que «l’adaptació dels parcs infantils no depèn dels pressupostos participats» i recorda que «cada associació presenta els seus projectes i el que en resulta és el que s’executa». Amb tot, subratlla el compromís de l’Ajuntament. «Si hem de fer un parc infantil nou, ha de ser totalment adaptat i dissenyat amb criteris d’accessibilitat, on tots els jocs siguin inclusius i tots els nens s’hi puguin acostar i jugar». I és que el canvi, sentencia, «sempre ha de ser a favor de la inclusió». Però més enllà de les noves instal·lacions, sosté que el consistori «té diverses partides per al manteniments dels parcs infantils» i assegura que quan s’han de substituir elements, se’n col·loquen de «més inclusius».

Amb tot, Sureda defensa que a banda del recent reformat parc infantil de la plaça Josep Pla, n’hi ha d’altres que ofereixen «activitats lúdiques inclusives» i paviment accessible. Es tracta de les instal·lacions de la plaça Europa, la plaça Empúries, la plaça Catalunya, la plaça Josep Pallach, la plaça Diputació, la plaça Garrotxa, la plaça Claudi Girbal, els Químics, el Pou Rodó, Rissec i el Parc del Migdia.

Compartir l'article

stats