Envien un whatsapp informant que una artista ha enllestit un nou projecte als murs lliures de Can Gibert del Pla. «T’ho dic a tu perquè val la pena ja que els col·lecciones a Instagram», apunten. Estan situats al camp de futbol del barri i la idea va sortir dels organitzadors del festival d’art urbà Monar’t. Allà, persones amb interès per desenvolupar el seu art amb pinzells i esprais fan murals i grafits de qualitat. Les obres s’hi estan uns mesos, fins que un altre autor, hi fa un nou treball a sobre.
No puc anar-hi fins al cap de tres dies, amb el mòbil a la mà i amb pressa. Però l’obra original, en blanc i negre ja ha estat atacada amb guixades de color taronja. Però el pitjor són altres treballs que hi ha al costat. Hi ha penis en multitud de treballs. En un elefant obra d’Alex Martin i Andreu Elias, en un cor obert del lleidatà Llukuter o a la cara d’una noia projectada en una pantalla de televisió, on a més, hi han escrit «puta». També s’ha malmès un drac signat per l’autora Mycocoart.
Dibuixar penis o escriure la paraula Toy (un insult en aquest món) en murals d’altres persones és un sabotatge que té diferents lectures. Pot ser per pura diversió o pot formar part d’una «guerra» entre graffiters que lluiten pels seus espais i la permanència de les seves obres. Si un treball és sabotejat i l’autor en descobreix l’atacant, li fa la vida impossible a cada projecte que tira endavant. «Jo he hagut d’anar a dibuixar fora de Girona perquè vaig cometre un error i des d’aleshores, em “taquen” totes les obres. Vaig parlar amb ells però no hi ha hagut perdó», lamenta un graffiter que prefereix mantenir l’anonimat.
