En ple garbuix polític (i mediàtic) sobre l’entrada en vigor de la baixa menstrual, l’Ajuntament de Girona donava llum verda, ja fa gairebé un any, al permís menstrual, una fórmula pionera que concedia un permís flexible de vuit hores mensuals (això sí, recuperables en un període de tres mesos) a dones, homes trans i persones no binàries que tinguin dolors durant la menstruació.
Des del gener del 2022, han sol·licitat el permís menstrual sis treballadores, segons ha revelat l’Ajuntament de Girona. En total, el permís –que es notifica per via telemàtica a través de la intranet del consistori- ha estat requerit fins a vuit vegades, amb una durada acumulada de 30 hores i 33 minuts. Amb les xifres en mà, l’Ajuntament de Girona en fa una lectura favorable. “Ja pensàvem que no rebríem una allau de peticions perquè és una qüestió molt relativa, no totes les dones que menstruen es troben malament i, per tant, no tothom el necessita”, aclareix la tinenta d'alcaldia i regidora d'Hisenda i Règim Interior, Maria Àngels Planas. Dels 1.047 empleats de l’Ajuntament de Girona, 533 són dones, una xifra que representa el 50,9% del total. Però no totes poden optar al permís menstrual. “L’edat de les treballadores ha anat creixent”, confessa Planas i, per tant, ja no se’n poden beneficiar. De fet, el 43,7% de les treballadores de l'Ajuntament de Girona tenen més de 50 anys.
“Ja pensàvem que no rebríem una allau de peticions perquè és una qüestió molt relativa, no totes les dones que menstruen es troben malament i, per tant, no tothom el necessita”
El delegat de la Intersindical i secretari de la Junta de Personal de l’Ajuntament de Girona, Bernat Fons Cruset, celebra la bona acollida de la iniciativa, impulsada des de les seves files. “Encara que només l’hagués fet servir una persona ja seria positiu, evidencia que el permís ha d'existir perquè representa un problema real". Això, però, només és la punta de l’iceberg. “És un bon punt de partida, però entenem que les sol·licituds del permís menstrual aniran creixent perquè potser encara hi ha treballadores que no el coneixen prou o que no s'atreveixen a demanar-lo, però és una punta de llança per a començar a trencar aquest tabú”, vaticina.
"Encara que només l’hagués fet servir una persona ja seria positiu, evidencia que el permís ha d'existir perquè representa un problema real"
Per la seva banda, el secretari general de la secció sindical de CCOO de l’Ajuntament de Girona, Rafa Navarro, lamenta que sis persones que l'hagin requerit "són poques" i sentencia que "no és un reflex real de les dones que pateixen dolors menstruals perquè n'hi ha moltes més que han optat per altres permisos que els ofereixen millors condicions". En aquest sentit, explica que han preferit fer ús de la flexibilitat horària en còmput diari (on si el treballador es troba malament pot abandonar el seu lloc de treball i té tot l'any per a retornar les hores) o els tres dies anuals de permís per indisposició, que assegura que no s'han de retornar i que "dos dels tres dies no s'han de justificar".
Tot i que reconeix que la idea del permís menstrual "és bona", confessa que "ens vam quedar curs en la negociació". En aquest sentit, defensa que les hores d'absència del permís menstrual "no s'haurien de retornar" o, en cas que fos inviable, "poder-les recuperar en un termini d'un any".
Tot i que el permís menstrual es va aprovar el 14 de juny de 2021 amb el vot a favor de 26 dels 27 regidors de l’Ajuntament de Girona (i l’abstenció del portaveu de Ciutadans), no ha entrat en funcionament fins al gener de 2022. “En aquell moment tothom feia teletreball, no tenia sentit, però en tornar als llocs de feina presencials les dones que l’han necessitat l’han pogut sol·licitar”, assegura la regidora d'Hisenda i Règim Interior. La resta de treballadors, sosté, veuen la mesura amb bons ulls. “Fins i tot els homes la troben positiva, no he rebut cap queixa ni cap opinió negativa, al contrari”, celebra Planas. Amb tot, recorda que s’ha volgut “prioritzar el benestar de la dona i equilibrar-lo amb els seus drets i obligacions laborals”. I és que “si algú no es troba bé, no està en condicions de treballar”, sentencia.
Un model exportable
L’entrada en vigor del permís menstrual va aixecar una gran polseguera mediàtica. I Girona es va tornar a situar al mapa. “Diversos ajuntaments catalans i d’arreu de l’Estat espanyol s’han posat en contacte amb nosaltres per a conèixer la proposta i poder-la adaptar als respectius municipis”, assegura Maria Àngels Planas.
Desmitificar el tabú
La mesura, reconeix Fons Cruset, encara genera molt debat entre la societat. “Encara hi ha gent que ho veu com una mesura discriminatòria que posa més pressió al col·lectiu menstruant", assegura, i denuncia que "encara hi ha molt rebuig".
