Els models d’èxit de recollida de residus orgànics en diferents ciutats italianes i a Copenhaguen, capital de Dinamarca, van ser ahir el plat principal de la primera jornada de la quarta edició del Fòrum Internacional de Residus Wasteinprogress que s’allargarà fins divendres a Fira de Girona. . La distribució gratuïta de bosses biodegradables, la recollida porta a porta, els contenidors tancats, bosses codificades i un sistema que premia o sanciona els ajuntaments són alguns dels mètodes que van explicar els diferents ponent que, a banda de Copenhaguen o ciutat italianes com Bèrgam, Brescia, Milà i Cagliari també n’hi havia de part Pamplona, Barcelona i Lleida.

«L’èxit d’aquesta edició ens consolida a Girona com a referent en la gestió de residus, com a punt de trobada internacional per a tot el sector», va explicar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en la seva intervenció durant la inauguració d’una fira que «ens acosta les experiències de moltes altres ciutats i regions, i ens permet agafar idees per avançar en la recollida d’orgànica, un dels reptes que tenim avui com a societat».

Els prop de 450 inscrits, procedents, principalment, de Catalunya i de la resta d’Espanya, va conèixer ahir els primers casos d’un congrés enfocat en el paper de la fracció orgànica en els nous models de recollida de residus. El cas de Copenhaguen el va descriure Line Brogaard, enginyera i cap de projecte al Departament Tècnic i Ambiental de l’Ajuntament de Copenhaguen. Es tracta d’una capital de referència en polítiques socials i ambientals que des del 2015 està desenvolupant una estratègia pròpia . Brogaard va relatar que «el 2017 vam instaurar un sistema de gestió de la fracció orgànica, però tenim potencial per seguir millorant; estem en un 43% i veiem que es pot augmentar. A Dinamarca recollim els residus als patis interiors, no ho fem al carrer com en altres llocs d’Europa. Les cases unifamiliars, que representen el 10%, tenen els seus propis contenidors , mentre que als pisos es comparteixen contenidors».

En canvi, el model d’Itàlia es va dividir en dues parts.. Per un costat, els casos de Bèrgam (120.000 habitants) i Brescia (200.000), que combinen models diferents de recollida, porta a porta integral i recollida d’orgànica i resta amb contenidors amb control d’accés. També es va ferreferència a Milà (1,4 milions d’habitants), «que demostra ser un gran exemple que la recollida porta a porta a una gran ciutat no és impossible; si es fa bé pot tenir resultats molt bons malgrat ser una metròpoli».