El catedràtic de la Universitat de Girona acusat de malversar més de 450.000 euros públics a través de diverses empreses va negar ahir al judici a l’Audiència de Girona haver-se quedat «ni un euro» destinat a investigació. L’acusat, Pep Lluís de la Rosa, és catedràtic d’enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de la UdG des de 1994. Entre el 2000 i el 2014 va crear set spin-off, que són empreses nascudes a la universitat i que s’externalitzen i que tenen l’objectiu de transferir coneixement a la societat de manera més directa.

Durant aquests anys va crear set empreses essent el titular de més del 10% del capital social i sense la participació de la universitat, incomplint la legislació en matèria d’incompatibilitats, segons sosté la fiscalia. A més, també l’acusen d’haver creat almenys 20 factures per valor de 450.463,33 euros a càrrec de la universitat ingressades a cinc de les seves empreses «per la prestació de serveis inexistents».

Sobre tot això, l’acusat va oferir ahir una versió exculpatòria assegurant que els serveis prestats per les seves empreses «van existir» i que estan certificats i autoritzats per auditories. «Tenia la potestat d’assignar-me un sou de 300.000 o 400.000 euros però no ho vaig fer i vaig decidir invertir en ciència», va dir, i va recordar que «jo no he ingressat cap diner dels pressupostos de la Universitat, i els que per llei podria haver ingressat no ho vaig fer». 

Moltes de les factures eren d’imports de més de 18.000 euros, que justificaria un procés de licitació pública. Amb tot, el processat va indicar que va seguir el procediment indicat pels ens finançadors: «Europa i en aquest cas Espanya imposen entitats subcontractades que han d’anar al projecte», va explicar. «Les subvencions més importants eren del Ministeri, i ens deia que la subcontractació s’havia de fer amb una empresa que ells havien de validar i aprovar», va dir.

Sobre les incompatibilitats de les spin off, va indicar que la naturalesa d’aquesta empresa no requeria la participació obligatòria de la universitat, com defensa la fiscalia. «La Universitat té dret a ser-hi, però no l’obligació», va dir. A més, tampoc s’aplicava la norma del 10% de participació.

Des del moment que va començar a crear aquestes empreses, es va posar en contacte amb l’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica (OITT) per saber els passos a seguir. «Sempre vaig comunicar la creació de les spin off, i mesura que rebia indicacions per fer correccions, ho adaptava», va explicar. De fet, va indicar que el més habitual era crear l’empresa i després regularitzar-ne la situació. «El procés és lent, i en informàtica necessites anar a un ritme que el procés burocràtic de la Universitat en aquell moment no seguia per canvis constants de reglaments i lleis», va assegurar.

Tot i saber que estava fora de la llei, «l’expectativa era de regularitzar-se, en algunes va arribar i en altres no», va dir. Durant aquests anys, la normativa va anar canviant, i això feia, segons va dir l’investigador, que s’allargués el procés de regularització.

De fet, una de les solucions que li van oferir des de l’OITT per solucionar l’assumpte era liquidar les empreses i crear-ne de noves, però era una opció «difícil» perquè «ja estàvem en marxa i teníem personal treballant».  

En el moment que la nova llei va permetre regularitzar en un període de sis mesos les empreses, no va poder fer-ho perquè li havien obert un expedient informatiu. 

La gerent de la Universitat que va captar les irregularitats va manifestar ahir al judici que va descobrir-ho tot per «casualitat»: «revisava quants investigadors tenien deutes amb la universitat per haver cobrat per avançat diners de subvencions que encara no arribaven, i vaig veure que l’acusat tenia molts deutes pendents», va dir.

Els màxims responsables de la UdG entre el 94 i l’actualitat també van ser cridats a declarar. «Era l’inici de les spin-off i no sabíem gaire com anava, ho vam impulsar perquè suposava un traspàs de coneixement de la universitat i vam pensar que ja aniríem veient com anava», va explicar Josep Maria Nadal, una declaració semblant a la que va fer Joan Batlle. Pel que fa a Anna Maria Geli, va recordar que amb els anys hi va haver diversos canvis de reglaments i que el procés de regularització de les empreses estava «en procés».

Pel que fa al rector actual, Quim Salvi, va dir que de la Rosa va informar-lo de la seva situació i li va demanar que li retirés la limitació que se li havia imposat arran de la investigació a l’hora de demanar projectes de recerca. Després de veure els expedients informatius del cas i els informes de l’OITT, la Universitat va decidir tornar-li el dret. «Ja no hi havia cap societat, i res impedia que continués la seva activitat investigadora, sempre amb la supervisió de la universitat», va concloure. 

Els delictes als quals s’enfronta són un delicte de negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics en concurs medial amb un delicte continuat de malversació de fons públics i un delicte continuat de falsedat en document mercantil. També l’acusen d’un delicte de prevaricació.

Per tot plegat la fiscalia li demana deu anys de presó i a més sol·licita al catedràtic que indemnitzi a la universitat amb els més de 450.000 euros presumptament malversats.

En el marc d'aquestes relacions amb la universitat, ha aportat documentació per acreditar que, a través dels spins-off, va aportar uns 682.000 euros a la UdG.